1. Una que va més de psicologia que d’economia o de política… Una de moda és dir que a Donald Trump te l’has d’agafar seriosament, però no en la seva literalitat. Potser és el que explica tants tombs.
2. Ens diuen que la setmana passada vam relativitzar l’augment dels preus dels carburants. I no, tot el contrari. El que vam fer va ser descriure el “mecanisme” pel qual els preus s’inflen.
3. I s’inflen artificialment. El cru ha pujat de mitjana un 9%. A la benzinera, l’augment no baixa ni a trets del 15%. Arriba a fregar el 30% en el dièsel i als llocs més cars de mena. Se suposa que extreure, transportar, refinar i distribuir costa el mateix. És més, s’està venent encara benzina que estava en estoc, però als preus nous. Tant cares són les expectatives, realistes o no? Sembla que sí.
4. I de propina, el petroli ha baixat en relació a les primeres pujades, però els combustibles han pujat i no han baixat. Ah, aaamiiigooooo…
5. Seria del cas objectivar el presumpte desabastiment. Perquè al món el petroli li surt per les orelles. Un dels factors d’aquest mercat és que hi ha milers de petroliers fent voltes pel mar, ben lluny de l’estret d’Ormuz, esperant que els cridin a un lloc o altre per poder especular amb el preu. Busca qui te l’ha pegat…
6. Per descomptat, no cal dir que la profecia autocomplerta sobre el petroli té una derivada en el fenomen dels successos concatenats. Si augmenten els costs energètics, pujarà el de produir i transportar tota mena de coses. I ja t’ho trobaràs al prestatge del supermercat. Escolteu, que no hi ha hagut gaire temps per res, però diversos sectors ja demanen ajuts i rebaixes fiscals.
7. Ja fa sis anys de l’inici de la pandèmia de la covid, quan en unes 48-72 hores va precipitar-se el que venia coent-se des de feia setmanes. Un esforç descomunal va permetre deixar-ho enrere, en relativament poc temps, i continuar vivint igual que abans. Lamentablement, continuem sense aplicar les lliçons que hauríem d’haver aprés i que seran útils no si torna a passar quelcom semblant, sinó quan torni a passar.
8. S’apropen unes obres als túnels ferroviaris del Garraf, que posaran en escac la mobilitat de la meitat sud del país. Les queixes d’ajuntaments, agents socioeconòmics i usuaris són gairebé irades davant la insuficiència del transport alternatiu. I amb raó.
9. Però té lògica que algun dels municipis hagi començat aquests dies, en portes del daltabaix que s’espera, obres que afecten i compliquen l’accés a les estacions? Amb el trànsit potes enlaire, té sentit obligar els autobusos a anar cap aquí i cap allà, ja que el carrer directe a l’estació està tallat?
10. Més dades sobre aquesta qüestió… Tot i la insistència del Penedès Marítim, especialment afectat per les obres, no s’aixecaran les barreres dels peatges de la C-32. Si més no, no hi haurà gratuïtat en els desplaçaments recurrents. És a dir, els d’anada i tornada en un període de 24 hores. Diuen que el cost, 600.000 euros, és inassumible.
11. Consti que seria un pal·liatiu molt parcial. El viatge en cotxe, sense el peatge i només en benzina i estacionament, pot quadriplicar el preu del tren. No surt a compte si no és en cotxe compartit. I amb el vehicle ple, que, si no, tampoc.
12. Però anant als diners que hauria de posar el Govern, algú ha fet números del cost del desgavell general? En termes, per exemple i entre altres, de jornades laborals afectades pels retards o pèrdua de productivitat per falta de descans, ja que la gent està moltes més hores fora de casa?
13. Algunes companyies aèries, sobretot de low cost, estan “redescobrint” aeroports com el de Reus. Segurament, perquè el de Barcelona està al límit de la seva capacitat, no de les pistes, sinó de l’aforament de les terminals.
14. No deixa de ser curiós, perquè el model de negoci d’aquestes aerolínies es basa en reduir costos al màxim, operant per exemple des d’aeroports secundaris. El cas de Barcelona era una singularitat arreu d’Europa, possiblement perquè tals companyies porten un turisme d’estades ultracurtes, de vegades sense pernoctació a cap allotjament. No és cosa de perdre dues o tres hores viatjant des d’un aeroport allunyat a la destinació real.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari