1. Una dada del tot devastadora… La principal causa de mort dels adolescents és el suïcidi, per davant dels accidents de trànsit i dels càncers, i de qualsevol altra causa. Terrorífic…
2. L’Enquesta de Condicions de Vida, que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, ens recorda, en el seu darrer lliurament, que encara 1 de cada 4 persones es troba en risc de pobresa. En el cas dels infants i joves de menys de 16 anys, la dada arriba al 33,9%.
3. Potser el primer punt no té una relació directíssima amb la falta d’expectatives del jovent actual. Però el segon, sí, indubtablement. És allò que serà la primera generació en dècades que viurà pitjor que la generació precedent. Que aquests joves tenen por davant del panorama que els espera, és una evidència.
4. Això no ho nega cap pedagog o professional de l’educació amb dos dits de front. Els nostres joves tenen les cames fluixes? No. És més aviat que no els hem sabut educar en les més mínimes dificultats esperables de la vida. Hem preferit una forma d’educar hiperproteccionista que els ha afeblit.
5. Que no voler traumatitzar-los, inclòs evitar-los qualsevol esforç raonable, hagi derivat en problemes de salut mental, llegiu traumes, és de traca i mocador.
6. Naturalment, un problema de salut mental no ha d’acabar a la força en un suïcidi. Però pot ser-ne la seva avantsala.
7. I pot o no pot precedir actituds agressives de bullying, que acabin desembocant en el suïcidi d’un tercer? Ull, no busquem atenuants, sinó possibles explicacions. Per més complexes i difícils que siguin. A més, com sempre diem, explicar no vol dir justificar.
8. Que una part d’aquests nois i noies, fins i tot significativa, s’hi hagi repenjat i aspiri a una “dolce vita” a comptes de tot plegat, no desmenteix el problema de fons. Gravíssim, com ell mateix. És més, no ve a confirmar-lo? Per descomptat, resta culpa a qui en tenia la responsabilitat? La paterno-filial més bàsica?
9. Sí, sí, ens hauran sortit fallits, si així ens consolem. Però no era cosa nostra, dels que els hem precedit i portat a aquest món, fer-ho diferent? O és que els fills són joguines boniques i prou?
10. Retornant al segon punt, els factors socioeconòmics no són secundaris en absolut. En les llars amb rendes més altes, els infants i adolescents que han manifestat en alguna ocasió la intenció de treure’s la vida són l’1,25%. El percentatge es triplica amb escreix, fins arribar al 4%, en les famílies amb rendes baixes.
11. Altres dades per qüestió d’edat… Les tendències suïcides són més altes entre noies, a partir dels 13 anys. Fins als 12 anys, són més habituals en nois. Tanmateix, en una o altra franja d’edat, és més gran la proporció de nois que acaben cometent el fet.
12. És una dada, tràgica, coherent amb una altra en totes les edats. Els serveis de prevenció de suïcidis, de tota mena inclòs el sempitern Telèfon de l’Esperança, reben un 65% de demandes de dones, davant d’un 35% d’homes. Tanmateix, la taxa de suïcidis masculins triplica la de femenins, segons les estadístiques de 2025 de l’Organització Mundial de la Salut.
13. L’“explicació” estaria en el fet que als homes els costa molt més demanar ajut. I això tindria una repercussió encara més gran entre els homes adolescents. Però no és tan sols això. El 30% dels suïcidis a Espanya són d’homes de més de 65 anys. En qualsevol cas, l’edat, a una punta o l’altra de l’espectre, és un dels factors determinants.
14. Per anar acabant… A Espanya, el 2025, 3.846 persones es van treure la vida. 75.000 van intentar-ho. Això vol dir 11 suïcidis i més de 200 intents diaris. Des de 2008, el suïcidi és la primera causa de mort no natural. El 2024 i el 2025 hi ha hagut un petit retrocés, però en el global des de 2020 els registres estan en màxims.
15. Com es veu a simple vista, amb petites oscil·lacions anuals, el fenomen ve a coincidir amb el gran augment de problemes de salut mental originats en l’època de la covid i temps posteriors.
16. Tot molt antipàtic, oi?
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari