La proposta d’intervenció per al monument franquista de Tortosa ha desaparegut del web de l’Observatori Europeu de Memòries. Després del debat que s’ha originat arran de la publicació de la proposta, que ha estat rebutjada tant pel COREMBE com per la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, el web d’este organisme vinculat a la Universitat de Barcelona ha deixat de mostrar el projecte dirigit pels professors Núria Ricart i Jordi Guixé. Això és el que ara mateix apareix quan s’intenta accedir al web.

En concret, la proposta es basava en la reinterpretació de l’espai, tot desarticulant la memòria franquista i explicant el seu significat amb una visió democràtica, per crear un nou espai de “socialització ciutadana”. Així, el projecte acabava amb la verticalitat del monument i integrava alguns dels seus elements en una nova passarel·la que hauria d’unir les dos vores de l’Ebre. A la part central de la passarel·la hi ha una cripta de vidre amb els símbols del monument inaugurat per Franco el 1966, com ara l’àguila, el soldat i l’estrella.
Segons el projecte, el monument actual representa la imposició d’escala i centralitat sobre la ciutat, així com la força iconogràfica feixista, intacta des de fa anys. Així, el projecte proposava la deconstrucció íntegra del monument i la seua interpretació in situ, mitjançant la reconstrucció del pont de la Cinta, ara reconvertit en el Pont de Memòria, en el seu emplaçament primigeni. “El projecte afronta la imposició de la verticalitat del monument, que és transfigurada per la força de la connectivitat i l’horitzontalitat. Alhora que aïlla i reinterpreta la seva iconografia; la desactiva. El Pont és un projecte de memòria democràtica”, asseguraven els seus responsables.
Segons Ricart i Guixé, el pont és l’expressió contrària a un símbol dictatorial i feixista. “És l’expressió de la plaça pública. Es conforma com a mirador sobre la ciutat i el riu. Esdevé un lloc de memòria per explicar la Batalla de l’Ebre i el franquisme. Alhora és un homenatge a la seva llarga història”, continuava el projecte. “La seva forma no lineal expressa la lluita vigilant contra el totalitarisme, alhora que amplifica les possibilitats cíviques de l’espai lloant-ne el paisatge”, hi afegien.
En este sentit, l’obelisc de ferro del monument franquista es ressituava en posició horitzontal sobre el Pont. Entre la plataforma i al basament es construïa un Espai de Memòria. “Un dipòsit de vidre fosc amb estructura d’acer (una cripta). Dins el dipòsit, els símbols del monument (àguila, home, estrella,…) són reinterpretats i explicats”, concloïa la proposta.
Fes el teu comentari