1952, un faquir tortosí amb problemes digestius: Ramon Castellà Torres

Meravelles de la xarxa: He trobat una fotografia¹ on apareix entre llençols blancs el cap d’un malalt que mira directament a la càmera. Porta una sonda nasal de cautxú ben gruixuda. Està datada l’any 1952 a l’Hospital d’Igualada. La foto capta la meva atenció per la descripció que té: Intervenció que ha tingut lloc en l’Hospital. El Dr. Josep Solà Suri ha operat al “fakir” (sic) Ramon Castellà Torres, natural de Tortosa. Li van extreure de l’estómac cadenes de rellotge i altres objectes. Un faquir tortosí? 1952? A Igualada? He fet una petita recerca i ara us explico.

Un faquir és un asceta, un místic que controla el seu cos i la seva ment: medita, fa dejuni i domina el dolor. Aquest nom el reben els alguns místics entre musulmans, hindús i budistes. A finals del segle dinou i principis del vint les seves pràctiques i exhibicions arriben al món occidental a cabarets, envelats i circs. El faquirisme és llavors un espectacle envoltat d’una aureola de misteri i orientalisme, molt propi de l’època de l’imperialisme colonial.

Els faquirs dormen sobre llits de punxes, treuen foc per la boca, es travessen el cos amb punyals, encanten serps, mengen vidres, es mengen una ràdio (de les antigues, amb làmpades), s’enclaven ganxos, s’enterren vius, es deixen crucificar (literalment) durant dies, fan dejunis de setmanes, traguen sabres per la boca, aturen el seu pols i fan mil coses més… És increïble.

Em sorprèn veure que no hi ha cap truc. No és il·lusionisme. Quan un faquir traga vidres o un sabre per la boca realment ho està fent. També quan dorm sobre un llit de punxes o s’entravessa la pell amb agulles. Tot és veritat. Depèn de la seva concentració i força mental, de l’autoconeixement del seu propi cos i també de la seva temeritat…

Mai havia sentit que hi hagués un faquir tortosí. Em desperta molta curiositat i el busco. No us he d’enganyar: no he trobat gairebé res sobre Ramon Castellà, faquir tortosí. Arribo a dubtar sobre la seva existència però el Registre Civil em confirma que va néixer al Carrer d’en Carbó, número 12, l’any 1913.

Em submergeixo al món del faquirisme de la primera meitat del segle vint. Els faquirs són personatges atípics amb una gosadia extraordinària i un extremat autocontrol del seu propi cos. Algunes vides de faquir són de pel·lícula, amb més o menys fortuna segons cada cas.

A principis del segle vint un dels faquirs més famosos és Blacaman³, que també és domador de feres, hipnotitzador i propietari multimilionari del seu propi circ. O el català Thamara Bey⁴, també anomenat Gentleman Derviche. I sobretot, Daja-Tarto⁵, un faquir nascut a Conca que inicia la seva activitat el 1927 i que segurament és coetani del nostre faquir tortosí. Hi ha poques dones faquir: hi ha Koringa⁶que ha començat com ajudant de Blacaman, o la francesa Maud d’Auldin, que pateix un tràgic final. També hi ha la famosa traga-sabres nord-americana Edith Clifford (de soltera, Bauer).

No tinc manera de saber el nom artístic de Ramon Castellà. Així que busco al doctor que el va operar el 1952 i el trobo. És el Dr. Josep Solà i Suris, cirurgià en cap de l’Hospital Provincial d’Igualada des de fa vint anys. És un professional reconegut a la seva comarca. També ho és al món acadèmic: el mateix any de la foto al nostre faquir fa una conferència a la Real Academia de Medicina de Barcelona amb el títol  “Cuerpos extraños en el tubo digestivo y obstrucción intestinal”. Presenta el cas d’un pacient, natural de Tortosa, amb les inicials R.C.T. i que és faquir des de fa uns 23 anys. És l’home de la nostra foto.

A la seva conferència el Dr. Solà relata com el faquir diu haver-se tragat molts objectes en diverses sessions des de fa dos mesos. Normalment les coses que traga les evacua als dos o tres dies, però ara no ha estat així. Des de l’última actuació, fa 23 dies, no es troba gens bé. Té forts dolors i vòmits. El faquir ingressa a l’Hospital d’Igualada després d’haver caminat uns 156 kilòmetres en diverses etapes. Google Maps em diu que de Tortosa a Igualada hi ha 152 km! Potser ha caminat per veure si els budells es movien? Bé, això és un pensament.

Busco i remeno més camins per a estirar del fil. A Ramón Castellà l’operen a Igualada. Quina casualitat, aquesta és la ciutat natal de Marina Tomás Jorba⁸, esposa del fundador del Circ Raluy. Marina Tomás és la matriarca de la dinastia d’aquest circ que segur el coneixeu: és el circ que descansa a l’Aldea vora la carretera de Tortosa. Envio e-mails i watsaps al Circ Raluy Legacy i al Circ Històric Raluy per si han sentit parlar d’ell o poden contar-me alguna cosa però no rebo cap resposta…

També trobo que té orígens tortosins el promotor, empresari d’espectacles, director del Teatro de la Zarzuela i director del Circo Price a Madrid durant els anys quaranta, Joan Martinez Carcellé⁹ conegut també com a Juanito Carcellé. Sa mare és tortosina i vull creure que potser ell té alguna relació posterior amb el nostre faquir tortosí, però no n’hi ha cap.

Mentre busco a Ramon Castellà conec l’existència d’altres faquirs. Com Rahma Khan -Juan Enrique Arellano (Tarazona, 1941-2018)- premiat en diversos congressos i trobades de faquirs; o el Faquir Kirman -Josep Millet Quitllet (Cornellà, 1946)- que ha col·laborat amb el poeta Joan Brossa i ha participat en el món del music-hall o del cine.  O el Faquir Eduard -Eduardo Álvarez Gamir (Santa Coloma de Gramenet, 1969)- un dels dos faquirs al món que es posa pel nas un trepant elèctric funcionant. I també el Faquir Testa -Jaume Oms González- que ha actuat per  televisió i que ha estat a Tortosa a la Festa del Renaixement: es posa una espiral metàl·lica pel nas i la treu per la boca i és un altre dels dos que ho fan al món. O la faquir Alexia Doll, que practica suspensions amb ganxos a l’esquena…

També conec altres faquirs com Aris, Fachín, Santhay, Sager, Sagrav, Shamir… És molt recordat el faquir Kumar (Martí Cufí) per penjar-se de l’escrot una bombona de butà o una enorme campana a la Sala Bagdag de Barcelona…

Veig que el nom artístic d’un faquir es pot fer canviant l’ordre de les síl·labes o jugant amb les lletres del seu nom real. Per exemple, Daja-Tarto és el cognom Tortajada;  Sager és el cognom Regàs; Sagrav, és Vargas; Kumar és Martí Cufí… així que intento fer-ho amb Ramón Castellà Torres: Racasto, Moncas, Serrot, Racastor, Llatecas…No obtinc cap resultat.

Finalment, tinc una petita troballa: segons l’Arxiu del Pavelló de la República de Barcelona¹⁰ el nostre faquir ha fet la guerra amb l’exèrcit de la II República, perquè consta com a empresonat al camp de concentració de la Seu Vella de Lleida.

D’aquesta època data una pel·lícula amateur feta en plena guerra (1937) anomenada “Imitando al faquir” de Felip Sagués Badia¹¹ . Està rodada a Sant Joan de Vilatorta (Osona) per alumnes del poble i busco si hi ha relació amb el nostre faquir-soldat, però tampoc n’hi ha.

Ramon Castellà surt del camp de concentració el juny de 1939. No he trobat res més sobre ell. Em sap molt greu. En contrapartida he conegut el món dels faquirs del segle vint, personatges admirats pels espectadors, artistes i intel·lectuals… i que també han estat objecte d’estudi pels metges, no m’estranya.

Al menys us diré com va acabar l’operació. El Dr. Solà a la seva conferència descriu l’operació que fa al budell i a l’estómac del pacient amb pèls i senyals i fa l’inventari dels objectes extrets del cos del faquir:  12 claus de 6 centímetres; una cadeneta plana de 10 centímetres de llarg per 1 cm d’ample; una cadeneta de rellotge de 40 centímetres; una cadena de 64 centímetres; una altra de 37 i una altra de 30; dos trossos de cadena de 14 centímetres cadascun; fragments metàl·lics de fulles d’afaitar; agulles doblegades en forma de U; clips de senyora. No és poca cosa! Havia tragat encara més coses però potser ja han estat evacuades abans de forma natural: una bombeta elèctrica, un tros de placa de fonògraf i també serradura.

Als dos mesos el pacient rep l’alta i, segons diu el doctor, “se ha casado y dice haber renunciado a tales exhibiciones”. Vaja, que ha canviat de feina i emprèn una nova vida als quaranta anys.

El doctor -que fa molt bé la seva feina- és científic i poc empàtic amb el pacient faquir, perquè acaba la conferència dient: “Caso que, sin otros justificativos que la pereza y la incultura, nos muestra hasta qué punto el organismo humano es capaz de resistir a un factor agresivo. No se trata de ningún sujeto que por su desarrollo físico despierte admiración, mide 1,51m de altura, pesa 39 kg, su perímetro torácico mamilar es de 73 cm y el abdominal a nivel de su cintura mide 63 cm”.

Ramón Castellà és un faquir que viu els anys de la posguerra, la fam i la repressió.  Pocs mesos abans de la seva operació acaba el racionament d’aliments a l’Estat.  Mentres la població ha lluitat cada dia per menjar alguna cosa, ell ha tragat objectes per guanyar-se la vida. I per poc se la juga.

Desitjo que el nostre faquir tortosí tingués molta sort a la seva nova vida.

*Fernando Jaime Soler

Agraïment:

Registre Civil de Tortosa.

Notes:

1. Arxiu Comarcal de l’Anoia. Fons Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada. Autor: Procopi Llucià i Torreguitart.
2. Dr. Josep Solà i Surís (1902-1988). Cirurgià en cap de l’Hospital Comarcal d’Igualada. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1948). El 1967 funda a Igualada la primera Escola Oficial d’Assistents Tècnics Sanitaris (ATS) de l’Estat.
3. Blacaman és el nom artístic de Pietro Aversa Blacaman (1902-1956). Totes les dades sobre el seu origen son difoses i alimenten la llegenda. Es va fer multimilionari. Des del 1930 residia a Veneçuela i es diu que va inspirar a Gabriel Garcia Márquez en el seu conte “Blacaman el Bueno, vendedor de milagros” (1968).
4. Gerai Molist (1902-?) anomenat Thamara Bey o el Gentleman Derviche nascut al Raval, a Barcelona que va començar fent paròdies de faquir acabant convertint-se en un.
5. Gonzalo Mena Tortajada (1904-1988), Daja-Tarto, nascut a Conca, va ser botones del Ritz de Madrid i va voler ser torero. Durant la Guerra Civil actua en ciutats de la zona rebel i es menja una copa de vidre davant de Franco.
6. Renée Bernard (1913-1976), Koringa, va començar com ajudant de Blacaman i s’independitzà aviat.
7. Maud d’Auldin, especialitzada en tragar sabres, va morir en plena actuació davant el rei George V d’Anglaterra.
8. Marina Tomás Jorba (1920-2013). Artista polifacètica del circ. Amb el seu marit Luis Raluy Iglesias funda el Circ Museu Raluy, actualment coneguts com Circ Raluy Legacy i Circ Històric Raluy.
9. Joan Martinez Carcellé (1895-1978), de mare tortosina, també conegut com Juan Carcellé o “Don Circuitos” va ser representant d’artistes i empresari promotor d’espectacles. Director del Circo Price (1941-1959) i del Teatro de la Zarzuela. Va promoure el Festival Mundial del Circo (1956), trobada internacional amb seu a Barcelona.
10. Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, Barcelona.
11. Felip Sagués i Badia (1907-1997). Cineasta amateur amb una prestigiosa trajectòria. Fou president de la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya i de l’organització del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols) des del 1962 fins al 1967.

Webgrafia:

Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Biografia de Magí Puig Gubern i Josep Riba Gabarró

Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons. Kirman i Testa, els últims faquirs. Enric H. March.

https://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2022/05/llistat-de-presoners-de-la-seu-vella.html Gairebé 4000 noms de presoners al camp de concentració de la Seu Vella de Lleida.

https://buscar.combatientes.es