L’escriptor que somniava lluitar a l’Ebre

És molt el que se n’ha parlat, i es continuarà parlant, de la Batalla de l’Ebre, tant a nivell militar, històric o testimonial, però molt poc a nivell literari.

Pel que fa al món de les lletres, la Batalla de l’Ebre juga un paper cabdal en una de les millors obres de la literatura del segle XX, almenys des de la consideració del cànon anglosaxó. Esta obra és Under the Vulcano de l’escriptor anglès Malcolm Lowry. En esta novel·la, que es conceptua com la més reeixida de les seues, la Batalla de l’Ebre té un significat rellevant, juga el paper d’un dels leiv motiv de l’obra.

Sota el volcà s’apariona a l’Ulises de Joyce -Lowry era un joyceà  declarat- com a gran obra de literatura del segle XX. La referència emblemàtica a la Guerra Civil Espanyola i, dins d’ella, a la Batalla de l’Ebre, és constant i significativa. L’esment de la batalla va guiant la progressió del relat, des de la seua primera aparició al capítol quart fins al vuitè, en el decurs de tot el terç central dels dotze capítols que el formen.

Lowry, que havia nascut el 1909 i moriria d’una simbiosi d’alcohol i somnífers l’any 1957, inicialment fou considerat un escriptor excèntric -si és que això vol dir alguna cosa referit a un escriptor- i, posteriorment, un autor de culte. Les seues dos passions eren escriure i beure. Una de les seues fotos més conegudes el presenta amb una botella  de ginebra a la mà dreta i un llibre a l’esquerra, tota una definició de qui era Lowry. Tenia el do de la lucidesa, un do molt perillós a l’hora de viure.

Lowry va treballar en la novel·la durant deu anys, la va reescriure quatre vegades, secundat per Margerie Bonner, la seua segona dona, i la va presentar, infructuosament, a dotze editors; el que feia tretze la va acceptar, però amb la demanda que li fes retalls. Lowry li va escriure una llarguíssima carta de dotzenes de folis, on argumentava en defensa de la seua obra. Finalment, el mateix editor -Jonathan Cape- la va publicar íntegra el 1947.

La Batalla de l’Ebre catalitza diversos significats en la imaginació de Lowry. Ell mateix ens diu que té la convicció que la seua obra el Volcà ampliava el seu coneixement de l’infern, i què millor que l’infern de l’Ebre per a representar-lo genuïnament.

Tres personatges formen el triangle narratiu de la novel·la, el Cònsol, Geoffrey Firmin, el seu germanastre Hugh i l’ex-esposa del primer, Yvonne Constable. Hi ha una mescla, una introspecció permanent entre el que pensen i fan els protagonistes, un somieig continu entre realitat i fantasia.

El Cònsol és un home turmentat, que se sent fracassat en la vida i en el matrimoni -s’havia separat de la dona feia un any i ara ella retorna per intentar retrobar-se, a qui l’alcohol, especialment el mescal, li fan de lenitiu i agulló per a viure. Hugh, recent arribat a Mèxic, havia estat a la Guerra Civil d’Espanya; tampoc se sent gens satisfet amb sí mateix i reflecteix la seua derrota personal en la derrota de la República Espanyola, que està sent vençuda a la Batalla de l’Ebre, i no pot evitar la recança i la culpa al pensar-hi. Yvonne, actriu de cinema i ex-esposa de Geoffrey Firmin -al qual ha estat infidel- intenta recuperar-lo. Entremig, l’atracció mútua del germanastre i la dona d’aquell agreugen la culpabilitat d’uns i altres.

Trobem un clar paral·lelisme entre la derrota personal del Cònsol i la derrota de la República en la decisiva Batalla de l’Ebre. Tot al llarg de la narració les referències a la desfeta van puntejant la baixada als inferns del seu protagonista i el monòleg intern del seu germanastre, que somnia i desitja alhora confondre la seua erràtica trajectòria personal, en definitiva la seua sort, amb la catàstrofe col·lectiva que representa la Guerra Civil i la lluita a l’Ebre. Al mateix temps, el fracàs de la batalla albira i profetitza la catàstrofe major que serà la Segona Guerra Mundial.  

Esta clara intencionalitat,  Lowry ens la fa saber en la carta que dirigeix al seu editor el 1946 -que es pot trobar traduïda al castellà amb el títol Detrás del volcán-, on precisament diu:

Es evidentemente la humanidad misma, la humanidad entera la que agoniza -en aquel entonces en la batalla del Ebro, hoy en Europa, mientras nosotros no hacemos nada, o si algo hacemos es sólo ponernos en una situación en la que no podemos hacer nada, sino hablar, mientras otros mueren-, y en otro sentido también representa al cónsul.

La derrota de l’Ebre, que ja es veu a venir, i més a partir dels acords recentment signats a Munic, va en paral·lel al descens a l’abisme del Cònsol. Este recurs narratiu és fonamental en el conjunt del desenvolupament de l’obra.

Els personatges de Geoffrey i el seu germanastre Hugh representen les dos facetes ambivalents i complementàries del mateix Lowry. Els seus soliloquis interiors defineixen el nus del conflicte argumental fins al seu tràgic final.

La baixada als inferns del Cònsol Firmin transcorre durant les 12 hores del dia 2 de novembre de 1938 -de set a set- a Mèxic, El Día de los Muertos, a la ciutat de Quauhnahuac o Cuernavaca i a l’ombra constant del volcà Popocatepetl ( tossal que fumeja en nàhuatl) i de l’Ixtaccihuatl (dona blanca), origen d’una de les llegendes més conegudes de la civilització mexica.

Under the Volcano no fou traduïda al castellà fins el 1964 a Mèxic; tenim al català la traducció de Manuel de Pedrolo de l’any 1973. Esta darrera serveix de bastiment a les cites que venen a continuació, lligades a la Batalla de l’Ebre. 

I ell (Hugh) avançava (exactament com a l’Ebre retrocedien) amb l’americana deixada que encara es gronxava una mica mig penjada sobre les espatlles… 

Havia aconseguit de dominar la branca (Hugh) -“estan perdent la batalla de l’Ebre pel que jo estic fent”- i ara es veien ja els graons…

(Hugh a Yvonne) Així… quan fa cinc setmanes que han expulsat les Internacionals, exactament el dia vint-i-vuit de setembre, dos dies abans que Chamberlain arribés a Godesburg per tal d’obstaculitzar la batalla de l’Ebre, mentre la meitat del darrer grup de voluntaris continua podrint-se a la presó de Perpinyà… com suposes que s’hi pugui anar encara? 

I Hugh pensava: la nau Noemijolea, de 6.000 tones, que surt de Veracruz la nit del 13 al 14 (?) de novembre de 1938… tombarà, amb sort, l’estret de Gibraltar. Des del qual i després de salvar, com cal esperar amb confiança, el bloqueig franquista, prosseguirà amb la màxima cautela pel Mediterrani… i continuarà cap al nord, més enllà de Sant Carles de la Ràpita i de la boca de l’Ebre, fins que, entre el bau i la proa, tregui el nas el litoral pedregós de Garraf, on a la fi, encara bressolejant-se, a Vallcarca, a trenta-dos quilòmetres de Barcelona, descarregarà la TNT per als assetjats exèrcits republicans… 

(Hugh) Va pensar en l’Ebre. De la mateixa manera que era possible derrotar en els seus primers dies una ofensiva llargament meditada gràcies a les eventualitats imprevistes que havien tingut temps de madurar, també un moviment desesperat i sobtat podia tenir èxit precisament gràcies al nombre de possibilitats que destruïa de cop… 

El Cònsol esperà alegrement. Perquè el seu cervell s’havia tranquil·litzat. Acabava de donar un cop d’ull a aquells titulars matinals que semblava que parlaven exclusivament de la malaltia del papa i de la batalla de l’Ebre. 

(Hugh) Estàn guanyant la batalla de l’Ebre! No pas gràcies a mi, potser. 

Un venedor de diaris es precipità cap a ells. “Sangriento combate en Mora de Ebro. Los aviones rebeldes bombardean Barcelona. Es inevitable la muerte del papa.” El Cònsol se sobresaltà; aquesta vegada, un moment, havia cregut que els titulars es referien a ell. 

(¿Era possible que sabés, com Hugh -el qual se n’havia assabentat amb una simple ensumada dels darrers titulars-, que en aquell moment el govern estava més a prop que mai de perdre l’Ebre i que ja només era cosa de dies abans que Modesto es retirés del tot?) 

Les velles tampoc no semblava que sabessin res de la batalla de l’Ebre. 

Les remors del vehicle, que ara eren més regulars, teixien un sil·logisme idiota en el cervell d’Hugh: estic perdent la batalla de l’Ebre, també estic perdent Yvonne, i per tant Yvonne és… 

Hugh va fer un discurs. Stalin li va donar una medalla i l’escoltà amb simpatia mentre Hugh explicava el que pensava: “És veritat… No vaig arribar a temps de salvar l’Ebre, però vaig donar un cop…” 

Lowry coneixia Espanya; l’any 1933, desembarcat a Gibraltar, havia estat a Ronda i Granada, a n’esta última ciutat havia conegut la que seria la seua primera dona; Jan Gabrial, i és precisament a Granada on fa que contraguen matrimoni el Cònsol i Yvonne.

Si serveix d’alguna cosa per empènyer a la lectura de la seua obra, dir que John Huston va fer una de les seues darreres i magistrals pel·lícules seguint la petja de l’escriptor, amb el mateix nom, Bajo el volcán, l’any 1984. 

En definitiva, la presència de la Batalla de l’Ebre és un bon motiu per llegir esta obra mestra, encara que no sigue precís esgrimir-la per submergir-se en l’infern del Cònsol, en esta esplèndida novel·la de caiguda i frustrada redempció. 

*ROC SALVADÓ POY és historiador.