La regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Tortosa va inaugurar aquest dissabte l’Espai de Memòria dels Deportats al pati del costat de la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa. Aquest espai pretén homenatjar i recordar els tortosins que van ser deportats als diferents camps de concentració de l’Alemanya nazi, especialment el de Mauthausen, durant la Segona Guerra Mundial, dels quals només una dotzena van aconseguir sortir-ne en vida.
L’Espai consta d’un quadrat a terra, dissenyat per Toni Balada, a l’interior del qual es té previst instal·lar una llamborda Stolperstein per cadascun dels deportats. L’element es culmina amb una inscripció que recorda els fets ocorreguts als camps de concentració i conté gravades les paraules: “ESPAI MEMÒRIA DEPORTATS TORTOSA”.
Segons van informar ahir mateix l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i la regidora de Memòria Històrica, Dolors Bel, es tractaria d’un total de 36 deportats tortosins als camps de concentració de l’Alemanya nazi. Ara bé, després de llegir el llistat dels noms d’aquests, facilitat pel mateix Ajuntament, ens hem adonat d’una possible errada de transcripció que fa que una de les persones hi aparegui dues vegades, però amb un cognom diferent. Així doncs, “Jacinto Casares Vidal”, empadronat als Reguers, amb la diferència d’una línia torna a aparèixer com a “Jacinto Cáceres Vidal”. És molt estrany que siguin persones diferents, tenint en compte que la data d’execució de tots dos és la mateixa, el 8 d’octubre del 1941, i les dates de trasllat dels camps també. És sabut que aquesta mena d’errades eren freqüents en els censos de la Guerra Civil i de les guerres mundials, atès que en funció del territori o del país on s’elaborava el cens els cognoms podien dur a la confusió i traduir-se incorrectament al castellà, tal i com hauria pogut ocórrer en aquest cas.
Però, per saber-ne de primera mà les raons d’aquesta duplicitat, ens hem posat en contacte amb la regidora de Memòria Històrica. Bel ha referit que “aquest fet ja constava així al cens facilitat per part de l’Associació d’Amical Mauthausen” i que, tot i reconèixer la similitud dels dos noms, “les dates de naixement no coincideixen, ja que, en un cas és del 6 de gener del 1908 i en l’altre és del 6 de gener del 1892”. Bel ha afegit que “també tenim el dubte de si hi havia un altre deportat més que en alguns llocs ens consta que era de Tortosa, però també podria ser nascut al Prat de Llobregat”. La tasca que es durà a terme des de la regidoria serà la de comprovar aquests dos casos amb el cens del propi Ajuntament de Tortosa, mentre que, al mateix temps, s’encomanarà al Memorial Democràtic la revisió dels casos abans d’efectuar la sol·licitud definitiva de les llambordes Stolperstein.
Ahir s’anuncià també que la sol·licitud de les llambordes es duria a aprovació a la propera sessió plenària d’aquest dilluns. Aquest tràmit, segons també ens ha explicat Bel, es fa perquè sigui un acord entre tots els grups polítics de la ciutat i no tornin a trobar-se casos com els que s’han viscut en altres ajuntaments on un color polític encomanava les llambordes i el següent que governava no les instal·lava.
Així doncs, els tortosins que van perdre la seva vida als camps de l’Alemanya nazi van ser: Víctor Andreu Salvadó, Víctor Aragonès Pinyol, Juan Bella Cugat, José Brull Solares, José Buera Chalé, Jacinto Caseres Vidal, Rafael Cardona Morell, Antonio Contel Calvet, Tomás Curto Arasa, José Fatsini Fontcuberta, Francisco Ferrando Pedret, José Galindo Serra, José Guitart Pérez, José Jové Querol, Juan Bautista Martorell, José Múria Pinyol, Juan Navarro Genaró, Juan Panisello Expósito, José Roch Garcia, Emilio Romeu Subirats, Manuel Salvador Martí, Francisco Segura Sedó i José Sierra. Mentre que els dotze alliberats van ser: Ramon Altadill Moreso, Juan Benet Ferrando, José Fernández Duran, Antoni Garcia Alonso, Juan Garcia Gisbert, Ramon Garcia Gisbert, Emilio Gimeno, José Lorente Andreu, Juan Mola Canalda, Juan Sanz Targa, Juan Segura Sedó i Tomàs Tomàs Altadill.
Per la seva banda, l’alcaldessa va recordar que “l’Ajuntament ha tingut un compromís ferm en recordar les víctimes de la Guerra Civil en els darrers anys amb la col·locació de plaques commemoratives al Pont Roig, al barri del Grup El Temple en homenatge a l’exalcalde republicà, Josep Rodríguez, o inaugurant el monòlit al parc Lluís Companys”, unes accions que se sumen a les que ara s’inicien des de la regidoria amb aquestes jornades específiques dedicades al fotoperiodisme en temps de guerra i que formen part d’una sèrie d’actes programats per tal de posar en valor la figura de l’altre fotògraf de Mauthausen, el tortosí Antoni Garcia, en el 150è aniversari del seu naixement.
Per finalitzar la cerimònia, el violoncel·lista Dídac Alcozano va ser l’encarregat d’interpretar El Cant dels Ocells.
El fotoperiodisme de guerra, l’altre protagonista de les jornades
A continuació, a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa es va dur a terme una taula rodona sobre fotoperiodisme de guerra. Va comptar amb la intervenció de Jordi Algué, historiador del Fons Francesc Boix, que va destacar que “el que ens captiva d’una fotografia és el seu caràcter evocador”, un caràcter evocador que també tenen les fotografies de guerra que, alhora, busquen una finalitat propagandística o de denúncia.
Per Teresa Ferré, exdirectora del COMEBE i fotoperiodista, “la Guerra Civil és la primera on hi ha la ràdio i el cinema sonor que busquen l’espectacularitat i la intenció de transmetre sensacions, més enllà de la informació”, afegint també que “la imatge de la guerra ens atreu perquè ens evoca i, normalment, veiem un conflicte que ens resulta llunyà”.
Algué, però, considerà que el de “l’11-S va ser el primer atemptat que estava dissenyat expressament per pensar amb la fotografia que després acabaria sortint a la premsa”. Tot això en una era on es viu de la imatge i per a la imatge, ja que, tots els ciutadans es poden erigir com a potencials periodistes de carrer en un moment donat perquè disposen d’un mòbil capaç d’enregistrar vídeos, àudios i de fer fotografies. I, paradoxalment, això que hauria de veure’s com un avenç, en cas d’un conflicte, és alhora l’impediment que fa que als mitjans de comunicació hi hagi cada cop menys fotoperiodistes enviats a cobrir les guerres i que apostin més aviat pels periodistes orquestra autònoms, capaços de fer-ho tot.
Una reflexió que va posar de manifest en Francesc Millán, cap d’internacional del diari ARA, que recordà també que “durant la pandèmia del Covid-19 no s’ha deixat accedir als hospitals i s’han posat traves que han fet que hi hagi imatges que ja no tindrem per a la història”.
En definitiva, unes jornades que, juntament amb la presentació del llibre El fotògraf tortosí de Mauthausen, de Núria Aragonès, són el tret de sortida d’una costosa feina en la línia de la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat. Més enllà de voler fer créixer aquest projecte per acabar incidint també en la franja de població més jove i que es pugui treballar des dels centres educatius, tal i com ha referit Dolors Bel, i que també formarà part de l’acord plenari que s’aprovarà aquest dilluns.
Fes el teu comentari