Aquest text va ser llegit en un acte d’homenatge a Josep Villalbí Verge el 7 de desembre de 2013, durant el qual el president d’ERC, Oriol Junqueras, en presència dels descendents de Josep Villabí, va descobrir una placa amb el seu nom en un carrer del barri de les Quintanes.
A posteriori, cal destacar que el juny de 2014, l’artista multidisciplinari Jaume Vidal, rebesnét de Josep Villalbí, va promoure una convocatòria artística anomenada Primer Certamen Creatiu Josep Villalbí, per donar a conèixer la petició de la família de reclamar un carrer que dignifiqués la figura de Josep Villalbí donat que el que li havia estat concedit pel llavors consistori convergent l’any 2013 era un petit xamfrà en una zona despoblada a les afores de la ciutat. El resultat de la convocatòria artística va ser exposat en el centre d’art Lo Pati d’Amposta el març de 2015. Finalment, el 19 d’agost de 2016 va morir Joan Vidal Villalbí, el darrer dels Villalbí. Fa pocs dies, el 31 de maig de 2021, el ple de l’Ajuntament d’Amposta va resoldre la reclamació de la família i va acordar de posar Josep Villalbí a la plaça que hi ha davant del CAP.
Naix l’1 d’octubre de 1880 a les 23 hores a Godall. Fill de Juan Villalbí i Manuela Verge. Al registre civil consta que els seus padrins van ser Vicente Verge i Maria Albiol. Segons va dir el mossèn que el va batejar, “a quienes advertí el parentesco espiritual y obligaciones.”
L’any del còlera, els seus pares moren. L’Ajuntament ordena tancar les cases dels morts. La seua iaia de la Galera, Teresa Cervera, al cap de tres dies va a buscar-lo a ell i a la seua germana, Rosa Villalbí Verge (iaia de Pilar Rodriguez Pons), que ha vingut de Tremp. Els troba refugiats a una menjadora d’animals. A la Galera viuen a una casa cantonera vora el pont.
Als 19 anys és allistat per l’exèrcit i classificat com excedent de cupo, el seu ofici és llaurador. Se’n va anar a viure a Barcelona a casa d’uns parents anomenats “els Joans” que vivien al carrer 230 de Provença. Estaven molt a prop del mercat, i anaven tots els dies a parar la paradeta de bacallà. Allí coneix a Cinta Muñoz, la seua primera esposa. Decideixen tornar-se’n a la Galera. El maig de 1902 consta com que participa en una subscripció popular que organitza una comissió de gent de la Galera per contribuir a sufragar les despeses necessàries per tal d’erigir un monument a Emilio Castelar, president de la primera república espanyola entre 1873 i 1874,
Quan Josep té 23 anys, naix la seva filla Encarnació Villalbí Muñoz, a la Galera. Llavors decideixen anar-se’n a viure a Amposta i posar una taverna. Per fer més recaptació llogava les habitacions de dalt a prostitutes, que a canvi li donaven un duro cada mes. Com era d’idees avançades, i molt inquiet, i gràcies a les rendes de la taverna, se’n van tornar a Barcelona, a casa del “Joans” i va entrar en política al Partit Republicà.
L’any 1909 és posat en cerca i captura pels fets de la Setmana Tràgica. A la causa nacional diu textualment: “Dirigente político de historia remota, puesto que participó en los sucesos de Barcelona de 1909”. Se l’acusa de vendre armes d’amagat a la parada de bacallà del mercat dels Joans. Retorna a la Galera i s’amaga a casa de Vicent Pons. La Guàrdia Civil el va anar a buscar i l’alcalde, que vivia a la casa veïna, creient-lo incapaç de res dolent, frena el registre. El vesteixen de pagès i el porten a Godall, a la finca anomenada El Racó. Dedideix fugir a França, a Montpeller, donat que a la regió resideixen familiars vinculats a la família Albiol de la Galera. Allí es refermen els seus ideals republicans. Estant a França mor la seua dona Cinta Muñoz.
El 1911 s’instala novament a Amposta. Es casa en segones núpcies amb Isabel Subirats Tomàs, “la Llorença” (vídua i de la Galera) perquè la seua filla estigui ben cuidada. Tracta de recuperar el patrimoni perdut amb nombrosos oficis. Així, va ser corredor de peses i mesures, va criar tossinos, i fins i tot va posar barres per estendre la roba a la torreta per fer negoci.
Era soci accionista del Casino Ampostino, quan el 18 d’agost de 1917 l’entitat, seu del cercle de fraternitat republicana i del seu diari (El Faro), és assaltada pels regidors i la força armada. Entre d’altres, ho feu també l’alcalde, Joan Palau Miralles.
El 1924 la seva filla Encarnació Villalbí Muñoz es casa amb Francisco Vidal Luna (fill de José Vidal i Francisca Luna, que tenien la Fonda de la Quiqueta al carrer Major, 36). Els anys següents, obren la primera fàbrica de gel d’Amposta i naixen els seus tres fills. El 1925, Paco Vidal Villalbí. El 1930, Miguel Vidal Villalbí. I el 1932, Joan Vidal Villalbí.
El 1934 Josep Villalbí decideix presentar-se a les eleccions municipals dintre de la llista del Front d’Esquerres. El 14 de gener, els conservadors guanyen les eleccions municipals per 11 vots. Tot i això, Josep Villalbí és escollit com un dels regidors. El 25 de maig es constitueix el consistori.
El 6 d’octubre participa en el conat revolucionari d’Amposta, després de que Companys proclamés l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. És un dels encarregats d’arrestar i traslladar en cotxe, a punta de pistola, a Palau, pare i fill, i al director de correus, fins a la frontera amb Castelló.
Al fracassar la revolta, els empleats municipals implicats són suspesos de feina i sou. El 15 d’octubre, Josep Villalbí, juntament amb el seu gendre Francisco Vidal Luna i 30 ampostins més, són tancats al vaixell Manuel Arnús, al port de Tarragona. Allí van estar presos durant dos mesos, sense que ningú fos sotmès a consell de guerra. A la tornada a Amposta es va celebrar una gran festa al Casino Ampostino.
El 1936, el Front d’Esquerres guanya les eleccions del 16 de febrer. Dos dies després es du a terme la reposició dels regidors suspesos l’any 34.
El 19 de febrer passa a ocupar l’alcaldia Josep Villalbí Verge, per ser el regidor de més edat. Este acord és refermat l’11 de març, quan és escollit amb vuit vots a favor i 1 en blanc. Fou alcalde de la ciutat d’Amposta fins el 14 d’octubre. Com fets més significatius d’este període, destaquem la redacció de les actes en català, la creació de sis comissions de govern per la gestió municipal, la reposició de tots els treballadors municipals suspesos a conseqüència dels Fets d’Octubre, el fet d’afegir els comptes actualitzats de dipositaria al final de totes les actes, la reempresa de la redacció del full informatiu municipal, el canvi de nom dels carrers, i l’inici de construcció de noves escoles municipals.
El 19 de juliol es produeix l’Alzamiento del general Franco. A les actes municipals posteriors, entre d’altres fets, destaquem la narració de l’alçament, el detall de les incautacions i quan es decideix publicar l’estat de comptes i despeses al full informatiu municipal.
El 14 d’octubre es constitueix el primer Comitè Revolucionari Segons indica el decret de l’11 d’octubre de la Generalitat, es nomenen 11 consellers per la CNT i 11 per la UGT. Josep Villalbí deixa de ser l’alcalde. A partir d’esta data ja no es parla d’Ajuntament ni regidors, sinó de consell municipal i consellers.
La setmana següent, el 20 d’octubre, Francisco Vidal Luna, que dirigia l’administració de Correus desde l’Alzamiento, la lliura a Julián Font.
El 12 novembre hi ha el segon Comitè Revolucionari. A les actes del mes de novembre trobem que Josep Villalbí és el suplent de Cultura i assistència social.
El gener de 1937 pasa a ser el responsable d’Hisenda i Finances. El febrer és proposat procurador municipal, i el març presenta la seua dimisió com conseller de Finances.
A mitjants d’any, s’aproxima el front de guerra. Els hereus de les famílies Villalbí (Paco) i Panadés (Juanito) són enviats a França en previsió del que pogués passar. Els ve a recollir Cinta Albiol des de Bellegarde. Allí van viure a casa del “tio Mitjavida” (Emilio), i varen estudiar a l’escola municipal.
Al mes de maig de 1938, amb les tropes franquistes prop d’Amposta, la seua dona, Isabel, marxa a la Galera amb el que pot carregat dalt un carro. Josep recull els diners que li queden i les accions del Casino d’Amposta i li envia a Isabel dins d’un pot de medicines, juntament amb una carta de comiat.
Dos dies abans de l’entrada de l’exèrcit feixista a Amposta, Josep Villalbí i família passen el pont de barques i se’n van a Barcelona. El 3 de maig, ja a Barcelona, a Josep li donen un salconduit com a procurador d’Amposta evacuat. El 4 de maig l’exèrcit feixista entra a Amposta.
El 16 de novembre finalitza la Batalla de l’Ebre. Tres mesos més tard (el febrer), l’exèrcit de Franco arriba a la frontera de França.
Arribada a la frontera, la família Villalbí-Verge és dispersada. Francisco Vidal és enviat a la província de Garona, i la dona i els fills, a Rennes.
L’1 de febrer del 1939, Encarnació i els seus dos fills, Miguel i Joan, arriben a Rennes en un comboi de refugiats i són ingresats al camp de Verdun.
El 7 de febrer, Josep Villalbí rep un salconduit de l’Estat francés com refugiat polític. I és autoritzat a estar amb el seu nét Paco a Bellegarde.
El 26 de maig, Francisco Vidal és ingressat al camp de refugiats de Verdun. El setembre, serà traslladat al camp de refugiats de Vieux-Vy-s. Al poc, la dona i els fills són enviats al camp de refugiats d’Argelers. El fill petit, Juan, és ingresat a la infermeria per recuperar-se d’una pneumònia. Al recuperar-se se’ls permet abandonar el camp i traslladar-se a Bellegarde, al carrer Chateau, on residia el seu fill Paco Vidal Villalbí, que llavors treballava de forner.
El 12 de gener de 1940 el comissari de la prefectura d’Ille i Vilaine, a petició del senyor, Louis Honnore, agricultor de Beaucaire, li concedeix un permís de treballador agrícola a Francisco Vidal Luna, i li permet estar amb la seva dona i els seus fills. Abandona el camp el 10 de febrer.
Tota la família, ja reunida, s’estava al mas les Tilleuls, al quartier de Cabiscol a Beucaire, juntament amb la família Albiol (Ramon i Cinta i la seva filla, Juliette Albiol.
Al cap de dos mesos, el 7 de març, Josep Villalbí mor. Està enterrat al cementiri de Beaucaire, juntament amb la familia Albiol.
El 1941 la família retorna a Catalunya. Es dirigeixen a Figueres. Al seu castell, Francisco Vidal es lliura per a la seua detenció. És enviat a la presó model de Barcelona, on estarà fins aconseguir avals de bona conducta. Fa treballs forçats a una fàbrica de pólvora.
El 6 de desembre el delegat de FET i de les JONS d’Amposta emet un Acta Notarial de Fe de bona conducta durant la guerra a favor de Francisco Vidal. Llavors, és alliberat. La família se’n va a viure a Tarragona, on posen una taverna per vendre vi i vinagre al públic. Els seus fills van a l’escola cantant cançons franceses, cosa mal vista perquè delatava el seu pas per l’exili.
El 1944 tornen a Amposta. Un obús havia tombat la casa familiar del carrer del pont. L’Ajuntament es va quedar amb la meitat de la casa per eixamplar el carrer i va obligar la família a comprar la casa veïna per poder-ne construir una de nova. Una vegada construïda la van de vendre perquè no podien fer-se càrrec dels pagaments. A final dels anys 40, el fill menut, Joan Vidal Villalbí, compra a la tia Col una casa al carrer Sant Roc. Allí viuran fins l’any 1969. Isabel Subirats i Francisco Villalbí, l’any 1969, moren a la casa del carrer Sant Roc.
L’any 1978 Francisco Vidal Villalbí és un dels membres que refunden la secció local d’ERC i forma part de la primera candidatura en eleccions municipals.
Entre 2003 i 2005, Joan F. Vidal Arasa, rebesnét de Josep Villalbí forma part del grup de recerca que impulsa a partir de 2005 l’exposició itinerant “Republicanisme a les Terres de l’Ebre”, i que l’abril de 2007 publica el llibre amb similar títol amb ajuda de la Fundació Josep Irla.
El 1991 mor Encarnació Villalbí Muñoz, El 2003, Miguel Vidal Villalbí, i el 2006, Francisco (Paco) Vidal Villalbí
Fes el teu comentari