Zoraida Burgos, descansa en pau. La vaig conèixer fa molts anys per raons de família. Entrar en el seu món no era fàcil si no eres un lletraferit o un poeta declarat, cosa que jo no era.
La facilitat que demostrà en els primers anys amb poemes compromesos era difícil de superar. Poemes fàcils de llegir que et deixaven pensant en un mon nou. Sempre lo més fàcil resulta lo més difícil. Molt esperançador relacionar llibertat, jazz, repressió i joventut amb mots senzills i potents. Ella llegia molt i de poetes europeus. El llibre D’AMORS, D’ENYORS I D’ALTRES COSES va ser una epifania pagana per als joves poetes tortosins, que sempre l’han admirat.
Entesos ens parlaran de la seva relació amb l’art, amb la cultura en general i amb el mon literari internacional.
A mi només em queda dir que és un orgull per als tortosins haver tingut una ciutadana com ella, tot i que en èpoques passades només va tenir el reconeixement dels “happy few” que dedicava Stendhal.
Avui és una poeta reconeguda, tant per les autoritats com pels entesos, però no podem oblidar les èpoques on, nedant contra corrent, va haver de passar per la societat tortosina que responia als versos de Machado referint-se a Castella:
Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora.
*Emili Llorente Rosselló











Fes el teu comentari