L’any 1869 va ser un any de gran efervescència ciutadana a Tortosa, ple d’esdeveniments polítics i crucial per al republicanisme federal. Aquí es va produir el zenit i l’ocàs del moviment federalista.
S’havia fet fora Isabel II amb la Revolució de 1868, encapçalada per Prim. Amb el triomf revolucionari s’establí un govern provisional, es convocaren eleccions i sorgiren unes corts constituents encarregades de redactar una nova constitució, la de 1869, que seria la més avançada de tot el dinou hispànic. Al congrés discutien monàrquics, republicans i carlistes sobre el futur règim polític del país.
El republicanisme, encapçalat per Pi i Margall, estava en minoria de diputats respecte als monàrquics però era combatiu. Al Llevant peninsular, especialment a Catalunya, el moviment federalista estava en progressió, entre els seus partidaris hi havia impaciència i es desconfiava de l’efectivitat dels representants republicans a Madrid. Entre els federalistes de províncies, com es deia a l’època, va sorgir la iniciativa de realitzar un pacte federal que aplegaria delegats de tota l’antiga Corona d’Aragó. Es va decidir convocar-los a Tortosa, com a punt de cruïlla del Principat, València, Aragó i les Balears. D’altra banda, el consistori tortosí, amb el seu alcalde Manuel Bes Hédiger com a capdavanter, s’havia declarat pel republicanisme i portava a cap una política revolucionària i avançada, la qual cosa es veia com a positiva per fer-hi a la ciutat la reunió. L’assemblea federal va dur-se a terme amb èxit i el 18 de maig de 1869, ara fa 151 anys, es va constituir el denominat Pacte de Tortosa.*
El pacte federal va donar un protagonisme inèdit a la població. Els mesos següents a l’esdeveniment, per a sorpresa de propis i estranys, Tortosa, coneguda com la pàtria de Cabrera, semblava canviada de dalt a baix, convertida sobtadament en far del republicanisme; encara que sense deixar de ser un bastió del carlisme. Manuel Bes, alcalde de la ciutat, havia estat elegit com a president del Pacte, fou llavors quan va jugar un paper molt rellevant.
El Pacte de Tortosa establia mecanismes de reunió periòdica en cas de necessitat o demanda d’algunes de les federacions signants del Pacte. Bes, en la seua qualitat de president, era l’encarregat de convocar els representants designats. Esta disposició no va tardar gens a fer-se efectiva. S’esperava la nova constitució; els participants al Pacte sabien perfectament que malgrat la seua iniciativa i la pressió a favor d’una república federal hispànica, esta no reeixiria; a les corts la majoria era monàrquica. El 6 de juny se va promulgar la Constitució de 1869. S’establia en ella que la forma de govern era la monarquia, però feia falta un rei, Prim el buscava. Ara calia jurar i acatar la constitució aprovada. Aquí rau la segona convocatòria del Pacte a Tortosa, al cap de poc de la primera. El diumenge 27 de juny es tornava a reunir a la ciutat.
Els federalistes barcelonins que havien impulsat el pacte, el primer de tots Valentí Almirall, seguit del tortosí Antoni Altadill, Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer, van demanar la nova reunió per decidir si s’acceptava o no la norma fonamental de l’estat. Ells eren partidaris de no acatar-la, però la votació de tots els representants a la segona convocatòria no els fou favorable. La decisió majoritària va ser transigir amb la llei fonamental per no perjudicar la causa republicana i evitar mals majors.
La posició de Bes com a president del Pacte va ser taxativa, alhora que demanava prudència; així ho feia saber a Clavé:
“Comprenderá V. perfectamente, que estas opiniones propias, hijas exclusivamente de mis profundas convicciones y de mi arraigado amor á la república, que reconozco en todos, absolutamente todos los representantes que asistieron á la Asamblea, me atribuye un carácter de ruda independencia que rechaza toda influencia por muy alta que sea, que pudiese haber coibido mi voto en la determinación tomada el Domingo último aquí. Ni la minoría, ni el partido republicano entero, ni nadie en el mundo, es capaz de hacerme retroceder y cambiar mi criterio, cuando está basado en una conciencia ecsacta de las cosas, asi es, que el acuerdo de la Asamblea, á lo menos por mi parte y creo que por los demás compañeros también, fue tan libre, como libre y respetable considero el voto de los dignos representantes de Barcelona… “
Posteriorment, i en funció del seu càrrec, Manuel Bes va anar a Madrid a participar en la consecució d’un pacte nacional. Una vegada allí va entrevistar-se amb el ministre de governació Sagasta i amb el cap del govern Prim.
El Pacte Federal Nacional o Central es va signar el 30 de juliol. Bes fou un dels elegits per a representar el Pacte de Tortosa; inicialment s’havia oposat, al creure, no sense raó, que este Pacte Central restava força als pactes regionals. Va caldre tota la capacitat de persuasió de Pi i Margall per a convèncer-lo d’acceptar el nou pacte. Era un dels tres representants de l’antiga Corona d’Aragó i ostentava el càrrec de secretari.
Els republicans van iniciar una campanya d’agitació i propaganda contra la vinguda prevista d’un nou rei. El govern estava alerta. Aquell estiu els carlistes, pel mateix motiu, havien iniciat un intent d’insurgència que no va durar i acabà amb fracàs.
El recurs a la violència i la insurrecció en la lluita pel poder durant la implantació del liberalisme era una pràctica habitual en tots els partits polítics; no es convertiria en una excepció –una deixa del passat- fins l’arribada de la democràcia representativa, i tot i així rebrotaria amb facilitat. Prim i el ministre Sagasta esperaven l’ocasió; calia avortar l’organització defensiva dels federals abans que agafés força i pogués ser ofensiva. Amb l’excusa de l’aixecament carlista, Sagasta reimplantà una llei de seguretat de 1821, restrictiva amb les llibertats fonamentals als ulls dels federalistes, que la van considerar un atac encobert al seu moviment. Tots vetllaven armes.
Es va convocar una tercera reunió del Pacte de Tortosa que, al capdavall, va servir d’esquer per a afavorir la reacció governamental. A banda dels representants habituals del Pacte, es van reunir a la ciutat diversos diputats de la minoria republicana i una gran quantitat de gent d’arreu. Els actes es van efectuar els dies 18 i 19 de setembre, coincidint amb la commemoració del quart mes del pacte inicial. El més aclamat dels participants fou el general republicà Blas Pierrad, que va proclamar que “en breve quedaría planteada en esta nación la forma republicana”.
Esta tercera edició del Pacte a Tortosa fou un moviment d’exaltació i propaganda dels ideals federalistes i republicans. Una volta acabada, Pierrad, enmig de l’entusiasme, continuà cap a Tarragona; una vegada allí van esclatar aldarulls, el resultat dels quals fou el linxament i mort del secretari del governador civil de la província. Estos successos donaren peu a Sagasta per a ordenar l’empresonament del general republicà -que havia retornat a Tortosa- i el desarmament de la milícia dels Voluntaris de la Llibertat de Tarragona i Tortosa, sense motiu aparent. Tot un seguit d’altres mesures van precipitar la tensió. Els republicans les van considerar un atac directe i un perill per a les llibertats que havien jurat defensar i van tocar a sometent.
Tortosa estava ocupada militarment. El Pacte de Tortosa, reunit ara a Lleida, va cridar la resta dels pactes en el seu ajut i va esclatar la revolta. A Catalunya la insurrecció revestirà poca força; en canvi, a Saragossa i València costarà de sufocar-la. Bes intentà secundar l’aixecament el 2 d’octubre prop de Gandesa, però fracassà i es veié obligat a fugir a França. El periòdic federalista La Igualdad es feia eco de la situació de l’alcalde tortosí:
“El ciudadano Bes y Hédiger, alcalde que era de Tortosa, y gefe de una partida federal, fue indultado, y merced al indulto, entregó las armas sin hostilizar a las tropas del Gobierno, creyendo en la palabra y en la buena fe de este y del general en gefe que mandaba las fuerzas destinadas a su persecución.
Pues a pesar de esto el señor Bes ha tenido que emigrar, por seguírsele causa como uno de los gefes de la insurrección catalana; de manera que no se sabe en España quien es el que manda, pues el gobierno y los generales indultan, y los tribunales y autoridades civiles, persiguen, procesan, maltratan y condenan á los indultados.“
El 21 d’octubre el govern donava per sufocada la revolta. Prim, amb el característic laconisme militar, escrivia a sa mare: “Ya se acabó la jarana, y gracias a Dios se ha concluido pronto y bien”. Com a cap del govern, el general Joan Prim aconseguiria, un any més tard, que les corts votessen un nou rei per al país, Amadeu de Savoia, però no l’arribaria a veure regnar; quan este va desembarcar el 30 de desembre de 1870, l’home a qui devia la corona acabava de morir assassinat.
L’historiador Miguel Morayta, republicà i un dels firmants del Pacte Federal Nacional en el seu dia, va ser autor d’una Historia general de España, obra de referència a finals del segle XIX, allí sentenciaria la insurrecció federal en els següents termes:
“Ni ante la Historia, ni ante la patria y ni siquiera ante su propio partido, tuvo ni tendrá disculpa aquel arrebato del federalismo: sobre ser injusto causó terrible daño á la causa de la revolución y de la República.”
Manuel Bes retornaria el 1870, esdevindria diputat pel districte Tortosa en les legislatures de 1871 i 1873, president de la Diputació de Tarragona el 1871, alcalde altre cop de Tortosa i governador civil de Lleida quan la Primera República Espanyola. A punt va estar de ser ministre durant la curta etapa republicana però, segons diuen, va arribar tard a Madrid i ja n’havien nomenat un altre. La Restauració acabaria amb la seua carrera política. Avui un carrer de la ciutat porta el seu nom.
ROC SALVADÓ POY és historiador.
*Podeu consultar també l’article La Tortosa revolucionària i el Pacte Federal.
Fes el teu comentari