Els socialistes ho tenen clar en la seva política catalana. Espanyolitzar és la seva principal missió, consistent a enganyar, prometre i no realitzar. Aquest és el vertader intríngulis dels pressupostos que no s’aproven. La sobirana missió del PSOE espanyol, amb l’ajuda dels seus manats catalans, és eradicar els sentiments d’aquella Catalunya que era capaç de mobilitzar dos milions de persones pels seus carrers reclamant-los que ens deixessin de tractar com “un drap brut”.
Aquests darrers anys ha coincidit que manen a Espanya i a Catalunya, i els escolanets d’aquí han de fer allò que manen els rectors del PSOE. El PSC va ser fins a l’any 2010 un partit espanyol introduït a Catalunya però amb grans diferències de l’actual; existien catalans afiliats que estimaven la seva Nació; eren independentistes i hi lluitaven per la sobirania. Això va canviar de cop i volta. Coneguts meus que defensaven el PSC a les institucions “a capa i a espasa”, se’n van anar del partit quan se’n van adonar que les sigles catalanes jugaven a amagar les nostres veritats i es sumaven a convertir Catalunya en una simple província d’Espanya, amb voluntat d’ofegar els nostres sentiments nacionals.
Des de llavors, ens trobàvem a les manifestacions i portaven la nostra senyera amb la mateixa força o amb tanta consciència catalana com la que portava jo. Els sentiments, els meus i els seus, resten entre amagats i coaccionats; som i serem independentistes, uns amb més profusió i demostració, i altres segueixen els seus passos d’incògnit que, en els moments més impensats, tornaran a explotar. Pel mig en queden alguns aprofitats del càrrec i del sou que cobren, com un “modus vivendi” més. I fins i tot algun cas que ha pujat al carro en plena marxa per “viure del conte”, sense encomanar-se a altra filosofia que viure sense treballar, xerrant i prometent.
Si per aprovar-se els pressupostos la condició “sine qua non” era la cessió de l’IRPF a Catalunya i així va quedar establert entre ERC i PSC, per què no s’ha complert? Els socialistes juguen amb els catalans. Saben que els pressupostos són necessaris per fer avançar Catalunya. I tots desitgem que siguin aprovats per poder millorar les innombrables necessitats que patim per l’asfíxia dinerària que sofrim, causada pels diferents governs espanyols durant dècades. Però una cosa és que entenem la necessitat de disposar-ne i l’altra és que ens vulguin tornar a enganyar com sempre han fet i ens continuen enganyant. ERC farà molt bé de mantenir-se ferm. Sense haver acceptat l’IRPF, tal com estava acordat, no haurien d’aprovar-se els pressupostos. Altrament espanyolitzem Catalunya i cada dia la fem més dependent de Madrid.
Coneixem la seva postura del PSOE amb el 155, l’actual castellanització espanyolitzant de TV3, o la presa de pèl de RENFE i ADIF. Ara no traspassen els serveis ferroviaris i, en canvi, compren autobusos per suplir les deficiències de Rodalies. Tota una farsa contra Catalunya. Els hospitals no funcionen, les escoles tampoc, els serveis socials tenen esquerdes per tot arreu, les carreteres, per manca d’inversió, estan sobresaturades. Ens posen gestors arribats i manats pel PSOE que arriben d’arreu d’Espanya per atendre serveis bàsics i així marxen les coses.
Catalunya no pot més. Aquest article d’avui serà curt però concret. I qui el vulgui entendre li quedarà ben clar com marxem a Catalunya dirigits pel PSOE.
*Anton Monner, Gandesa
Fes el teu comentari