Pisets i Cases Barates: l’obra social de… Franco

La meva infància viu a uns pisets fets per Franco a l’antic hort de l’Hospital de la Santa Creu. Oficialment anomenats Grupo Sindical són construïts pel règim franquista mitjançant l’Obra Sindical del Hogar¹ (OSH) el 1966. Són tres blocs de pisos amb cinc escales que donen tots a una plaça i que són un petit món dins del barri.  

La preocupació sobre l’accés popular a l’habitatge ve de lluny, des del segle XIX. Amb l’enorme migració del camp als grans nuclis urbans neixen noves propostes d’entorns saludables² com la del moviment urbanístic de la Ciutat Jardí³ que busca substituir la ciutat industrial per una ciutat petita amb un entorn agrícola, barrejant camp i ciutat,  amb condicions higièniques, ben comunicada i propera als centres de treball. Es volen evitar les ciutats dormitori o guetos.

A Espanya hi ha la llei de 1911⁴ per al foment de Cases Barates, promogudes per institucions públiques o per sindicats, associacions, cooperatives… amb règim de propietat o de lloguer i amb préstecs de baix interès. Aquestes polítiques d’habitatge continuen en temps de la Dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República. Després, el nou règim de Franco crea la Obra Sindical del Hogar (1942) adscrita a la Delegación Nacional de Sindicatos⁵ per facilitar habitatge a bon preu seguint el lema de la propaganda franquista: “Ni un hogar sin lumbre, ni un español sin pan”.

El 1944 surt el primer Plan Nacional de la Vivienda. El 1957 es crea el Ministerio de la Vivienda i el seu ministre diu el 1960 que vol fer 150.000 habitatges amb l’OSH. La falta d’habitatges i la dificultat per a comprar-los és una realitat que, esquivant la censura, mostra el cinema de l’època amb films magistrals com El Verdugo (1963) de Berlanga, o El Pisito (1959) de Ferreri⁶.

A les bases d’una adjudicació d’habitatges dels anys cinquanta hi ha una reserva del 20% per a funcionaris; 10% a excombatents, ex-cautivos⁷, mutilats, falangistes, vídues de caídos; 10% casats; 30% famílies nombroses i 30% a afiliats a entitats sindicals.

El procediment és que l’Ajuntament compra terrenys i els cedeix a l’OSH per a construir habitatge social. La pràctica és que els terrenys s’adquireixen per expropiació forçosa, lluny del centre urbà, en sòl rústic, sense coordinació entre administracions i amb criteris totalment deslligats del territori, amb una corrupció escandalosa. A Barcelona es fan barris⁸ a les dècades dels seixanta i setanta del segle passat sense serveis bàsics com escoles, sanejament, enllumenat públic, transport, etc., que originen grans mobilitzacions veïnals perfectament organitzades. 

La tasca de l’OSH no l’hem de confondre amb la de Regiones Devastadas, que va construint o reconstruint edificis consistorials, esglésies, escoles, casas-cuartel de la Guàrdia Civil, i també habitatges. Tampoc amb la del Instituto Nacional de Colonización, promotor de pobles sencers com Villafranco del Delta el 1956 (avui, Poblenou del Delta).

A Tortosa, l’activitat de l’OSH és més pacífica i modesta que a les grans ciutats industrials. Aquí no hi ha una gran indústria però també falten habitatges i, a més a més, als anys cinquanta es parla de zonas insalubres per a camuflar un preocupant barraquisme que hi ha darrera de les vies del ferrocarril, als Quarters (castell de La Suda), al mateix centre de la ciutat enrunat pels bombardejos del 1938, al Raval de Sant Vicent (Ferreries), al Raval de Sant Llàtzer i de la Llet, etc.  Es fa habitatge, però no sé si els habitants de les barraques podran gaudir-les, recordeu la llarga llista de reserva que he esmentat abans per la seva adjudicació. Entre 1954 i 1966 es construeixen tres Grupos Sindicales a Remolins (Pintor Casanova, Mariano Tornadijo, Luis Llasat); un a Jesús (San Antonio de Padua); un a Ferreries (Hermanos Cruells); i un a la que llavors era pedania de l’Aldea (Nuestra Señora de la Aldea).  

De forma paral·lela a l’OSH, la gent d’església tortosina també vol fer obra social pel seu compte i crea el Patronato de Vivienda Nuestra Señora de la Cinta (habitatges al Carrer Escorxador Vell) o el Patronato Cardenal Arce Ochotorena (Grupo de Viviendas 13 de enero), amb col·laboració municipal, però això ja és un altre tema (tot i que està inclòs al règim franquista).

El 1968 la premsa local ja parla clar de barraquisme⁹ i poc després l’OSH adjudicarà la construcció de 250 habitatges més, però crec que no es van construir per desinterès o retard de l’Ajuntament…

Fa poc s’han enretirat els símbols franquistes dels Grupos Sindicales de Tortosa sense fer soroll i sense pena ni glòria, amb l’excepció d’una placa ceràmica a Jesús. Un conegut periodista tortosí ultraconservador ha posat el crit al cel i fins i tot fa referències al 1936¹⁰. 

El piset de la meva infància no arriba als 70 metres quadrats, amb 66 esglaons sense ascensor. Els pares poc a poc fan millores perquè quan reben el pis no hi ha aigua calenta, ni calefacció, ni llum a l’escala. La plaça està despullada, tota de terra, ideal per a jugar. Uns anys després, l’ “Obra Social” de la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona dona uns gronxadors i posa una placa per a que així consti. 

Recordo amb molt carinyo aquella plaça de jocs plena de xiquets i xiquetes, i també aquell piset, però que cap nostàlgic s’equivoqui: La Obra Sindical del Hogar, l’obra “social” de Franco, es va quedar curta perquè tenia molta feina per a fer al món endarrerit i injust que ell mateix havia creat. 

Notes:

1. També anomenada Obra Sindical del Hogar y Arquitectura.
2. Grans masses migratòries de treballadors viuen a barraques o pisos compartimentats, esgorfes o habitacions sense ventilació, ni llum natural, etc. a carrers estrets i llocs insalubres. 
3. Fundat pel britànic Sir Ebenezer Howard (1850-1928). 
4. Llei per al foment de la construcció de cases barates: Gaceta de Madrid, núm. 164 de 13/6/1911.
5. Partits i sindicats estaven tots prohibits excepte la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. (popularment dita La Falange)
6. El verdugo ens mostra com un sogre anima el gendre a que es faci botxí com ell per aconseguir un pis de protecció oficial. A El pisito una parella acorda que el nuvi es casi amb una anciana per a heretar el seu pis. 
7. Crec que “cautivos” son els presoners de la División Azul a la URSS, que van tornar a Espanya a la mort de Stalin el 1954, per la porta del darrera i amagats perquè Franco volia fer oblidar al món la seva col·laboració amb els nazis.
8. Trinitat, Verdún, Guineueta, Sant Cosme, Nou Barris, Ciutat Badía…
9. La Voz del Bajo Ebro, núm. 558. 10/05/1968.
10. San Antonio destrozado por franquista. Daniel Arasa. La Vanguardia, 11/04/2021. 

Agraïments: Joan Ramirez, Joan Sabaté.