L’ús de la farina al Carnestoltes de Godall, avui protegit com a Patrimoni Festiu de Catalunya (organisme que té per funció preservar, difondre i protegir el patrimoni festiu català, té les seves arrels documentades en un succés sagnant del segle XIX.
El 2 de març de 1897, coincidint amb el dimarts de Carnestoltes, un jove de 19 anys va perdre la vida després de ser atacat amb un grapat de farina i un tret a quemarropa.
Un dimarts de Carnestoltes fatídic
Segons els reculls de premsa històrica recuperats de la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, el dia 2 de març de 1897, dimarts de Carnestoltes, la població de Godall va viure un episodi de violència inesperada, degut al qual podem afirmar que l’ús de la farina al poble en qüestió està documentat des de l’any 1897. Un grup de joves que passejava pel carrer del Pou Bo es va trobar amb Miquel Mateu Villalbí, de 19 anys.

Sense cap disputa prèvia, un dels joves —identificat com el fill del sereno del poble— es va acostar a Miquel, li va llançar un grapat de farina a la cara i, immediatament després, li va disparar un tret que li va causar ferides gravíssimes.
Repercussió a la premsa nacional
Malgrat que el jove va ser auxiliat pels veïns a casa d’un conegut, va acabar morint poc després a causa de la gravetat de la ferida. L’agressor va ser detingut i traslladat a la presó del partit judicial.
Aquest crim no només va sacsejar les Terres de l’Ebre, sinó que va tenir un gran ressò a tota Espanya. Publicacions com el Diario del Comercio, La Información de Salamanca, El País o el Diario oficial de avisos de Madrid es van fer ressò de la notícia, vinculant per sempre el nom de Godall i la seva pràctica de la farina amb aquest succés.
Patrimoni protegit: Avui dia el Carnestoltes de Godall forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, una eina que preserva i protegeix l’essència d’una de les festes més singulars del territori. potser per desconeixement, omet la noticia més antiga relativa al llançament de farina a persones amb les quals no has tingut cap discussió.
A l’edició «Diario del comercio : órgano del Partido Liberal Dinástico Número 582” fou publicat el següent text:

La primera noticia esmentada es va publicar, amb textos semblants, a altres publicacions a nivell nacional, com per exemple “La Información : diario de Salamanca: Año VI Número 1373” de data 9 de març de 1897, com el que podem observar al següent fragment:

Degut a aquest succès l’ús de la farina i les seues conseqüències al Godall ja fou reconegut a nivel nacional, a través de les seguents publicacions, que publicaren textos prou pareguts als anteriors.
El Día, edició de data 8/03/1897, p. 2;
Diario Oficial de Avisos de Madrid, edició de data 8/03/1897, p. 3;
El Nacional, edició de data 8/03/1897, p. 3;
El Resumen (Madrid), edició de data 8/03/1897, p. 3;
El País, edició de data 9/03/1897, p. 3;
Correo de Tortosa, edició de data 5/03/1897;
La Verdad (Tortosa), edició de data 3/03/1897;
La Verdad (Tortosa), edició de data 4/03/1897;
Diario de Tortosa, edició de data 4/03/1897;
El Diluvio (Barcelona), edició de data 7/03/1897;
La Correspondencia de España, edició de data 7/03/1897;
El Noticiero Sevillano, núm. 1436, Sevilla, 1897.
Fonts: Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España i www.oldnews.com.
Actualment el dimarts de Carnaval és considerat Festa Local al municipi de Godall. Mentre aquell dia, cada any, la farina vola entre rialles, la memòria, que és tossuda, ens recorda que la farina va ser una eina per humiliar i encegar a Miquel Mateu Villalbí de 19 anys, abans d’ésser executat, amb crueltat, a la Plaça del Pou Bo.
*Maria Teresa Villalbí Bel












Fes el teu comentari