El Mobile World Congress tanca amb un total de 105.000 assistents
La setmana passada, el recinte de Fira de Barcelona de Gran Via, a l’Hospitalet de Llobregat, va acollir el Mobile World Congress que va tancar les seves portes assolint una xifra d’assistència de 105.000 assistents, una mica inferior a la de la darrera edició (109.000) a causa de la impossibilitat de desplaçar-se per part d’alguns congressistes arran de l’esclat del conflicte bèl·lic d’Iran.
En aquesta edició, el certamen s’ha centrat a explorar on són els límits de la IA i l’aplicabilitat de la 6G a diversos camps de la tecnologia i indústries.
Els quatre dies de la fira van ser, doncs, intensos i frenètics d’activitats, conferències i sessions de networking personalitzades. Un total de vuit pavellons que van acollir els estands dels 207 països d’arreu del món que no van deixar escapar l’oportunitat de presentar les seves últimes tendències al públic europeu. A més, després de l’èxit assolit l’any passat, la part de les startups i de la demostració del talent jove del Talent Arena es va tornar a ubicar al recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc. Un espai que va ser força concorregut, sobretot, per l’alta qualitat de les ponències que s’hi van celebrar, arribant als 25.000 assistents i albergant un total de 2.400 empreses.
El primer dia, el de la inauguració de la fira, va comptar amb la presència del rei Felip IV; acompanyat del president de la Generalitat, Salvador Illa, després de la seva recuperació; el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper; la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor; el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i el president del MWC, John Hoffman, entre d’altres, que van visitar els estands de les principals companyies telefòniques i empreses tecnològiques del sector.
Al seu pas per l’estand de Catalunya del Govern de la Generalitat de Catalunya, al hall del pavelló 4, el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, va fer un parlament inaugural amb motiu de la celebració dels 20 anys del MWC a Barcelona i coincidint amb el primer cop que hi havia representació del departament d’Igualtat a la fira. En aquest sentit, va dir que “hem de continuar apostant pel talent i per la igualtat durant 20 anys més”, ja que “al 33% de les empreses TIC hi ha dones, però no són les expertes. Només el 20% dels alts càrrecs estan ocupants per les dones”. Sàmper defensà “l’impuls del Pacte Nacional del Talent Digital per tal d’escurçar aquesta bretxa”, tenint en compte que “aquesta és la revolució més exponencial que hem tingut en les nostres vides”. Sense deixar de parlar de la IA, que només a Catalunya ha mobilitzat 20ME en tres anys i recordant que, com diu el protagonista de la sèrie sobre la IA de la plataforma del 3CAT, “hem de fer que la IA estigui al servei de les persones i no que les persones estiguin al servei de la IA”.
En aquest espai és on s’hi podien trobar diversos estands de les startups i petites empreses catalanes del sector de digitalització dels tiquets de les factures, roba intel·ligent, tecnologia satel·lital o robòtica aplicada a la teleassistència, entre d’altres. Allí hi havia també l’estand de la Fundació d’i2CAT que, juntament amb els membres de la fundació de la Mobile World Capital, van organitzar diversos tours per a visitar alguns dels estands de la fira. Així doncs, dijous van desplaçar-se a un d’aquests tours una delegació de les Terres de l’Ebre amb representants del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre encapçalats per l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, així com també la directora de l’IDECE, Bibiana Porres, entre d’altres.
En primer lloc, es va visitar l’estand de l’Estratègia Catalunya Espai 2030, que s’ha creat com un espai de treball participatiu que ha involucrat alguns dels principals actors del sector espacial català, així com, experts, institucions i agents internacionals. Aquest procés ha permès determinar una visió clara i transformadora per al període 2026-2030, basada en les missions, objectius i accions; així com en una sèrie de programes tractors i un model de governança coherent, clar i especialitzat que assegurarà el seguiment i el desplegament efectiu de l’estratègia. Una estratègia que, segons els seus impulsors, “esdevindrà una eina de país, capaç d’impulsar la Catalunya del futur des de l’espai i amb l’espai com a motor d’innovació, sostenibilitat i sobirania tecnològica”.
Algunes de les empreses satel·litals catalanes que en formen part són Sateliot i Open Cosmos, presents a la fira. Els primers es dediquen a enviar satèl·lits que es poden connectar directament als dispositius mòbils mitjançant l’ús d’un xip de Qualcomm i que s’empren, bàsicament, per a la implementació de l’IOT al sector agrari. Cal destacar que aquesta empresa té previst implantar-se a Móra La Nova pròximament.
Per la seva banda, Open Cosmos és l’empresa artífex dels satèl·lits de l’Enxaneta i del Menut, i tenen una previsió d’enlairar prop de 900 satèl·lits a l’any. La seva idea és crear una connectivitat de constel·lacions satel·litals que enviïn les imatges en temps real i disposar així d’una xarxa independent a l’espai que no hagi de fer-nos dependre de les infraestructures terrestres. A més, formen part del grup de recerca de comunicacions espacials d’I2CAT i estan treballant amb el 6G Starlab, un satèl·lit que seria d’ús exclusiu per a les empreses.
A continuació, el tour va visitar l’estand d’Orange on la companyia va presentar els detalls d’un sensor de moviment amb IA que permet detectar fugues d’aigua, terratrèmols o, fins i tot, comptabilitzar el nombre de vehicles que passen per un camí, amb una precisió mil·limètrica. Però, de fet, el seu producte estrella era la presentació de la plataforma de gestió integral de prevenció d’incendis “Forest Smart Guardian”, que consta d’un drone autònom que identifica els elements clau en cas d’incendis com els possibles tallafocs, les carreteres, el manteniment dels boscos i també disposa d’uns sensors d’humitat i de temperatura que monitoritzen els arbres del bosc en temps real. Aquest drone compta d’una drone box, de manera que, quan se li acaba la bateria, aquest torna tot sol a la caixa per a recarregar-se. Té una autonomia de 40 vols diaris i, des de la sala de control, hi ha una opció vinculada a la tecnologia dels Digitals Twins mitjançant la qual es pot simular com seria la propagació d’un incendi que s’ha acabat d’originar, per tal de poder actuar-hi abans que aquest s’expandeixi. Amb tot, però, si tot sortís malament i el drone es cremés, encara hi ha la possibilitat de desplegar una maleta 5G que es pot connectar automàticament al satèl·lit d’Starlink i mantenir connectats i protegits als efectius de bombers que estan sobre el terreny.
Pel que fa a l’estand de Telefònica, cal destacar que són una de les principals companyies impulsores de la tecnologia quàntica d’aquest moment amb aplicabilitat de la IA en tots els seus processos. I ho fan, per exemple, amb el LUX Quanta, un supercomputador quàntic que està pensat per a les grans administracions, la policia o els centres hospitalaris i que té un alt patró de xifratge que permet aïllar el sistema dels ciberatacs. També ens van parlar del Titan Connect, un projecte que encara està en fase experimental a Biscaia, que permetria que tothom disposés de connectivitat i que no es produeixin caigudes del sistema en grans esdeveniments multitudinaris com concerts o partits de futbol.
Telefònica, però, també va presentar les últimes novetats amb un drone d’assistència sanitària d’una unitat medicalitzada d’un camp de futbol que podria oferir uns primers auxilis, abans de l’arribada de l’ambulància, a una persona que ha patit un desmai a la graderia. Tot i que la seva tecnologia més revolucionària potser va ser la de la simulació, amb maqueta inclosa, de com seria l’execució per fases de tot un Pla d’Emergències en el cas hipotètic que hi haguera una inundació a Barcelona. Però qui diu Barcelona, diu les Terres de l’Ebre o València, que sovint són territoris castigats pels temporals del Glòria o la DANA Alice, més recentment. Així mateix, es podria actuar amb l’enviament d’un drone d’ala plana que faria una primera radiografia amb geolocalització en temps real de la superfície anegada, així com el desplegament de drones subaquàtics que podrien endinsar-se als pàrquings o llocs de difícil accés a buscar persones atrapades o víctimes i que, al mateix temps, permetrien evitar posar en risc també les vides dels submarinistes de la unitat subaquàtica dels cossos d’emergències.
Mentre que, a l’estand de la Mobile World Capital es va poder veure una experiència de monitoratge dels cultius de les oliveres on t’indica el tipus de fulla, d’oliva i les característiques dels olis. També un espai per als hospitals que permet trobar nanobots per a actuar contra el càncer o regenerar teixits en malalties del genoll o òssies; així com la demostració del funcionament d’un exoesquelet econòmic per a persones que no tenen mobilitat.
Ara bé, un dels estands més grans era el de l’empresa de tecnologia xinesa, Huawei, que, ocupant més de la meitat del pavelló 1, oferia demostracions en directe de tots els seus serveis tecnològics als visitants. Uns visitants que podien conèixer últims dispositius mòbils de pantalles tripartides, les maquetes d’una ciutat smart city o, fins i tot, visitar les últimes novetats en tecnologia quàntica o l’App d’E-Learning per al sector de l’educació i la robòtica a les aules. Tot i que un dels gadgets més interessants de l’estand, era una bola esfèrica amb vuit ports d’entrada que permetrà simplificar els repetidors d’antenes parabòliques per als serveis d’ona curta als pobles aïllats d’una vall.
D’altra banda, KT van presentar també diverses novetats en el camp dels satèl·lits aeroespacials, la seguretat i la domòtica mitjançant la IA i l’Open RAN. Mentre que des d’Starlink duien unes ulleres que permetien visualitzar les sales de control i d’operacions i realitzar moviments i activar comandaments amb el moviment dels dits.
Com ja és tradició, Android va tornar a organitzar la seva particular gimcana de pins que, de fet, no deixa de ser un incentiu per a presentar als més joves les seves últimes novetats. Allà es podia visitar la tecnologia aplicada als monoplaces de la Fórmula 1, una casa connectada amb IOT, conèixer les noves funcions de la IA mitjançant l’App de Nano Banana i Gemini AI, l’assistent d’IA de Google. Mentre que, a Samsung Galaxy, els visitants van poder interaccionar amb els nous dispositius flexibles i plegables.
Però això no s’acabava aquí, ja que, al pavelló 8 i 8.1, el més llunyà de tota la fira, no podien faltar les principals universitats catalanes agregades sota el paraigua de Four Years From Now (4YFN). Allà s’hi trobaven diverses startups emergents especialitzades en biomedicina, videojocs experimentals, la tecnologia IOT aplicada a múltiples objectes, la protecció de dades, la tecnologia block-chain aplicada als grans esdeveniments, els algoritmes que permeten entendre idiomes o Apps que permeten introduir la robòtica als hospitals infantils o que milloren el sistema de Retail Màrqueting, entre d’altres. I encara en aquest espai, hi havia els estands de Vueling, CaixaBank, Barcelona Activa o el Think-Thank de Salut que permetien posar en contacte joves emprenedors amb empreses tecnològiques del sector.
Així doncs, el MWC tanca les seves portes amb una nova demostració de la força i la potència que té la tecnologia del futur amb l’arribada de la 6G, els entorns hiperconnectats, el desplegament de la IA pràcticament a tots els estaments, l’aposta per una societat interconnectada a nivell satel·lital o les útimes tendències amb l’IOT o la tecnologia quàtica, entre d’altres. Eines i recursos del demà que encara no sabem com aplicarem a les nostres vides, però que, de mica en mica, hem vist com deixen de ser utòpics per acabar formant part de la nostra quotidianitat. De les Terres de l’Ebre, costa de creure-s’ho, però cada dia hi ha més tecnòlegs i enginyers que acaben traient el nas pel congrés amb l’objectiu, tal com ens comentaven alguns d’ells, de créixer i de dur als entorns rurals la tecnologia que ha de revolucionar les nostres terres. Tenim sobre la taula l’esperat anunci de l’arribada de la Gigafactoria al Parc del Molló de Móra la Nova que ha de permetre establir empreses de drones, satèl·lits, IOT i Open RAN a la zona. Així com també la candidatura de l’Escola 42 de Telefònica a Tortosa que ha de permetre’ns obrir un nou paradigma del món de l’ensenyament, amb una dinàmica formativa mai vista abans a les Terres de l’Ebre que ha d’evitar l’abandonament escolar i la creació d’ocupació dels joves del sector de la gamificació, la IA i la ciberseguretat, entre d’altres.
*Irene López (Barcelona, Barcelonès, 13 de març de 2026)
Fes el teu comentari