L’associació Sediments ha instat les comunitats de regants així com les administracions ebrenques i catalanes a reclamar a Endesa el 25% de l’energia reservada que generen les centrals hidroelèctriques del tram final de l’Ebre per invertir-lo, principalment, a la preservació del Delta. L’entitat ha presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica una petició d’informació relativa al seu lliurament en el cas dels pantans de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix. Recorden que, malgrat tractar-se d’una obligació inclosa en els títols concessionals, mai s’ha arribat a fer efectiva al tram final de l’Ebre. Animen ara a reclamar-ho i, així, poder destinar els recursos a garantir l’arribada de sediments o inversions energètiques al Delta.
En el seu escrit adreçat al Ministeri, presentat el 4 de gener, l’associació Sediments demana conèixer exactament quina és la quantitat d’energia que s’ha lliurat a l’Estat des de l’entrada en explotació de cadascuna de les centrals. També la divisió en anualitats d’aquesta energia amb el percentatge lliurat respecte el 25% en cadascuna d’aquestes explotacions. A més, reclamen saber el destí de l’energia lliurada, sigui per a finalitats pròpies de l’Estat o al subministrament general de la xarxa; el valor econòmic amb preus constants de l’energia deguda així com els informes i documents sobre requeriments a Endesa pel deure de lliurament d’aquests recursos.
“S’està retardant de fa molts anys el pagament o lliurament de l’energia i això no pot ser”, ha subratllat, contrariat, el portaveu de Sediments, Josep Juan. Una delegació de l’entitat s’ha personat aquest dilluns al matí a la seu de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre per traslladar-los una còpia de la petició i la informació de la qual disposen. També pensen fer-la arribar a la Comunitat de l’Esquerra.
Volen que, de la mateixa manera que usuaris d’altres zones de la conca, com el Bajo Ebro aragonès, han anunciat que acudiran als tribunals perquè es faci efectiva, els regants ebrencs, els ajuntaments, el Govern i el mateix govern espanyol se sumin activament a la reclamació del que consideren un “cànon social” per l’energia produïda i els impactes que va generar la construcció dels embassaments, tant amb la inundació de pobles com a la retenció dels sediments que necessita el delta de l’Ebre.
“Una part d’aquesta energia, per exemple, es podria destinar a alimentar un bypass per hidrosucció a l’embassament de Riba-roja, un a Mequinensa i tindríem energia quilòmetre zero pels que facin falta. Perquè ens diuen que -gestionar els sediments- això és car. Més car ens costa a nosaltres la retenció del 99% dels sediments als embassaments. Una part d’aquesta energia es podria destinar a gestionar una part d’aquests sediments. Això ens agradaria que no ho diguéssim només nosaltres sinó també representants públics i dels sectors econòmics del territori”, ha argumentat Juan.
L’associació ha recordat també la utilitat que tindria disposar d’aquesta energia en el context del gran encariment al qual han de fer front també els regants del delta de l’Ebre, especialment per a les tasques de bombeig. En aquest sentit, Juan ha explicat que els recursos derivats d’aquesta energia reservada podrien servir per habilitar instal·lacions fotovoltaiques que alimentessin les bombes, tal i com l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja havia proposat a la Generalitat.
Grans divergències en la valoració del cost
Si bé, fins aquest moment, la seva repercussió ha estat poc rellevant a la part catalana de la conca de l’Ebre, la qüestió de l’energia reservada cueja des de fa anys per despatxos i jutjats, segons apunten des de Sediments. L’any 2012, i sota el llavors govern estatal del PP, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ja va plantejar, sense èxit, fer efectiu el lliurament d’aquest 25% de l’energia.
Però mentre que en el cas dels embassaments que gestiona Acciona es va aconseguir pactar una quantificació econòmica que es fa efectiva, en els d’Endesa, inclosos els del tram final del riu, el desacord a l’hora de valorar l’energia produïda va aconseguir, de facto, eximir la companyia del pagament. El preu de cost que havia de percebre per aquesta energia reservada l’elèctrica -a més d’una prima del 5%- multiplicava per vuit el que havia calculat la mateixa CHE. “S’hauria d’haver definit: si no ho fa el govern que ho facin els jutjats”, insisteix Juan.
Ara, i en funció de la resposta que rebin de part de l’Estat, l’Associació està decidida a emprendre la via del contenciós administratiu o la via penal per aconseguir que Endesa faci efectiva aquesta energia reservada. “Al fons d’això tenim una bombolla hidràulica: l’oligarquia espanyola, les grans empreses se’n riuen a la cara de la societat. Tenen unes obligacions per contracte i no les compleixen. Si nosaltres volem que es posin nous condicions ambientals per gestionar els embassaments de forma més responsable i que el i 99% dels sediments no quedin atrapats. Com podem aconseguir-ho si no es compleixen els contractes de les concessions? Si des de Cat no reclam que es compleixin, com podem aconseguir que es generin aquestes noves normes?”, ha tancat Juan.
Fes el teu comentari