Cada 22 de març celebrem el Dia Mundial de l‟Aigua. Però més que una celebració hauria de ser, sobretot, una crida a la responsabilitat. Especialment en territoris com el Mediterrani, on l’aigua és un recurs limitat i cada cop més tensionat pel canvi climàtic, les sequeres recurrents i el creixement de l’activitat econòmica.
El turisme forma part del debat. I ho ha de fer amb naturalitat.
Durant anys s’ha tendit a assenyalar el turisme com a gran consumidor d’aigua. I és cert: hotels, restaurants, bugaderies o piscines formen part d’una activitat que requereix recursos. Però la qüestió important no és aquesta. La qüestió és com es gestionen aquests recursos.
Perquè el turisme no es pot permetre viure d’esquena a l’entorn que el sosté.
A destinacions com la Costa Daurada, l’èxit turístic depèn directament de la qualitat ambiental del territori. El paisatge, les platges, l’habitabilitat de les ciutats o la conservació dels recursos naturals no només són valors ecològics, són també el veritable capital de la destinació. Sense ells, simplement, no hi ha turisme.
Per això, la gestió responsable de l’aigua no s’hauria d’entendre com una obligació administrativa, sinó com una estratègia de futur.
Les empreses turístiques tenim una responsabilitat evident en aquest àmbit. No només perquè utilitzem aigua a la nostra activitat diària, sinó perquè també tenim capacitat per introduir millores, innovar en els processos i, una cosa molt important, influir en el comportament de milions de visitants.
Al sector hoteler, per exemple, moltes de les millores més efectives no depenen de grans infraestructures, sinó de revisar com fem les coses. Una cosa tan quotidiana com la neteja d’habitacions pot implicar consums d’aigua molt elevats si es fa sempre de la mateixa manera que fa vint anys.
Un exemple és l’Hotel Blaumar, on des de fa anys s’estan replantejant aquests processos. La introducció de sistemes de neteja més eficients ha permès reduir de manera molt significativa el consum d’aigua associat al manteniment diari de les habitacions. I la implantació d’un model de neteja ecofriendly, que ajusta la freqüència de les neteges completes durant l’estada, permet evitar consums innecessaris sense afectar el confort de l’hoste.
No es tracta de fer menys servei. Es tracta de fer-ho millor.
La tecnologia també està ajudant a avançar en aquesta adreça. Sistemes de limitació de cabal en aixetes, monitorització de consums en temps real o detecció automàtica de fuites són eines que ja formen part de la gestió quotidiana a molts establiments turístics.
Són decisions que, vistes individualment, poden semblar petites. Però quan s’apliquen sistemàticament i durant anys, el seu impacte és considerable.
Tot i això, hi ha un altre aspecte que sovint es passa per alt és la capacitat pedagògica del turisme. Cada any milions de persones passen per hotels, apartaments o restaurants. Cada estada és una oportunitat per explicar com funciona la gestió dels recursos, per mostrar que l’estalvi d’aigua no implica renunciar al confort i per demostrar que la sostenibilitat no és una etiqueta, sinó una manera de treballar.
Quan un hoste entén per què es proposa reutilitzar tovalloles, reduir el temps de dutxa o evitar neteges innecessàries, s’està generant més que un estalvi puntual. S’està construint cultura ambiental. I això té un gran valor.
El turisme no pot resoldre per ell mateix el desafiament de l’aigua. Però sí que pot contribuir de manera decisiva a gestionar-ho millor.
Perquè al final l’equació és senzilla: tenir cura de l’aigua és tenir cura del territori. I tenir cura del territori és protegir el destí. I sense destí, no hi ha turisme.
*Núria Varela Díaz-Delgado, directora de Qualitat i Sostenibilitat del Grup Blaumar
Fes el teu comentari