1. El preu de la benzina ja s’ha disparat? Ha començat una nova guerra, a sobre en una regió petroliera, i ja tornem a tenir núvols negres a l’horitzó. El primer dia hàbil per als mercats, després dels primers bombardeigs, el cru va pujar un 9% en els mercats majoristes.
2. Ara, com en casos anteriors, sovint vinculats al petroli, hi ha el risc que s’esdevingui una profecia autocomplerta. És a dir, podria ser que passés alguna cosa, però encara que no passi, tot acaba funcionant com si estigués passant. Disculpeu l’aparent joc de paraules.
3. És a dir, hi ha tal o qual crisi que fa pensar que hi haurà un desabastiment de petroli. Tanmateix, el cru continua fluint sense cap problema major. Però els preus pugen, potser per si de cas. Una pregunta pertinent és qui es lucra amb aquests jocs de mans.
4. Una concreció pràctica. Com que demà potser els combustibles pugen uns cèntims, a les benzineres es formen cues per omplir el dipòsit. Que el viatge i l’espera no costin més que l’estalvi… I sobretot que el preu no pugi perquè, de forma indubtable però sense cap relació amb un desabastiment, hi ha un augment de la demanda.
5. Segona part de la pel·lícula de por… Estats Units amenaça de trencar les relacions comercials amb Espanya. Fins i tot d’imposar un embargament. L’Ibex-35 va reaccionar amb una caiguda, d’aquelles que s’acaben resituant soles, però que de moment posen la por al cos. Ara bé, passen dues coses.
6. Una, que la balança comercial és favorable als Estats Units, que ens venen més (gas, petroli i productes químics i farmacèutics, bàsicament) que no pas ens compren (productes agroalimentaris). Tot i la diferent potència econòmica de cada part, qui perdria més?
7. Dada curiosa al respecte. L’any passat hi “guanyaven” més els americans tots els mesos, llevat del desembre. No serà que prop de Nadal compren més cava? Ves a saber.
8. L’altra que cal considerar. Ja des del seu primer mandat, però accentuat en l’actual, Trump és un fetge amb potes que cada dia en diu una de diferent, segons l’humor amb què es lleva. Les seves idees lluminoses s’atropellen entre elles i sovint queden en res. Se’n recorda avui algú de Groenlàndia?
9. Per tant… Seria important no perdre exportacions, menys encara de sectors històricament tocats per tota mena de crisis. Però potser no n’hi ha per sortir corrent cap als supermercats a buidar els prestatges.
10. La bravata té una altra feblesa. Tant parlar de les bases de Morón de la Frontera i de Rota, mare dels ous de les amenaces… Està disposat Trump a renunciar-hi per “castigar” del tot Espanya? Ha dit que les usarà, vulguis o no. Però de debò? Forçarà les coses, declarant fins i tot la guerra a Espanya? O envaint Campredó i el Mas de Barberans?
11. Les amenaces no són noves. Temps enrere, Trump plantejava expulsar Espanya de l’OTAN. Era allò de no complir la quota de rearmament. Però igual seria una oportunitat per a Espanya. Amb menys diners, Espanya possiblement podria defensar-se igual, més enllà de l’ambigüitat d’aquesta qüestió.
12. Però és més… Aviam si, lliure de certs compromisos, Espanya no troba altres socis comercials i ven més o compra més barat que ara.
13. En aquesta línia, es diu molt que Europa ha llogat o subcontractat la seva defensa als Estats Units des de fa dècades. Però potser caldria fer números. No fos cas que realment els aliats europeus financessin la política internacional nord-americana, expansiva i a canonades.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari