El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs el sumari i ha dictaminat l’obertura del judici oral contra l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per la seva actuació en els preparatius de l’1-O quan eren excàrrecs del Departament d’Economia. Jové i Salvadó estan processats per desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i revelació de secrets, mentre que Garriga només ho està per desobediència greu a autoritat judicial. El TSJC ha descartat arxivar la causa, on exerceixen d’acusació la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox.
Tots tres, exalts càrrecs del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda el 2017 van ser inicialment investigats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va obrir la primera gran causa contra els preparatius de l’1-O i va ordenar les detencions i escorcolls del 20 de setembre del 2017. Temps més tard, quan feia temps que Jové i Salvadó havien estat escollits diputats al Parlament, el cas contra ells va passar al TSJC, ja que eren aforats. El mateix va passar amb Garriga, nomenada consellera la primavera del 2021, a qui el TSJC va decidir acumular a la causa ja oberta contra Jové i Salvadó.
La sala civil i penal dona per conclosa la instrucció de la causa, tot i que Jové havia demanat que el CNI, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra informessin si l’havien espiat, quan ho havien fet i què n’havien obtingut, i que se li entregués una còpia del mòbil que li van intervenir en ser arrestat el 2017. També demanava que s’incorporessin a la causa tota la documentació d’Instrucció 13, del mateix TSJC i del Tribunal de Comptes en referència al cas. En una interlocutòria, la sala desestima les pretensions, confirma el tancament del sumari i dona tres dies a les defenses per si volen presentar recurs.
El magistrat instructor del TSJC considera que l’ara consellera de Cultura va intervenir en la localització i condicionament d’una nau annexa a les instal·lacions del CTTI com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de ‘cal center’ per a diversos processos electorals, entre ells el de l’1-O. Garriga hauria signat l’adjudicació dels projectes bàsics i executius d’arquitectura i instal·lacions i direcció d’obres mitjançant quatre contractes menors d’uns 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres realitzades abans de l’1-O van costar 1,2 milions d’euros més IVA.
A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral. L’actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d’accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d’aquest portal el requisit d’usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués entrar tothom.
Pel que fa a Jové i Salvadó, el TSJC va concloure, en acabar la instrucció, que el delicte de prevaricació es basa en el conveni entre Vicepresidència i l’Idescat per accedir a dades del cens per només elaborar el cens electoral per al referèndum independentista. També deien que el delicte de malversació, tot i que s’hagi jutjat al Tribunal Suprem sense la presència de Salvadó i Jové, també es pot aplicar a aquests dos processats, perquè tots dos formaven part del control de la despesa de la Generalitat.
A Salvadó li recordava específicament que el programa per millorar la hisenda catalana preveia escenaris post-referèndum quan el TC ja l’havia impugnat i havia recordat que la Generalitat no podia gestionar impostos no cedits.
A finals de juny del 2020 Jové i Salvadó van pagar 1,6 milions d’euros de fiança gràcies a les aportacions de la Caixa de Solidaritat.
Fes el teu comentari