El Govern calcula que caldrà ocupar un 2,5% del territori per produir energia neta per assolir la neutralitat climàtica el 2050. Així consta en el programa Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), presentat divendres. El càlcul d’Acció Climàtica s’allunya del d’institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, que situava el percentatge en el 17,9%. La diferència es deu a que el Govern només té en compte la base dels molins i les línies d’evacuació dels parcs eòlics. En la presentació del programa, la consellera d’Acció Climàtica Teresa Jordà ha reiterat que per descarbonitzar Catalunya cal multiplicar per 18 la potència renovable instal·lada, fins als 62.000 megawatts i ha insistit que “no n’hi haurà prou amb l’autoconsum”.
En concret, el Govern proposa assolir la xifra de 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a l’autoconsum i a la generació distribuïda. Amb tot, Jordà ha reiterat que aquest tipus de projectes no seran suficients per completar la transició energètica. “No ens podem enganyar, és evident que faran falta instal·lacions grosses”, ha afegit la consellera, que no ha precisat quins punts del territori estan disposats a acollir parcs grans de renovables.
Diferència amb la Cambra
El càlcul d’ocupació del territori del Departament d’Acció Climàtica s’allunya del d’altres institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, que va publicar a principis de gener que la instal·lació d’energies netes ocuparia un 17,9% del territori català, incloent-hi l’eòlica marina i les plaques fotovoltaiques a les teulades.
Preguntats per la diferència, la conselleria assegura que el sòl que queda a sota dels aerogeneradors és aprofitable i que només compten la base dels molins i les línies d’evacuació i no tota la superfície dels parcs. Tampoc incorpora l’impacte que podrien tenir les línies d’alta tensió provinents de l’Aragó, ja que no es compten com a “sistema energètic català”, segons ha detallat la directora de l’Icaen, Marta Morera.
D’altra banda, amb relació a aquests projectes provinents de l’Aragó i que proposen una ocupació intensa d’alguns municipis, la directora general d’Energia, Assumpta Farran, ha avisat que “sense acceptació social no seran fàcil de fer-se”.
Eòlica i fotovoltàica
En paral·lel, la Generalitat manté la proposta d’abandonar l’ús dels combustibles fòssils i l’energia nuclear.
Segons el programa Proencat, tres quartes parts de la generació provindrien de l’energia eòlica –terrestre i marina- i la fotovoltaica terrestre (un 74,4%), mentre que un 18% vindria de plaques solars a les teulades. En el cas de l’eòlica terrestre, al Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, i passar dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. Quant a la fotovoltaica instal·lada en terra, l’executiu fixa l’objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW.
Eòlica marina
Pel que fa a l’eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d’energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l’energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%).
Emmagatzematge
Més enllà de la instal·lació de potència renovable, el Proencat posa de manifest la importància d’implantar un sistema d’emmagatzematge d’electricitat a quatre nivells –consumidor individual, comunitats locals, usuaris associats a xarxes de distribució i transport i grans sistemes singulars- i treballar en el desenvolupament de bateries i altres energies com l’hidrogen verd, els biocombustibles o els biomaterials avançats.
En cas que s’assolissin aquestes dades, les emissions de gasos d’efecte hivernacle quedarien reduïdes al consum romanent de combustibles fòssils dels sectors del transport marítim i aeri, regulats a escala internacional.
Reducció del consum energètic
Arran d’una major implantació d’energies renovables, l’executiu assegura que es farà un ús més eficient de l’energia, fet que comportarà una reducció en el consum. Segons els càlculs del Govern, el consum d’energia final es reduirà una mitjana d’un 1,09% anual i un 30,3% en el període 2017-2050. En paral·lel, s’estima que l’economia catalana necessitarà menys de la meitat de l’energia que utilitza actualment –un 57% menys- per produir una unitat de PIB.
Per altra banda, Catalunya aconseguiria reduir l’elevat grau de dependència energètica que presenta actualment. Si els objectius del pla es compleixen, la dependència energètica de l’exterior passarà del 94,2% al 6,7% l’any 2050. “Així es mitigaran els efectes dels conflictes geoestratègics relacionats amb l’energia, cada vegada més freqüents i més intensos”, assenyala el Govern.
Principis vertebradors
Assolir la neutralitat climàtica i abandonar un model energètic basat en les energies fòssils i nuclear són els dos principals propòsits del Proencat 2050, però el document inclou deu punts addicionals. Entre els més destacats, cal mencionar l’objectiu de minimitzar l’ocupació al territori, apostar per la recerca, el desenvolupament i la innovació i “no deixar ningú enrere”.
“Perquè aquests canvis es produeixin, cal que els ciutadans i les empreses s’apoderin i se sentin realment protagonistes de la transformació”, subratlla el pla. En aquest sentit, recorda que la transició ha de ser “justa” i ha de saber aprofitar “totes les oportunitats que ofereix per millorar i assegurar llocs de treball en els sectors econòmics que es veuran afectats”.
El Govern ha reivindicat la importància de la modificació del decret llei d’implantació de renovable aprovat a finals d’any, tot assegurant que “hi ha les eines adequades” perquè aquest “canvi de paradigma” es faci amb la “pacificació del territori”, ha afirmat Jordà.
Fes el teu comentari