1. Les baixes laborals s’han duplicat en 12 anys a Catalunya. De 3,8 hores mensuals s’ha passat a 8. Tenen un cost equivalent al 10,5% del PIB català. Aquest càlcul inclou els imports de les prestacions, el cost directe per a les empreses i els costos d’oportunitat.
2. Catalunya és, a més, la segona comunitat autònoma de l’Estat amb una incidència més alta de les baixes, amb 52,3 baixes per cada mil treballadors protegits. Va per darrere de Navarra (56,4) i molt per sobre de la mitjana espanyola, que és de 36 baixes per cada 1.000 afiliats.
3. Els joves d’entre 16 i 24 anys tenen una incidència més elevada, amb 76 baixes per cada 1.000 afiliats, que els que tenen entre 45 i 54 anys, que són els que tenen una incidència més baixa, amb 37. Però les baixes de les persones d’edat més avançada són més llargues.
4. Pel que fa a les causes, un 18,6% de les baixes i un 32,4% dels dies són per malalties del sistema osteomuscular. Un 8,7% de les baixes i un 23,6% dels dies de baixa són per malalties mentals, que ja és la segona causa més habitual, per sobre d’altres com traumes i causes externes, neoplàsies, sistema digestiu…
5. Sou usuaris de serveis de repartiment a domicili com el de Glovo i similars? Heu notat que, d’uns mesos ençà, els terminis de lliurament s’allarguen molt? I no és ja que el temps estàndard que figura a la comanda sigui el doble del que era habitual, sinó que tampoc no es compleix.
6. Ens expliquen que, de vegades, hi ha comandes que entren en una mena de bucle que pot durar hores… I que fins i tot la comanda es cancel·la en origen, segurament perquè no pot servir-se ni volent. De vegades, passa que tanca l’establiment d’on ha de sortir la comanda. No queda clar que sigui un problema del peculiar funcionament laboral d’aquest món, sinó que podria haver-hi un tema organitzatiu de fons.
7. Aquí acostumem a posar números a les coses, ja que ajuda a entendre-les. Però també ens agrada exposar qüestions organitzatives. Exposar no vol dir sempre poder explicar, que consti.
8. El Reial Madrid va perdre la recent final de la Supercopa davant del Barça. I tres dies després va ser eliminat de la Copa del Rei. És a dir, a la propera Supercopa no hi podrà participar com a finalista de la Copa. Només podria fer-ho com a guanyador de la Lliga o segon classificat.
9. Però més enllà d’aquests detalls competitius, que no són improbables… Si alguna vegada Barça i Madrid fan una mala temporada i no es classifiquen per a la redita Supercopa, la tirania petroliera de torn posarà sobre la taula la mateixa carretada de milions que ara? O serà quan aquest títol, amb l’actual format i seu des de 2020, tornarà a disputar-se a Espanya o desapareixerà?
10. Que una indústria tabaquera compti amb un departament de salut i assumptes mèdics té el seu punt. Que sigui dins d’un “compromís global amb la reducció de riscos associats al consum de tabac”, també. No ens queda clar si la qüestió no hauria de ser l’abandonament de la seva activitat, que es tracta del que s’anomena “greenwashing”, o que volen que es fumi una mica menys per no quedar-se sense clients.
11. Espanya torna a batre el rècord de turistes. El 2025 en van arribar 97 milions, un 3,5% més que l’any anterior. La despesa que van fer va situar-se en 135.000 milions d’euros, un 6,8% més. Aquesta darrera xifra ve a desmentir una impressió generalitzada en el sector. És a dir, que arriba més turisme que mai, però que gasta menys. I a diferència dels temps immediatament posteriors a la pandèmia, quan no venia tanta gent, però gastaven molt més.
12. L’Administració en treu pit per les dades d’ocupació. Diu que s’ha arribat a 2,75 milions d’afiliacions, un 2,4% més. I que el 80,9% són contractes indefinits. No parlen, però, d’altres xifres que donen raó de la històrica precarietat en el sector.
Fes el teu comentari