Els recursos naturals de les Terres de l’Ebre, aigua i energia, se’ls han emportat i emporten de la zona i han servit, i serveixen, per enriquir Tarragona i Barcelona i les seves àrees metropolitanes. Durant aquest període, els nostres pobles s’han empobrit demogràficament i econòmicament. L’exemple el tenim amb la portada de l’aigua de l’Ebre a Tarragona i Reus i les seves àrees industrials immediates. O amb els molins generadors d’energia renovable de la Terra Alta, que subministrem el 26% de l’energia eòlica de tot Catalunya, tan important com va ser l’electroquímica de Flix o les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellòs.
D’aquests simples exemples neixen les preguntes conseqüents: Si l’aigua la teníem a l’Ebre, per què es van muntar les petroquímiques al Tarragonès i posteriorment hi van haver de portar la nostra aigua per fer-les funcionar? I per què van desmuntar la petroquímica de Flix si la fàbrica representava la riquesa per a la població i tenia l’aigua del riu al costat? Per què van construir la Central Nuclear d’Ascó i Vandellòs, que ningú d’ells les volia per la seva suposada perillositat, quan les Terres de l’Ebre ja produïem prou electricitat per al nostre consum amb les hidroelèctriques en funcionament? Per què la Terra Alta, amb uns 170 molins eòlics, produïm el 26% de l’energia renovable de Catalunya i les comarques consumidores, insolidàriament, no en deixen instal·lar cap al seu territori amb l’excusa que els malmet el paisatge?
I amb aquestes preguntes arriben les respostes: Tortosa tenia l’any 1900, 26.000 habitants, els mateixos que Tarragona i Reus. Ara Tortosa en té 36.000 i Tarragona 150.000 i Reus 110.000. O sigui que els nostres subministraments dels recursos naturals, com són els aerogeneradors de la Terra Alta, que la seva població s’ha reduït dels 25.000 als 11.000, han servit per fer prosperar aquelles comarques, mentre que la nostra s’ha escanyat i segueix perdent habitants. I també, la riquesa econòmica de les Terres de l’Ebre, que era rica el 1900, s’ha estancat, i la de la Terra Alta, en particular, ara s’ha quedat a la cua de tot Catalunya.
Tortosa va ser una gran capital durant segles, la segona o la tercera població dels Països Catalans, mentre que el riu Ebre era la via natural de comunicació fluvial de la Mediterrània per introduir-se a la península. Tortosa, en perdre la via de comunicació fluvial, també va perdre la gran potencialitat de capitalitat catalana, amb el seu gran port fluvial i marítim, on hi radicava una capitania portuària de gran categoria, que complementava la riquesa social del seu comerç i la seva banca per efectuar les transaccions comercials entre els ports de la Mediterrània i les Espanyes.
Posteriorment, amb la construcció dels canals i la dessecació del Delta, i la implantació del conreu de l’arròs, la zona va prosperar. I l’aigua de l’Ebre també va ser objecte d’aprofitament, creant-se la gran petroquímica de Flix, a la vegada que es muntava, per la situació estratègica, l’estació ferroviària de Móra la Nova. Posteriorment es va construir la Central Nuclear d’Ascó, com anteriorment s’havien establert les centrals hidroelèctriques de la zona. Quan va arribar la democràcia, el president Tarradellas va crear el Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre per abastir d’aigua de l’Ebre a Barcelona, que posteriorment va anar a parar a Tarragona, Reus i els pobles que els envolten. Actualment funcionen les grans explotacions eòliques d’energies renovables, sobretot a la Terra Alta, i també a la Ribera i Baix Ebre, d’on surten el 40% de la producció total de Catalunya, i amb el nou pla governamental es pensa triplicar la producció. I també s’està estudiant la gran construcció de la central d’energies renovables reversibles de la Fatarella, Ascó, Flix i Riba-roja, que, dins d’un futur proper, hauria de substituir la producció elèctrica de la Central Nuclear d’Ascó.
Durant aquests 150 darrers anys, des de quan Tortosa, com a capital de les Terres de l’Ebre, va deixar de ser la principal via peninsular de comunicació, les quatre comarques que l’integren han perdut potencialitat econòmica i demogràfica. Subministrem els nostres productes a comarques riques, però comparativament perdem pistonada. Ells disposen dels nostres recursos cedits i multipliquen la població i la riquesa. Nosaltres els donem solidàriament, però no tenim compensacions perquè el valor afegit se’n va i a nosaltres se’ns oblida. Vam rebre petites ajudes per portar l’aigua a Tarragona, es van arreglar els canals, i per instal·lar els molins es paguen als ajuntaments els permisos d’obres, que representen simplement el valor d’una compra que es fa i es paga al territori, però no incideix en el seu creixement, mentre que els receptors, insolidàriament, no volen molins i no tenen aigua, però en perceben el valor afegit.
Les Terres de l’Ebre han de reaccionar. La gigafactoria de Móra la Nova, si s’arriba a instal·lar, marcarà una fita important. Com també la construcció de la gran estació d’energia renovable de la Fatarella-Ascó. Però hem de rebre altres compensacions, com condicionar l’increment de la producció eòlica si no disposem de beneficis directes, amb l’objecte d’evitar el despoblament dels municipis de l’interior i ajudar a pagesos i pastors. O necessitem ampliar els nostres polígons industrials de les diferents poblacions per promocionar noves indústries i serveis. O que la línia d’alta tensió que ha de passar per la Terra Alta i la Ribera, des de l’Aragó a Barcelona, es soterrin. O protegir el Delta de l’Ebre de les actuals inundacions i retrocés amb proteccions com les que existeixen als Països Baixos.
Les Terres de l’Ebre necessiten, doncs, un tracte especial per revertir la nostra significativa innocència que dura de fa més de 100 anys i que contrasta amb la insolidaritat de les comarques riques i receptores. Hem donat molt i no hem rebut el que ens pertoca.
*Anton Monner, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari