1. La indústria automobilística sembla haver-se recuperat del tot dels sotracs dels darrers anys, impulsada pel sector del lloguer. Però les xifres dels vehicles elèctrics no acaben d’aixecar el vol, especialment en el lloguer. Els híbrids van bé, però els elèctrics 100% tenen creixements de mercat de dècimes percentuals.
2. Per què això passa sobretot en el lloguer? El sector parla dels preus d’adquisició i de la insuficiència dels ajuts. No pot queixar-se del consum, ja que el preu per quilòmetre és el més econòmic que hi ha. Sí que poden fer-ho, i ho fan, de les instal·lacions de recàrrega, encara escasses i molt minoritàries en càrrega ultraràpida. Justa la fusta.
3. Les flotes d’empresa, “internes”, perquè ens entenguem, poden aprofitar molt millor els avantatges dels elèctrics. El volum els juga a favor, però, a més de poder tenir fàcilment punts de recàrrega propis, la relació mercantil és a llarg termini. És a dir, tenen temps per amortitzar la inversió.
4. En canvi, el típic particular que lloga un vehicle per un cap de setmana o uns pocs dies no pot gaudir del llarg termini i, en canvi, pot acusar més els inconvenients. La patronal del sector ho té ben identificat: els particulars volen comoditat i zero complicacions.
5. Un subsector en què l’elèctric pot tenir algun recorregut és en el lloguer de vehicles per hores. Però no és per la tecnologia, sinó per algunes característiques específiques. Molt en concret, per usar-se per a desplaçaments curts, que no necessiten una gran autonomia.
6. Alguns coneguts ens piquen el bitllet pel que vam dir, no fa gaire, sobre les diputacions provincials. Ho troben injust i els arguments ens motiven algun matís. Sí, les diputacions tenen uns serveis tècnics en general molt bons. I treballen molt bé en qualsevol actuació. És una conseqüència lògica de tenir un senyor pressupost.
7. El problema és d’actituds. I, bàsicament, d’actituds polítiques, que potser contaminen la resta. Mentre les diputacions siguin un balneari ben pagat per a qui hi ha al capdavant, no espereu miracles.
8. I és que manar vol dir pujar impostos, posar multes, enviar la policia a repartir cops de porra i dir que no. Les diputacions fa prop de dos segles que estan per a altres coses: el que reparteixen són subvencions, a més de tallar cintes inaugurals i fer coses boniques.
9. De les balances fiscals se’n sap alguna cosa? Algun dia les coneixerem de veritat, més enllà que l’actual govern espanyol s’hi comprometés per aconseguir la seva investidura?
10. Podria ser que mai no ho sapiguem amb exactitud, perquè, si fos així, es confirmarien xifres ja no independentistes, sinó de cert escàndol? Que no són els famosos 16.000 milions de quan el “procés”, sinó 22.000 en dades de 2021? És a dir, entre el 8% i el 9% del PIB?
11. La Borsa espanyola va acabar 2025 absolutament disparada. Les xifres són de rècord. Això és dolent? No, però no reflecteix tota la realitat. En particular, la de les dades no macroeconòmiques i el dia a dia de la ciutadania, a qui no arriba tanta “bondat”.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari