Els brots de coronavirus a Padesa van deixar un balanç de més de 340 positius, des dels primers casos detectats a l’agost. Al mes d’octubre, això suposaria el 80% de tots els casos positius registrats a Tortosa, que va esdevenir una de les ciutats amb més risc de rebrot del país. També canviaria el panorama al conjunt de les Terres de l’Ebre, que passaven de tenir 80 a 300 casos per cada 100.000 habitants. Les xifres van ser alarmants, així com les conseqüències per al territori arran del brot, amb l’aplicació de mesures restrictives a Tortosa, Amposta i Roquetes. “Les xifres canten“, afirma Guillem Argelich, militant de la CUP a Tortosa. Segons la direcció de l’empresa, però, la seva gestió va estar exempta d’errors, i van limitar-se a complir les instruccions marcades per Salut. La portaveu de l’empresa, Eva Abancéns, declarava davant dels mitjans que no van arribar a contemplar l’opció de tancar portes, per frenar la cadena de contagis: “Si garanteixes la seguretat dels treballadors, la neteja i la desinfecció, i limites les cadenes de contagi, tancar portes no ha de ser la millor mesura“. Però nombroses fonts van posar en dubte aquestes declaracions. Aquest reportatge pretén fer un anàlisi, amb prou perspectiva, de com es va gestionar el brot a l’empresa.
Segons el secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre, Marc March, les irregularitats durant gestió del brot per part l’empresa van ser evidents. La combinació de diversos factors va desembocar en una situció molt delicada. “L’empresa no va garantir les mesures adequades per als treballadors. Al principi, només donaven una mascareta al dia. Què passa? Que molta gent necessitava més d’una mascareta, i quan anaven a queixar-se al responsable els deien que s’espavilessin“, declara March. Això significava que molta gent havia d’estar vuit o 10 hores amb una única mascareta, quan la vida útil de la mateixa era de quatre hores, i amb unes condicions de calor i humitat que agreujaven la situació.
Maria (nom fictici), treballadora a la planta de Padesa d’Amposta, constatava aquesta irregularitat: “Mesures es van posar, perquè quan va començar el brot nosaltres vam demanar que es posessin mampares de seguretat, i al principi no volien. Vam dir que ens donessin mascaretes i al principi tampoc en donaven… Ens van donar un “drapillo”. Perquè deien que si no estaves més d’una hora, o no sé quant, amb l’altra persona, no et podies contagiar. Al final van posar mampares, van donar una mascareta per dia; nosaltres en reclamàvem dos, ens deien que amb una n’hi havia prou… Vam acabar davant d’Inspecció de Treball i van dir que teníem raó, i ara ens en donen dos“. Moltes d’aquestes situacions, per tant, només van canviar en el moment en què van ser denunciades davant d’Inspecció de Treball. Les treballadores amb les quals vam contactar asseguraven haver viscut la situació amb estrès i inseguretat, i declaraven que l’empresa va trigar massa en prendre les mesures de seguretat que reclamaven.
el 18 d’agost de 2020, poc abans del brot de covid-19.
“A Padesa regna la llei de l’omertà, la del silenci, la de ningú parla, no escoltis res i no diguis res”
Guillem Argelich
March també apuntava una altra regularitat important. La direcció hauria amagat al Comitè d’Empresa i al Comitè de Salut Laboral informació rellevant que afectava l’empresa de forma intencionada, segons el secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre. “Moltes vegades ens hem assabentat per la premsa del nombre de positius. I per què? Perquè sabien que nosaltres evidentment ho portaríem automàticament a Inspecció del Treball, perquè existien unes irregularitats. El que volien era amagar-ho, però evidentment se’ls va fer massa gran i va ser un gran problema“, afegeix March. Aquestes afirmacions es van intentar contrastar amb l’empresa, qui no va contestar la petició d’entrevista feta amb motiu d’aquest reportatge.
L’estratègia comunicativa de Padesa va ser molt comentada entre les fonts entrevistades, fent-ne una valoració molt negativa. De fet, des del començament del brot l’empresa va fer només dues aparicions públiques, una en roda de premsa i l’altra en una entrevista al Primera Columna de Canal 21, el 23 d’octubre, al cap d’un mes i quan el nombre de positius ja era molt elevat. En les seves declaracions, es van culpabilitzar els treballadors i treballadores de l’expansió del brot, que segons Abancéns s’hauria donat sobretot en els desplaçaments dins dels cotxes particulars i no pas dins l’empresa. Aquest argument seria recolzat aleshores per diverses persones, com Valentí Marín (secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre) i Xavier Pallarès (delegat del Govern a les Terres de l’Ebre). En les últimes declaracions de l’empresa també es culpava directament a Salut. Abancéns reconeixia que Padesa potser hagués hagut de sortir abans a donar explicacions, i que va ser “un error” delegar la tasca de la comunicació externa en el gabinet de Salut. Sobre les declaracions de la portaveu de l’empresa, les treballadores consultades no descartaven que s’haguessin produït alguns contagis dins de cotxes particulars, però també van qüestionar el paper de Padesa: “Que el tema dels cotxes pot ser? Pot ser. ‘És que aquí dins el virus no s’ha fet…’ Home, està clar que algú l’ha portat. Però si algú l’ha portat i les mesures són les adequades i tot està com ha d’estar, si tu t’infectes, no m’infectaràs a mi“.
La delicada situació dels treballadors i treballadores durant el brot es va veure agreujada per la criminalització a la qual es van veure sotmeses, arribant a afirmar que se sentien “assetjades pel carrer“, com explicava Maria. Una criminalització a diferents nivells, que no només va afectar les persones que treballaven a Padesa, sinó també als seus familiars. Tant Maria com Carla (nom fictici), també treballadora de la planta d’Amposta, afirmen que un dels llocs en què més van apreciar-ho va ser a l’escola: “Moltes treballadores ens han dit que la mestra a escola li deia al nen que s’apartés del grup“. Un fet que corroborava Maria, qui afegia: “Deien: ‘Els teus pares treballen a Padesa? Dis-li a la teva mare que demà no et porti’. Ens han criminalitzat molt pel fet de treballar allà“. Marc March també denunciava una “falta de delicadesa” en aquest sentit, i destacava la importància de la tasca dels treballadors i treballadores de l’empresa: “Són treballadors i treballadores que van a l’escola pública, van a la sanitat pública, i no tenen res més que això. (…) Han estat unes heroïnes anònimes, igual que les caixeres dels supermercats. Amb salaris baixos i condicions laborals precàries, han aguantat i ens han ajudat a passar la pandèmia d’una forma molt millor a tothom“.
“El que passa és que la política d’empresa els ha explotat a la cara. La política d’empresa era que si tu estàs de contracte i agafes una baixa, el contracte ja no te’l renoven. Llavors, la gent que estava de contracte, què feia? Si tenien símptomes, es prenien un gelocatil i a treballar”
Maria (nom fictici)
Alguns polítics, com el primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre, Manel de la Vega, també denunciava el paper de Salut en la gestió, en unes declaracions recollides per Canal 21 Ebre el 16 d’octubre: “El Departament de Salut va actuar tard, molt tard, i no podem permetre que quan hi ha un brot d’aquestes característiques s’actuï tard. Perquè les conseqüències les estem veient ara: 46 grups d’escoles i instituts del Baix Ebre estan confinats. Hi ha un origen, i l’origen és Padesa“. Segons els protocols marcats per Salut, en els primers cribratges a l’empresa, els treballadors i treballadores sotmeses a proves PCR van tornar als seus llocs de treball sense conèixer els resultats i sense haver-hi un confinament preventiu, cosa que també van confirmar des de l’empresa, que tampoc va prendre mesures per revertir aquest fet. Finalment, això acabaria convertint-se en un gran obstacle per tallar la cadena de contagis, ja que algunes persones en espera de resultats van acabar donant positiu. No va ser fins que la situació va empitjorar de forma exponencial que es va decidir fer un canvi en el protocol, i que aquelles persones a l’espera d’una PCR fessin un confinament preventiu.
L’empresa ja va estar en el focus de diverses polèmiques temps enrere, acusada de persecució sindical. L’any 2014, CCOO denunciava l’acomiadament de dues delegades sindicals a Amposta poc abans de les eleccions sindicals, així com la caiguda de la seva candidatura a la planta de Roquetes.
Sobre aquesta qüestió, el cupaire Guillem Argelich declarava: “Això és una cosa que, per desgràcia, fan moltes grans empreses, fins a arribar a un nivell en què ja no controlen les coses i t’entra un sindicat o un grup de persones més combatiu i et comença a tocar la moral. L’empresa sabia que aquestes accions eren il·legals i que, si anaven a judici, el perdrien. Però era un avís per a navegants, que venia a dir: ‘Sabeu que, si us hi fiqueu, passa això i jo estic disposada com a empresa a pagar aquest preu‘”.
La por a l’acomiadament i la pressió que exerceix l’empresa sobre els treballadors i treballadores hauria jugat un paper fonamental, no només en la sobtada desaparició de la llista de CCOO a Roquetes, sinó també al llarg de l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19. En alguns casos, treballadors i treballadores haurien comès alguna irresponsabilitat, però Maria i March afirmen que sempre va ser des de la por a l’acomiadament. Segons March, la gent que treballava a Padesa tenia por a ser acomiadada. “Nosaltres sabem que l’empresa pressiona molt els treballadors amb l’amenaça de què si no compleixen, si es posen malalts, o si falten uns dies per qualsevol circumstància, els fan fora (…) També hi ha hagut una irresponsabilitat per part d’algun treballador. Cito el cas d’una persona que assegurava tenir el lloc de residència a (posem com a exemple) l’Aldea, i no era així, sinó que vivia a un altre poble i a més convivia amb altres persones que treballaven a Padesa. Quan ho vam saber vam haver d’aïllar no només aquesta persona, sinó també al seu cercle. Però tot això ve pel mateix, per la por a ser acomiadats“, relata March.
Per tant, tot apunta que, després d’haver pres les mesures oportunes arran del brot a la planta de Roquetes, i posteriorment a la d’Amposta, la situació a principis de novembre estava controlada. Segons van confirmar les mateixes treballadores, des de fa aproximadament uns dos mesos, es fan proves d’antígens diàriament i, quan es troba un positiu, s’aïlla aquella persona i els companys i companyes que té al voltant. Si aquestes mesures s’haguessin implementat al principi de la pandèmia, com reclamaven treballadors, treballadores i sindicats, potser mai s’hagués arribat a la situació límit que es va viure a l’octubre.
Fes el teu comentari