El debat sobre el finançament autonòmic no és una qüestió tècnica reservada a especialistes. És una decisió política de primer ordre perquè determina com es financen els serveis públics que sostenen la vida quotidiana de la ciutadania: la sanitat, l’educació, l’atenció social o les polítiques d’igualtat.
El nou model de finançament impulsat pel Govern progressista representa un pas endavant clar i mesurable. A partir del 2027, Catalunya disposaria de 4.686 milions d’euros més, un increment del 13,35% dels recursos, per sobre de la mitjana estatal. No es tracta d’un ajust menor, sinó d’un canvi estructural que reforça la capacitat de les comunitats autònomes per garantir serveis públics de qualitat.
Aquest nou sistema corregeix desequilibris històrics. Aporta més recursos de l’Estat —més de 20.900 milions addicionals—, redueix les diferències entre territoris i consolida el principi d’ordinalitat: qui més aporta, no queda penalitzat. En definitiva, un model més just, més transparent i més estable.
Però més enllà de les grans xifres, el que realment importa és l’impacte directe sobre el territori. A les Terres de l’Ebre, la millora del finançament suposarà un increment de més de 100 milions d’euros anuals. Una xifra molt rellevant, superior fins i tot als fons de transició nuclear, i que pot marcar un abans i un després en la capacitat d’inversió del territori.
Aquests recursos permetran reforçar els serveis essencials: millorar l’atenció sanitària, enfortir el sistema educatiu, ampliar l’atenció social i donar suport a les persones més vulnerables. Però també obren la porta a noves inversions estratègiques que, sumades als fons de transició nuclear, poden convertir les Terres de l’Ebre en un pol molt atractiu per a la implantació d’activitat industrial i de serveis.
Parlem, per tant, d’una oportunitat real de desenvolupament territorial. D’un instrument que permet passar del discurs als fets, i que dota les administracions locals i el Govern de la Generalitat de més capacitat per planificar, invertir i generar oportunitats.
Davant d’això, resulta difícil d’entendre que hi hagi forces polítiques que s’oposin a aquest avenç. Rebutjar una millora tan significativa del finançament, només per càlcul partidista, és donar l’esquena a les necessitats reals de la ciutadania. Quan es vota contra més recursos per a la sanitat, l’educació o els serveis socials, no es defensa el territori, o en tot cas no més territori del que ocupa la seva cadira.
Aquest nou model no és cap privilegi. És una eina de progrés, de cohesió i de justícia territorial. I per a les Terres de l’Ebre, representa una oportunitat històrica: més recursos, més inversió i més futur.
*Manel de la Vega. Senador I primer secretari del PSC de Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari