Munyir la vaca catalana és el que fa Espanya a casa nostra. Els mestres catalans demanen al PSC-PSOE, “més recursos i menys discursos”. Els socialistes creuen que poden “tirar avant vivint de la rifeta” i continuen enganyant-nos. És veritat que Catalunya necessita pressupostos però els necessita complint els compromisos signats i acordats amb ERC, formalitzant que l’IRPF sigui recaptat sencer a Catalunya. Ara ens “regalen” 4.700 milions per sobre del pressupostat anteriorment quan Catalunya aporta a l’Estat gairebé 77.000 milions i només en rep 44. Si durant els anys de democràcia l’Estat hagués aportat només la meitat del dèficit fiscal que ens espolien, Catalunya disposaria de trens dignes, carreteres proporcionades al volum de trànsit, mestres i escoles perfectament dotades, metges i hospitals sense tantes mancances, i pagesos que es podrien atendre les necessitats, etc… I vet aquí que avui no funciona res; fan gran Madrid, on no paguen 17 dels impostos que sí hem de pagar aquí. El PSC repeteix una i una altra vegada que tenen voluntat de solucionar cada aspecte, amb xerrameca a dojo i repartiment de milions il·lusoris. Conseqüentment, el resum del govern de Salvador Illa queda supeditat al que li ve marcat des del PSOE i ell es comporta com un súper escolanet obeint les ordres rebudes, que no sigui que Sánchez i els seus ministres s’enfadin.
Els que conformaren el 155, o sigui PP, VOX i PSOE, amb la conjunció de la monarquia i la continuïtat judicial franquista, executen les lleialtats conjuntes contra Catalunya, encara que manifestin el contrari i encara que a Espanya es barallin entre ells tractant-se de lladres i corruptes, i muntin “el número” que gens afavoreix la resta de l’estat. Aquí reparteixen milions “de broma” que no els disposen i xerren tant com volen, com si fossin el “govern de tots”, amb l’objectiu d’espanyolitzar-nos, que és la seva missió principal. Primo de Rivera, Franco ja ho feien de forma descarada per la reial ordre borbònica i la dictadura que ens feia passar “pel tub”. Els socialistes ho fan amb dissimul, ens renten la cara, ens diuen “els guapos que som” però continuen formant part descarada del 155 i mantenen una postura contrària als nostres interessos, amb voluntat de transformar Catalunya en una regió espanyola de pagar i callar, com ho ha manifestat el rei que “los conquistadores” feren a l’Amèrica Llatina. El tracte és colonial i aprofiten cada circumstància per fer-nos-ho ser i sentir-nos-en. Vet aquí que el Sr. Illa ja ni se’n dona vergonya de parlar en castellà en els seus discursos pronunciats a Catalunya.
En tenim tants exemples que se’ls veu el “plomall” de forma continuada! La dels darrers dies de rebutjar l’aprovació al Parlament, el districte universitari català per als estudiants de medicina, resulta claríssima. Catalunya era la primera potència hospitalària d’Espanya i de les primeres d’Europa a finals del segle passat. Això s’ha anat denigrant quan als estudiants catalans se’ls demana disposar d’una nota altíssima per continuar estudiant de metges a les nostres facultats. I com el districte universitari és d’Espanya, arriben a Catalunya estudiants de medicina espanyols amb percentatges més baixos als que aquí se’ls obliga per poder continuar la carrera. I així trobem alumnes que estudien medicina amb qualificacions molt inferiors a les requerides a les nostres universitats. I també ens arriben metges del món amb preparacions molt dubtoses. I com ens arriben, no els cal parlar el català perquè “estamos en España”. Fins i tot, quan al Parlament es demana que tots els metges arribats de fora disposin d’un certificat regulat de conèixer el català, el PSC-PSOE s’absté al Parlament de votar-hi. Conclusió: continua funcionant el 155 i l’espanyolització, malgrat autodenominar-se “el govern de tots”.
El problema de Catalunya, del bon funcionament com a país, que les empreses progressin, que disposéssim de serveis europeus amb trens tal com cal i carreteres sense estar saturades, escoles, pagesos i hospitals que funcionin, és que depenem d’un estat que no ens estima i nosaltres, sotmesos i claudicants, responem com a simples mesells. Sempre hi hem de pactar i sempre ens imposen les seves voluntats. L’IRPF, els impostos, el dèficit fiscal o la llengua, com deia el guanyador de les Lletres Catalanes, el mallorquí Carles Rabassa, sempre hem de claudicar.
I per això l’expresident del Barça, Rossell, se’l va empresonar il·legalment però el jutge que el va castigar i que hauria de sotmetre’s a la justícia democràtica no li cal assumir cap responsabilitat. O el cas dels Pujol Ferrusola cada cop més clar que va ser organitzat per la policia patriòtica per emmerdar Catalunya i culpar els nostres responsables d’evasors de capitals quan polítics com Rajoy, Montoro, Fernández Díaz i moltíssims responsables del PP estaven emmerdats per trampes, estafes i corrupció de milers de milions. Però segueixen lliures sense que ningú els demani cap responsabilitat. O que l’amnistia del president Puigdemont, que malgrat s’hagi aprovat a “Las Cortes” per majoria, no es pot posar en pràctica per culpa d’uns jutges que apliquen les lleis que volen sense tenir en compte la democràcia. Això és Espanya i els catalans tenim l’estat en contra. Manen, tenen els nostres diners, mantenen la seva justícia, i ens tracten com una colònia. Aquesta és la realitat!
Ara tenim els pressupostos catalans enlaire. S’ha acabat el finançament singular? O la recaptació de l’IRPF? O els acords d’ADIF i RENFE? La seva pretensió és tornar a enganyar ERC, sense cap mena de dubte. Ens “regalen” 4.700 milions de més i ens diuen que ampliaran els crèdits per aprovar els pressupostos. I així tenim rodalies, carreteres, escoles, hospitals i serveis socials: tot col·lapsat. Aquesta és la vertadera realitat de Catalunya, amb un PSC que ha de seguir les ordres marcades des de Madrid!
*Anton Monner – Gandesa










Fes el teu comentari