Un segon està definit com el temps que duren 9.192.631.770 períodes de la radiació emesa per la transició entre els dos nivells de l’àtom cesi 133, i prou. No canvia mai. Però, tots sabem que el temps en ulls dels humans és una altra cosa; és flexible, és relatiu com ens va recordar Einstein. De cap manera tenim la mateixa sensació passant un minut amb l’amor de la nostra vida, o un minut amb la mà posada damunt un foc. Fins i tot la mateixa situació es viu de diferents maneres des de perspectives diferents. Aquell famós ‘només és un momentet’ quan deixem el cotxe mal aparcat, no li sembla un momentet a la persona que vol travessar el carrer. Desprès, aquell minut que li toca al mateix conductor anar darrere d’una bici perquè és un lloc on no es pot avançar, li semblarà una eternitat al conductor.


Quan esperem el nostre torn al metge o al supermercat, comencem a maleir els que estan davant nostre i el temps que dura la seva visita o compra. Però quan ens toca a natros, ens sembla que el metge ens ha donat poc temps o el caixer ens està estressant per a acabar de recollir la compra més ràpida.
A uns ens sembla que tenim tot el dia per a contestar una pregunta mundana que ens han fet per Whatsapp, mentre altra gent ens deuen estar dient de tot per haver esperat un minut abans de contestar. Cadascú té la seva perspectiva del temps, i això és un fet que massa sovint oblidem quan només pensem en natros mateixos.
Reflexionant sobre el temps, molt sovint tots parlem de voler una vida tranquil·la, de poder agafar el dia amb calma i gaudir de cada moment. Fins i tot, hi ha moviments de ciutadans que volen promocionar aquesta tornada a una vida ‘lenta’, les anomenades campanyes ‘slow’ – slow food, slow cities etc. També sembla ser que ens estem adonant últimament que frenar-nos una mica i reduir les activitats no és només bo per a la nostra salut, física i mental, sinó per al futur del planeta. Però poca gent sabem com aplicar els frens o alentir la marxa – per molt que en parlem, tots volem fer més i més coses cada dia, comprar cada cop més objectes d’una necessitat qüestionable, viure més experiències, i encara tenir el temps de penjar-ho tot a les xarxes socials. Les paradoxes dels humans són així i, en part, són aquests conflictes que hem d’aprendre a gestionar mentre el temps ens corre en contra.
Bé, no sé si sabrem canviar gaire cosa, però com a mínim podem intentar pensar en el temps de l’altra gent, en aquests punts de vista diferents que cadascú tenim de com estan passant els segons i les nostres vides. Fem la reflexió de posar-nos en la pell dels altres, la vida pel que estan passant ells, les batalles que estan lluitant, i el que significa el temps per a ells, i agafem la vida amb més tranquil·litat, empatia i comprensió. Segur que hi sortirem guanyant.
Fes el teu comentari