1. El primer dia de les obres als túnels i viaductes ferroviaris del Garraf va ser molt tranquil: els trens que circulaven anaven a hora i gens plens de passatgers, i els serveis d’autobús —tant els habituals com els de reforç— també funcionaven amb normalitat. Vam arribar a pensar que la gent s’havia buscat la vida amb cotxes particulars, però les vies cap a Barcelona des del sud presentaven un trànsit ben fluid…
2. Cap la possibilitat que molts usuaris de Rodalies haguessen optat pel teletreball, si podien, per evitar desplaçar-se davant l’hecatombe que es preveia, almenys el primer dia; potser fins i tot algú es va agafar festa. Però no vam poder evitar pensar que el transport públic del país és capaç de qualsevol cosa, fins i tot de funcionar bé…
3. Ja heu acabat de riure? Continuem.
4. Quan un partit polític fa la mort del poll, encara li sobreviuen alguns càrrecs electes, però només fins a les següents eleccions. Ciudadanos ha perdut l’únic parlamentari que li quedava a tot Espanya, concretament a les Corts de Castella i Lleó. Als ajuntaments encara manté uns 400 regidors.
5. El juliol d’enguany farà 20 anys de la fundació d’aquest partit: després d’uns inicis modestos, va protagonitzar un ascens fulgurant, però també una caiguda igual de ràpida. Es va beneficiar d’algunes circumstàncies i n’hi va haver d’altres que el van perjudicar; el més curiós és que un partit nascut contra el nacionalisme català va acabar aixafat pel nacionalisme espanyol.
6. En aquestes eleccions castellanes hi ha hagut fenòmens quasi paranormals —o potser no tant—: el poble més dretà ha resultat ser Villán de Tordesillas. Només té 122 habitants, però els percentatges són sorprenents: hi va guanyar Vox amb un 52% (47 vots), el PP va obtenir el 31,5% (28 vots), i la tercera i quarta posició van ser per a Falange i Se Acabó la Fiesta, amb 4 vots cadascun. El PSOE i Izquierda Unida-Sumar només en van treure dos cadascun.
7. Escoltar el veïnat a les televisions hauria de comptar com a treball de camp per a una tesi doctoral de sociologia electoral: els votants de Vox consideren d’esquerres el PP, i els votants falangistes veuen massa progressistes els de Santiago Abascal…
8. Una dada d’interès sobre els punts anteriors, “sin acritud”, que deia Felipe González: sabeu quina és la comarca de Castella i Lleó amb més concentració de fosses de la Guerra Civil des del 1936? Valladolid va ser la plaça on el paper de Falange va ser més determinant en aquell cop d’estat.
9. Una altra dada, ara menys agradable: el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) és criticat per terra, mar i aire pel seu suposat biaix a favor del govern central, i se li atribueixen nombrosos errors en les enquestes d’intenció de vot. I sí, fallen, però resulta que són les que menys fallen: potser no és el mateix encertar-la que equivocar-se poc, però ja ens entenem.
10. “No es pot parlar de canvis fiscals, d’infraestructures o de despesa social per a la Catalunya de demà sense referir-se al model econòmic amb què opera l’economia catalana. És l’esforç de lligar la macro amb la micro, la política amb l’economia, i la productivitat empresarial amb el benestar de les famílies; altrament, hi ha el perill de no entendre res”. Ho diu Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia i exconseller del Banc d’Espanya. Només hi podem afegir: amén.
11. L’experta catalana Rat Gasol ho resumeix encara més clar: “El supermercat s’ha convertit en l’espai on la pèrdua de poder adquisitiu deixa de ser una estadística i esdevé una evidència irrefutable”.
12. I encara més clar, amb xifres: la cistella de la compra a Espanya s’ha encarit prop d’un 40% des del 2021, segons un informe recent d’EAE Business School. L’estudi indica que les llars amb menys ingressos destinen aproximadament un 20% de la renda a l’alimentació, mentre que en les rendes més altes aquesta proporció amb prou feines arriba al 5%. La mateixa inflació, per tant, castiga molt més aquells que tenen menys marge per absorbir-la.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari