1. El cava continua immers en una crisi gairebé permanent. La sequera de fa uns pocs anys va ser usada com a pretext per a explicar-ho: no era, deien, un problema de demanda, sinó d’oferta. Però podem parlar d’excuses perquè els problemes del sector són de fa dècades, malgrat que s’hagin volgut dissimular amb rècords de producció en termes d’ampolles.
2. Era l’engany del “rap”. Produïes més que mai, any rere any, però com venies? Doncs Pirineus enllà, a preus de gasosa. També podeu dir-ne amb els pantalons pels turmells. Naturalment, si la collita “punxa” pel motiu que sigui, tota estratègia basada en el volum fa aigües.
3. La “solució” sempre és la qualitat. O menys quantitat, més qualitat. Però també és bastant retòrica. Només hi aposten de debò un sector encara minoritari dels elaboradors.
4. Sovint diem que els percentatges poden tenir un punt enganyós. L’altre dia ens va caure a les mans una estadística de víctimes de la Segona Guerra Mundial per països. Les dades inclouen soldats morts al front, població civil bombardejada a la rereguarda i tota mena de gent assassinada en camps de concentració. I fan feredat.
5. Però els països amb més morts, tot i les xifres enormes, no van ser els més perjudicats demogràficament. El més afectat va ser el que ocupa la quarta posició en nombres absoluts, Polònia. Va tenir 6 milions de morts, però van representar més del 20% de la seva població.
6. La delinqüència continua baixant a Catalunya, li pesi a qui li pesi i menteixi el que menteixi sobre les dades. La qüestió és que estem parlant de xifres generals. En alguns delictes, els casos tenen increments percentuals significatius, fins i tot importants: les violacions i agressions sexuals, el tràfic de drogues o els robatoris de vehicles.
7. Però la resta de criminalitat baixa també en proporcions rellevants: en els robatoris en general, els furts i els homicidis. Pel que fa a això darrer… Poden haver-hi més assassinats de pel·lícula, incloses execucions mafioses, però el nombre global de morts violentes és menor.
8. Tingueu en compte que aquests indicadors poden tenir una distorsió en la seva percepció. Hi ha un únic delicte de tal o qual tipus i, l’any següent, n’hi ha dos. I l’augment és del 100%, és clar. Malament per qui li toca, és clar. Però potser no estem parlant d’un problema generalitzat. Ara bé, allí estan preparats els amants de fer jocs de mans amb els números i de les mitges veritats.
9. És una mica el que explicàvem en els punts 4 i 5. Aplicat a un altre àmbit, però el mateix fenomen.
10. Sovint escoltem que una part important del col·lapse de l’autopista AP-7 és a causa del trànsit de vehicles pesants. Però potser no som conscients del volum de la cosa. Catalunya concentra 19 dels 20 trams viaris amb més circulació de camions d’Espanya, que Déu n’hi do. Però endevineu on és la meitat d’aquests trams catalans?
11. Trànsit posa el dit a la nafra en una qüestió no tan evident. Diu que hi ha tal demanda de camioners que hi han acabat treballant persones amb poca experiència o provinents de països extracomunitaris on l’exigència per obtenir el permís és molt inferior.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari