1. És curiós que els dos temes musicals més escoltats als funerals de Catalunya des de fa anys no tinguin res de fúnebres. El cant dels ocells és una nadala popular que Pau Casals va harmonitzar (fixar una partitura «unificada» quan hi ha diverses versions). L’Ave Maria de Schubert és un arranjament d’una cançó popular inspirada en el poema èpic La dama del llac, de l’escocès Walter Scott.
2. Les «llistes d’èxits» són un format amb ganxo, però els resultats sovint són sorprenents. I sempre és bo distingir entre rànquings de composicions famoses, si més no en nombre d’enregistraments o reproduccions, o de preteses millors cançons.
3. Qualsevol estadística pot deixar-nos amb un pam de nas, la qual cosa no vol dir que sigui inexacta. Diríeu que Burgos és la província espanyola amb menys atur, per sota del 7%?
4. És més, una baixa desocupació no implica riquesa. Sí que passa en el cas de Qatar, un dels tres països amb menys atur del món. Els altres dos, però, són Cambodja i Níger. En aquest darrer país coincideix una de les rendes per càpita més baixes que hi ha.
5. No és el mateix que hi hagi un dèficit d’habitatge que que n’hi hagi d’habitatge assequible. I sembla que l’única solució estigui en la construcció. Una pregunta: els habitatges buits tenen algun paper en tot plegat?
6. El que sí que és evident és que les previsions demogràfiques han quedat desbordades, també pel que fa a l’habitatge, igual que en els serveis públics i les infraestructures de comunicació… Hi ha moltes ciutats catalanes que aquest 2025 han superat el nombre d’habitants que calculaven tenir el 2040.
7. L’autopista AP-7 és un exemple de la Catalunya dissenyada amb una visió de futur molt anticipada en el seu moment, però que també ha quedat enrere. La seva capacitat teòrica és de 5.200 vehicles l’hora. Però té pics de trànsit de 7.000 vehicles. Passat per la traductora: hi ha trams de col·lapse sistemàtic i els accidents s’han disparat. L’eliminació del peatge, el setembre de 2021, és un factor clau, però no l’únic.
8. Rodalies és un altre cas paradigmàtic, amb hecatombe pròpia. El servei és obsolet i es trigaran anys a revertir-ho. Que és un peix que es mossega la cua, i que el cercle viciós no es trenca ni a trets, és evident: qualsevol millora que s’hi faci pot agreujar fàcilment la situació.
9. I aquí ve el pitjor. Un país que expulsa gent de les seves zones més dinàmiques pel preu de l’habitatge només pot «compensar-ho» amb un bon transport públic. Perquè a la capital del país molta gent no pot viure-hi, però necessita anar-hi a treballar cada dia.
10. Un «diàleg» sobre finançament autonòmic. –Vull 4.000 milions d’euros. –Doncs te n’ofereixo 4.850 milions. –No els vull. La conversa podria semblar fictícia, però no ho és. Ara, no dubteu que els acabaran agafant. Encara que no sàpiguen com gastar-se’ls.
11. La candidatura de Móra la Nova a acollir una gigafactoria d’intel·ligència artificial s’aigualeix per mogudes com les del punt anterior. El govern espanyol hi ha sumat la Comunitat de Madrid, amb un emplaçament a San Fernando de Henares. En teoria, és una candidatura conjunta.
12. Que la inversió, de 4.000 milions d’euros, sigui «repartida» és el de menys. El risc principal és que la cosa acabi a l’estil del mundial de Fórmula 1. És a dir, la grossa a Madrid, amb algun premi de consolació a la Ribera d’Ebre.
Fes el teu comentari