L’IRTA etiqueta aquest dilluns uns 500 exemplars de cranc blau a la pantena de la llacuna de l’Encanyissada per poder determinar els patrons de mobilitat de l’espècie al delta de l’Ebre. Amb el suport dels pescadors de la Confraria de Sant Pere, que capturen els crancs, tècnics de l’organisme i de la Fundació Zoo de Barcelona s’encarreguen de posar-los una etiqueta identificativa abans de tornar-los a alliberar. La informació obtinguda quan els exemplars siguin novament pescats permetrà determinar millor els seus patrons migratoris. La primera operació d’aquestes característiques, que va tenir lloc a la primavera a la zona de Riumar, ha permès constatar que, un cop s’aparellen, les femelles marxen a mar obert a pondre els ous.
“No coneixem molt bé com es mouen els crancs pels diferents hàbitats del Delta. Sabem que ocupen tant llacunes, badies i mar exterior però no sabem ús estacional d’aquests hàbitats. Amb aquest marcatge –moment que s’aprofita per mesurar-los així com identificar el seu sexe- i recaptura en altres llocs de pesca tindrem una bona idea d’aquests patrons de mobilitat”, ha resumit la investigadora de l’IRTA responsable de l’operació, Patrícia Prado.
Després de ser capturats i etiquetats, els exemplars són alliberats a la part exterior de la pantena, fet que els permet entrar a la badia o sortir cap al mar. En aquest sentit, la participació dels pescadors resulta fonamental a l’hora d’ubicar els exemplars que s’acabin pescant posteriorment durant aquesta tardor i hivern. Les etiquetes porten inscrit un codi per cada exemplar i un número de telèfon perquè puguin informar del lloc concret de la troballa, de la mida i el sexe.
La desembocadura de l’Ebre, segons constata, és un lloc on l’espècie ha trobat una gran adaptació, amb aliment i gran capacitat reproductiva. No és el primer marcatge d’aquest tipus al delta de l’Ebre amb l’objectiu de conèixer millor el patrons de mobilitat i migratoris d’aquesta espècie invasora. Entre els mesos d’abril i maig passat es van alliberar ja 500 exemplars de cranc blau a la zona de Riumar, a l’hemidelta nord. Llavors, i amb un marge màxim estimat de 60 dies, es van poder recuperar un 23% dels crancs, un percentatge que Prado considera prou fiable.
“Nosaltres podem saber si és un mascle o femella, distingir si hi ha alguna diferència de mobilitat, o alguna diferència en la mida, femelles madures o immadures, que suposi algun canvi en els patrons de mobilitat”, certifica Prado. Tenint en compte que l’hàbitat deltaic és més reduït que el de la costa atlàntica, els experts de l’IRTA veuen necessari analitzar la seva dinàmica al llarg de les diferents estacions de l’any, que podria ser diferent al del seu hàbitat d’origen.
De moment, i més enllà de la constatació que la pesca professional i l’interès gastronòmic comercial d’aquesta espècie exòtica ha contribuït a delmar considerablement la població de cranc de llacunes, badies i zones marítimes properes, l’experiència de Riumar permet treure ja algunes conclusions. “Esperem, que en l’època de l’any que estem, és que surtin al mar exterior, sobretot les femelles. Potser alguna més petita és que aquí i s’acaba tornant a pescar a la llacuna”; apunta Prado.
En general, els primers patrons indiquen doncs que el cranc blau és mou, principalment en direcció al mar, si bé és cert que en el moment de l’aparellament entren a llacunes i remunten el tram final de l’Ebre. “Cap a dins van quan es reprodueixen i, potser, quan estan inseminades les femelles –perquè la major part que vam agafar eren femelles- tiren cap al mar exterior perquè les larves necessiten una major salinitat per sobreviure”, ha certificat la investigadora.
Fins a cinc quilòmetres
Concretament, el recorregut mitjà calculat de les femelles per pondre els ous en direcció al mar és d’entre 1,1 i 2,8 quilòmetres, si bé alguns individus es van capturar a 5 quilòmetres del punt d’alliberament. Una informació, segons l’IRTA, molt útil per orientar les accions de gestió i establir punts de pesca per controlar-ne la població així com prendre decisions amb criteri. E
Des del 2017, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) va iniciar-ne el seguiment amb la creació del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre, que integra membres de confraries de pescadors, científics, ecologistes i la pròpia administració per garantir una explotació del cranc blau que faciliti unes condicions econòmiques, ambientals i socials òptimes.
La campanya d’estudi de captura i recaptura de cranc blau al Delta –en la qual han participat també estudiants de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya, IEPAAC- forma part del projecte ‘ECESIS: Ecologia i impacte del cranc blau americà a les llacunes costeres, estuaris i aigües marines adjacents al Mediterrani espanyol’. Està coordinat per l’IRTA, amb la participació de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i el Centre Oceanogràfic de Múrcia (IEO) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, i el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que investiguen els patrons de moviment del cranc en altres indrets com el Parc Natural de l’Albufera de València.
Fes el teu comentari