En una ocasió li van preguntar a una concursant d’un certament qui era Confucio i, per molt inversemblant que paregui, va contestar que era un dels que va inventar la confusió. Fa riure, però hi ha un polític de les Terres de l’Ebre que destaca d’entre tots a l’hora d’aplicar la confusió en el seu relat polític.No sé si és perquè realment ens vol fer creure que té raó perquè defensa allò que no es pot defensar, ja que no respon a cap lògica, o bé perquè ens pren per aquesta concursant. ‘No facis als altres allò que no t’agradaria que et facin a tu’. Aquesta és la màxima del Confucianisme, i no d’altra, il·lustre diputat d’ERC.
En el seu llibre ‘L’art de la guerra´, Sun Tzu, general, estrateg i filòsof xinès, raona que “no hi ha millor defensa que un bon atac”. I vet aquí que aquest mateix polític de les Terres de l’Ebre agafa aquesta màxima per argumentar en contra de la proposta del PSC perquè com a mínim el 50% dels ingressos provinents del nou impost a les centrals nuclears vagi a parar a les zones afectades per la presència nuclear. Un impost que grava l’impacte ambiental que es produeix al territori. És obvi pensar que si surt del territori, que és allí on estan les centrals nuclears, el normal és què reverteixi al mateix territori.
Segons les previsions fetes per la Generalitat, aquest impost permetrà recaptar aproximadament uns 120 milions d’euros anuals. Resulta poc raonable i no gaire comprensible que el govern de la Generalitat pretengui que aquest impost que es genera a la zona i que grava els efectes ambientals, solament en un 20% reverteixi a l’Ebre. I encara més si qui ho defensa per part del govern és un diputat de l’Ebre. Tela!
En la proposta del govern Aragonès, l’Ebre perdrem anualment 36 milions d’euros perquè el 80% dels 120 milions recaptats els destinaran a altres comarques que no són les més directament afectades, quan les comarques de l’Ebre patim una falta d’inversió per part del govern de la Generalitat, sostinguda en el temps, molt per sota de la mitjana catalana. En aquest pressupost 2022 solament hi ha prevista una inversió de 34 milions d’euros, el que suposa 175,53€/ habitant, molt lluny dels 423,84 €/hab. del Camp de Tarragona i dels 194,58 €/hab. de tota Catalunya. És per aquest motiu que es fa necessari revertir aquesta situació, i per tant aquesta és una oportunitat per retornar al territori allò que es mereix i li pertoca.
Aquests recursos econòmics serien un complement molt important a les inversions ordinàries, per tal de crear noves oportunitats a les Terres de l’Ebre. Uns recursos econòmics que haurien de servir per impulsar aquelles inversions necessàries, especialment a les zones més properes a les centrals nuclears, per fer possible una diversificació econòmica i el reequilibri territorial. És necessari un pla d’industrialització que hauria de potenciar la innovació i la recerca i que aportés possibilitats de vida a aquests territoris.
I així les coses, aquest greuge de no atendre al territori com li pertoca succeeix en més d’una ocasió. L’impost finalista creat per la Generalitat per a vehicles contaminants, que penalitza les emissions de CO2, i que la recaptació d’aquest impost a les Terres de l’Ebre suposa 1,64 milions d’euros., anirà a parar a la borsa comuna de tota Catalunya.
Un impost que pel fet de ser finalista hauria d’anar destinat, entre d’altres, a la millora de la mobilitat a les Terres de l’Ebre i a la connectivitat en la resta de Catalunya, i que per tant s’ha de prioritzar el transport públic. Així mateix, i per afavorir la connectivitat entre bus i tren, es fa necessària una intermodalitat, intercanviador de passatgers a l’estació de Tortosa-l’Aldea-Amposta que combini el transport amb bus i tren, com sí que es fa en altres indrets de Catalunya, com Tarragona i Girona. Malauradament, aquí tampoc no veurem cap millora.
A tota aquesta sèrie de despropòsits se’n diu prendre’ns el pèl, i en l’argot independentista podríem dir que la Generalitat ens roba. Si almenys ho reconeguessin, diria que són sincers, però ni això. La teoria de la confusió els hi funciona molt bé. Qui dia passa, any empeny i la culpa de tot la té l’enemic imaginari, una excusa molt imaginativa que els hi dona bons resultats electorals, ni que sigui en detriment dels mateixos ciutadans que al final som els que paguem el “pato”, mai més ben dit. El que no sé ben bé si és el “pato laqueado”, plat dels més internacionals de la cuina xinesa.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari