L’àrea de Turisme i de Promoció Econòmica de Tortosa ha presentat fa poc un nou producte turístic: el videomapping ‘La llum de l’Ebre’. Tal com han explicat, aquest és el darrer element que faltava per a completar el projecte ‘Dertosa-Turtuxa-Tortosa: una ciutat, tres noms i 2.000 anys d’història’ que es va iniciar amb la construcció del complex museístic de l’Espai Cota 0. Es tracta d’un audiovisual que combina el 3D i el 2D i que es projecta al damunt de la façana barroca de la catedral de Santa Maria de Tortosa.
Tot i que al PAM es va dir que tindria un cost total de 343.915 euros, finalment, segons fonts municipals, ha costat 236.000 euros i ha comptat amb les línies de subvencions dels fons FEDER de la Unió Europea (96.000 euros) i del govern de la Generalitat (53.000 euros). La realització de la producció audiovisual ha anat a càrrec de l’empresa Framemov, de Barcelona, mentre que la instal·lació de tot l’equipament tecnològic perquè es projecti correctament a la façana ha estat responsabilitat de l’empresa Ruybesa, de Madrid.
El videomapping es va inaugurar el passat 10 de març davant l’expectació de centenars de ciutadans que volien veure quin era el resultat final del nou producte turístic i amb l’acompanyament del vicari general del Bisbat de Tortosa, mossèn José Luís Arín, que va agrair haver pogut arribar a un acord amb l’Ajuntament per poder dur-lo a terme. Per la seva banda, el consistori va explicar que el videomapping “té com a objectiu únic el fet d’aportar un nou contingut promocional de la ciutat. Un actiu que enriqueixi el ventall d’elements a disposició de les persones que visiten Tortosa i que s’uneixi a la resta de propostes culturals, patrimonials, de lleure, de navegació pel riu, gastronòmiques o de qualsevol altra mena de la llarga llista d’opcions que la ciutat ofereix al llarg de tot l’any”.
Per a l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, “és un actiu turístic únic al país i volíem que els turistes que vinguin a la ciutat puguin conèixer molt més la nostra història, ja que, el videomapping ressegueix la història de Tortosa des d’Hibera, passant per la Dertosa romana, la Turtuxa andalusina, la part visigòtica i la Tortosa cristiana amb la ciutat del renaixement i l’actual catedral”. En definitiva, un interessant exercici de síntesi per tal d’aconseguir resumir els més de 2.000 anys d’història en deu minuts.
-Què hem de saber sobre els videomappings?
El videomapping o videomapatge és una tècnica de projecció audiovisual pròpia de l’art contemporani que mitjançant l’ús de grans projectors emet imatges en moviment d’animació 2D, 3D i 4D al damunt d’una superfície monumental i acompanyada de música i so. Hi ha diversos tipus de videomapatges com, per exemple, els publicitaris, els gastronòmics, els reconstructius, els artístics o els arquitectònics. Aquest darrer seria el cas del de la catedral de Tortosa perquè té com a objectiu embellir el valor arquitectònic d’un edifici monumental relatant la història d’aquell lloc o, simplement, donant-li un toc fantàstic a l’arquitectura.
L’elaboració d’un videomapping consta de dues fases: la de preproducció i la de l’execució. Durant la preproducció, els equips tècnics es desplacen sobre el terreny per fer una inspecció tècnica de l’espai, fer fotografies de la façana a on es projectarà i fer proves de so per determinar a on s’han d’instal·lar els altaveus. A continuació, s’elabora el blueprint, una mena de plantilla sobre fons blau que permetrà preparar un rider tècnic com aquest.
El següent pas és el de la preproducció conceptual, és a dir, començar a buscar referents audiovisuals que et permetin transformar el relat escrit del guió històric en un relat de videomapatge fent que aquest incorpori elements tridimensionals que generin il·lusions òptiques i sensació de profunditat combinant a la perfecció un joc de volums, perspectives, llums i ombres que no deixen indiferent l’espectador.
Finalment, un cop aprovat el rider tècnic (sembla que aquest no és el cas de Tortosa perquè, novament, no s’ha acabat fent exactament com es preveia en l’estudi) es fa el warping, una malla virtual que permet modificar les sortides de vídeo per ajustar-la a la superfície a on es projecta gràcies a programaris com MadMapper o Resolume.
I bé, havent parlat amb alguns tècnics del sector audiovisual català, ens comenten que, en el cas del de Tortosa, hi ha més elements en dues dimensions que en 3D o 4D. De fet, la sensació de profunditat i de túnel bàsicament apareix als frames inicials en els quals apareixen els noms que la ciutat ha rebut al llarg de la història o a l’apartat de la planta de la nau gòtica.
-L’anàlisi detallada del contingut històric del videomapping:
Per poder fer aquesta anàlisi correctament i sense cap error, ens hem dirigit al departament de Comunicació de l’Ajuntament de Tortosa per tal que l’historiador i responsable de l’assessorament històric del mapping, Oriol Segarra, ens respongués una sèrie de dubtes. No obstant això, més de la meitat de les nostres qüestions específiques sobre el contingut històric no han obtingut cap mena de resposta.
La projecció s’inicia amb la Tortosa dels temps dels Ibers, Hibera, amb l’arribada d’aquests al territori on decidirien establir el seu poblat que va ser, segons apunten diverses fonts, al turó de la Suda. A partir del segle III aC, alguns d’aquests poblats van anar creixent, dedicant-se al conreu de cereals, a la ramaderia o al comerç fluvial.
Aquestes són les imatges de la projecció que corresponen a aquest període. Malauradament, no podem acabar de determinar quina és la tipologia de nau que apareix a la imatge, ja que, descartada la nau onerària romana, les que més s’hi assemblen a la de la imatge són les falugues arrosseres del riu Nil, tal com es pot comprovar a continuació, tenint en compte que els llaguts no tenen aquest tipus de vela ni de quilla.
I més enllà de si hi ha un error històric en el dibuix del vaixell perquè és possible que siguin elements de recurs emprats en altres recreacions històriques audiovisuals que hagi fet l’empresa, passem a parlar del soldat que apareix a la imatge. Si molts de vostès han pensat que es tracta d’un soldat romà, en aquest cas sí, ens han aclarit que no ho és i que fa referència a un soldat iber. Evidentment, tractant-se de l’etapa ibera, així és com hauria de ser. Ara bé, tornem a posar en dubte el rigor històric que s’hagi pogut seguir a l’hora de crear la indumentària del soldat, ja que als historiadors consultats els han sobtat força els colors cridaners, així com la tipologia d’escut que duu. I és que, segons el Museu d’Arqueologia de Catalunya, els guerrers ibers catalans havien begut d’influències celtes del nord-est peninsular. Per això hem d’imaginar-nos un guerrer armat amb l’espasa de tipus La Tène, pròpia dels celtes. A més, duien també una llança de fusta amb punta i guaspa de ferro, un escut de ferro ovalat amb umbó d’ales de papallona i un casc metàl·lic.
I d’aquí passem ja a la Dertosa romana amb l’aparició d’un tastet del que hauria pogut arribar a ser el fòrum romà edificat just a on ara trobem la catedral i les restes arqueològiques de l’Espai Cota 0. Un dels elements icònics que s’ha volgut destacar a l’audiovisual és el mosaic romà de la sandàlia que es va trobar en unes excavacions a la vila romana de Barrugat, del terme de Bítem, i que data del segle IV dC. Aquest mosaic estava ubicat a l’entrada del caldàrium d’unes termes romanes i era una mena d’indicació per als seus usuaris per recordar-los que havien d’entrar a la sala amb sandàlies per evitar cremar-se els peus. Un curiós detall que destaca molt bé el pes que va tenir Dertosa, però que, sense cap acotació ni cap explicació auditiva, igual que en múltiples exemples més, és impossible que un turista sigui capaç de saber de què es tracta.
Tot seguit, el mapping parla de la Tortosa visigòtica i ho fa presentant-nos un temple visigot, tot i que encara avui en dia hi ha diversitat d’opinions sobre si el temple que va haver-hi a Tortosa en època visigoda era realment visigot, o bé era una antiga basílica paleocristiana que aquests reaprofitaren. Una incògnita que tampoc ningú ens ha volgut aclarir. Sigui com sigui, en aquesta seqüència localitzem més inexactituds històriques que caldria aclarir. Una d’elles és la forma de les teulades del temple que són arrodonides quan, en realitat, haurien de ser quadrades perquè els visigots encara no havien après aquesta tècnica constructiva, tal com podem observar en aquesta recreació en 3D de l’església visigòtica de Sant Miquel de Terrassa.
I encara continuant amb els visigots, ens va sobtar moltíssim la presència d’unes àguiles que no identificàvem amb cap element de la ciutat. De fet, el mateix dia de l’estrena del videomapping no va faltar la broma de torn entre el públic, d’un grup d’amics que es preguntava si aquesta era una àliga al·legòrica al monument franquista d’enmig del riu. En realitat, però, aquesta imatge correspon a les fíbules aquiliformes visigòtiques descobertes al jaciment d’Alovera (Guadalajara), entre altres llocs de l’Estat espanyol. Eren una mena de fermall que formaven part de l’aixovar femení de les dones de l’època. Preguntada la raó per la qual un element que no té res a veure amb els 2.000 anys d’història de Tortosa apareix d’una forma tan destacada al videomapping, no n’hem obtingut cap resposta. De fet, l’únic que s’aconsegueix amb l’ús d’aquest element és que el públic centri tota la seva atenció amb l’ocell i que passin totalment desapercebudes les columnes visigòtiques que hi apareixen que, aquestes sí, corresponen a uns fragments d’unes columnes visigòtiques de marbre (s. VI-VII dC) que es troben al Museu de Tortosa i que eren, molt possiblement, columnes pertanyents a l’antiga catedral de Dertosa, anterior a la conquesta islàmica.
La següent època que ens apareix és la de la Turtuxa andalusina. Ens trobem, doncs, amb la representació imaginària de com hauria estat la mesquita musulmana de cinc naus que va estar ubicada a part dels terrenys que ara ocupen la catedral, concretament els que estan encarats cap a la Meca. Malgrat tot, de moment, no s’han pogut localitzar restes de l’antiga mesquita i als historiadors els és impossible definir com era.
I aleshores l’audiovisual viatja fins a l’època del romànic, mostrant-nos primer la basílica i transformant-la després amb una explosió de colors entre les quals apareixen unes imatges d’un pantocràtor, uns àngels, un minotaure, un Crist majestàtic, les figures astrals del Sol i de la Lluna i els apòstols que, segons ens indiquen des de l’àrea de Turisme, apareixen il·lustrats a l’interior del Missal de Sant Ruf d’Avinyó, el còdex manuscrit més important de l’Arxiu Capitular i datat del segle XII.
Ara bé, consultats els historiadors, les imatges que s’han fet servir per al mapping no són les del Missal de Sant Ruf, sinó que corresponen a un altre missal, també del segle XII, que hi ha al mateix arxiu catedralici. Es tracta del missal gregorià (ms.93), un manuscrit de 115 folis de pergamí escrits en lletra francesa. Concretament als folis 52v i 53 apareixen les imatges que surten al videomapping: un Maiestas Domini dintre d’una màndorla envoltada de motius florals i l’escena del Calvari amb el Crist crucificat.
Creiem que l’errada ha estat que han confós aquestes il·lustracions amb les que conté l’interior del Missal de Sant Ruf que són les que apareixen al foli 16v (la Crucifixió) i al foli 17 (el Maiestas Domini).
Un cop més, deixant de banda les errades històriques comeses, igual que ja hem esmentat abans, és bastant impossible que ciutadans i turistes puguin identificar-ho, entre d’altres, perquè tant un missal com l’altre són unes peces protegides al contingut de les quals no hi té accés la ciutadania. Deixant enrere el romànic, el següent que apareix és l’interior de la catedral tal com avui es conserva, és a dir, la nau gòtica.
Per passar ja a la següent seqüència, la de la Tortosa del renaixement, que s’inicia amb el llibre de Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, continua amb una de les panoràmiques que va dibuixar el pintor flamenc Anton Van Den Wyngaerde de la ciutat del segle XVI i finalitza amb la imatge del papa Adrià VI. Tot seguit, i deixant de banda el contingut històric, apareix una mena de teatre de putxinel·lis en el qual actuen els elements festius actuals que surten a la Festa del Renaixement com la cucafera, el ball de cavallets, els gegants de Cristòfol Despuig i Mariana Curto, la Fanfara de la Vegueria, els dansaires de Lei Joglars d’Ébre, els abanderats i una sèrie d’escuts de les famílies nobles, tot i que n’hi ha alguns que no corresponen a cap família del segle XVI tortosí.
I just després d’aquesta xerinola, l’audiovisual ens mostra una sèrie d’obrers, picapedrers i mestres d’obra dalt de la bastida de la catedral que treballen sense parar per tal de continuar les obres de la catedral gòtica. Unes obres, però, que mai van arribar a finalitzar-se, ja fou per la manca de pressupost o pel perill de l’artilleria del castell de la Suda, restant així la catedral inacabada, fins avui en dia. No obstant això, l’audiovisual va més enllà i, de sobte, veiem com un incendi socarrima la bastida i, fins i tot, un dels obrers cau de dalt a baix.
Una de les preguntes dirigides a l’àrea de Turisme era per saber si aquest moment volia fer referència al mestre major de la seu, Josep Xambó, que morí víctima d’un tret de les tropes borbòniques durant la guerra de Successió, mentre supervisava els desperfectes del terrat causats per l’artilleria enemiga, però no vam obtenir cap resposta.
Pel que fa a l’incendi, continuem esmaperduts intentant d’entendre el motiu pel qual s’han fet aquestes seqüències que no tenen res a veure amb els fets històrics ocorreguts a Tortosa, ja que la catedral mai va sofrir cap incendi. Consultades les fonts de Turisme, apunten que es tracta d’un recurs al·legòric “que evoquen les diferents guerres que també han tingut un impacte sobre el patrimoni”. Un recurs molt forçat que dóna peu a males interpretacions i a lectures errònies perquè aquells qui no coneguin el passat de la catedral poden creure’s que es va incendiar durant la seva construcció. I, a més, si fa referència a les guerres, està alterat cronològicament perquè a l’audiovisual apareix abans que el barroc i el neoclassicisme. Les principals guerres que van tenir lloc a Tortosa van ser: la guerra de Successió, la Guerra del Francès, la guerra carlina i la Guerra Civil.
Finalment, apareix la catedral barroca amb l’actual façana, unes partitures del llibre del cor ubicat al voltant del cadirat renaixentista i també una sèrie d’imatges que corresponen a les diferents pintures que hi trobem al sostre i a la llanterna de la capella de la Cinta, així com imatges del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella.
Aquesta seria, doncs, l’explicació històrica més detallada que us podem oferir sobre el nou videomapping de la catedral. Segurament que us hem pogut mostrar moltes curiositats històriques que passen per alt a quasi tothom la primera vegada que es visualitza perquè en deu minuts la capacitat d’atenció i de retenció de la informació tampoc ens ho permet memoritzar tot.
-Més enllà del videomapping:
Un altre aspecte que no hem analitzat durant l’explicació històrica és el de l’àudio que les acompanya. Al llarg de la projecció s’usen diverses pistes d’àudio que pretenen transportar l’espectador a l’època narrada. Moltes de les empreses que es dediquen a aquest sector disposen d’un banc d’imatges i d’un banc de so propis que els permeten reproduir efectes, sons o imatges de recurs similars a diferents videomappings. Creiem que Tortosa no ha estat una excepció en aquest sentit perquè algunes de les pistes d’àudio han estat fàcilment identificades amb les que es van utilitzar a les dues primeres experiències immersives de l’IDEAL, el Centre d’Arts Digitals de Barcelona. Una base que no podem corroborar del tot perquè el consistori s’ha limitat a recordar-nos que “l’empresa té la llicència d’ús de les músiques que sonen”. Sort d’això, perquè si no fos així seria quelcom molt preocupant. Així que, el que més greu en sap de tot plegat és que tenint cançons pròpies del folklore tradicional tortosí, s’hagin preferit agafar les pistes predeterminades d’un banc de so lliure de drets.
I potser molts de vostès es preguntaran que com pot ser que si el videomapping conté tant de contingut històric ningú hagi pensat a acompanyar-lo d’una locució que ens vagi narrant allò que veiem? Nosaltres també ens fem aquesta pregunta i davant la desconeixença de si aquesta devia ser una conditio sine qua non a l’hora de realitzar un videomapatge, ens hem adonat que no és així i que en altres ciutats de l’estat espanyol s’han esforçat una miqueta més en l’execució dels seus mappings.
-La catedral de Sigüenza:
‘Luz y Letra de una ciudad’, aquest és el títol del videomapping que es va projectar a la façana de la catedral de Sigüenza amb motiu del IX Centenari de la Reconquesta de la ciutat. En aquest cas, el mapping va comptar amb música en directe interpretada per una orquestra i alternava la música amb l’àudio de l’explicació històrica sobre els orígens del municipi que, al mateix temps, apareixia sobreimprès a la façana de l’edifici i, a diferència del tortosí, es podia llegir perfectament perquè la superfície és força més regular que la nostra catedral. Un factor bastant important que s’ha de tenir en compte abans d’encomanar la projecció.
Així doncs, a Sigüenza es va aconseguir crear una atmosfera especial entre el públic assistent que ho va viure com una gran experiència immersiva perquè els edificis que envolten la catedral també estaven il·luminats amb canons de projecció.
-L’església de San Isidoro d’Oviedo:
Un altre exemple és el de l’església de San Isidoro d’Oviedo que va acollir una projecció en la qual Alfons II, el Cast, narra la història dels orígens del camí de Sant Jaume. Així doncs, el mapping, també de contingut històric, compta amb un àudio de veu que ajuda notablement a la comprensió d’allò que s’està veient a través de la pantalla.
https://www.facebook.com/caminoassist/videos/328628558771870/?app=fbl
-El dubtós retorn econòmic del videomapping:
‘La llum de l’Ebre’: com hem comprovat, el nom tampoc té res d’extraordinari tenint en compte que moltes altres ciutats han utilitzat el concepte de la llum per al títol. Es presenta com el primer vídeo-mapping de l’Estat espanyol i de Catalunya que es podrà visitar de forma permanent i sense haver de pagar. Aquest és el titular que més ens sorprèn de tots perquè el cost que té fer un videomapatge per a una façana amb les característiques de la façana de la catedral de Tortosa ja hem comprovat que no és precisament barat. A més, el manteniment dels canons de projecció i dels altaveus en un bon estat durant tot l’any també té un cert cost. Per moltes subvencions que s’hagin rebut és més que evident que l’impacte que ha de tenir amb el turisme ha de ser com a mínim igual a la xifra del cost de l’obra i, superior, si se n’esperen beneficis. Aquest és un producte que té un impacte indirecte en el turisme perquè no podrem quantificar mai amb xifres reals quina és la seva vertadera repercussió. Que fins ara ningú s’hagi llençat a la piscina a fer un producte com aquest de projecció permanent no és irrisori. I és que, molt possiblement, no li surt a compte a cap ajuntament, ni tan sols al de Barcelona, una despesa d’aquestes característiques. És evident que estem parlant d’un d’aquells casos que en economia es coneixen com a béns no rendibles. Tortosa és una ciutat turística, molt marcada pel turisme estacional, sobretot en època d’estiu i al voltant dels dies de la Festa del Renaixement. Però el turista del videomapping ha de ser algú que, de totes totes, faci nit a la ciutat o a alguna ciutat del voltant perquè, si no és així, no podrà veure’l mai.
Els horaris de l’audiovisual són els següents:
-Març: divendres i dissabte a les 20:30h i 21h.
-Abril i maig: divendres i dissabte a les 22h i 22:30h. Els dies 7 i 8 d’abril no hi haurà projecció.
-Juny i juliol: dijous (a partir del 22 de juny), divendres i dissabte a les 22:30h, 22:45h (a partir del 22 de juny) i 23h.
-Agost i setembre: dijous (fins al 7 de setembre), divendres i dissabte a les 22:30h, 22:45h (fins al 7 de setembre) i 23h.
-Octubre, novembre i desembre: divendres i dissabte a les 20:30h i 21h.
El vídeo-mapping no estarà operatiu durant les festivitats religioses de Nadal i Setmana Santa, dos dels moments punters per al turisme estacional del qual parlàvem. Tenint en compte aquests horaris, el turisme més propici és el provinent dels municipis del voltant que vinguin a veure’l i aprofitin l’ocasió per quedar-se a sopar a algun restaurant de la ciutat. Però justificar així aquesta inversió és molt agosarat i hipotètic perquè, en realitat, el benefici no és gens clar i l’única manera de justificar la inversió és amb els diners dels contribuents.
A més, a partir d’ara, s’haurà de pagar un sou a algun funcionari de l’Oficina de Turisme que haurà d’anar a engegar el vídeo als passis de divendres i dissabte a l’hivern o dijous, divendres i dissabte, durant l’estiu.
A Catalunya hi ha un altre cas d’un videomapping permanent, el de Sant Climent de Taüll. En aquest espai, però, el mapping és de la tipologia dels que reconstrueixen un espai perdut, es troba en un espai interior i s’ha de pagar una entrada per veure’l, que hauria de ser la forma lògica de qualsevol ens per tal recuperar la inversió feta amb la creació del producte. Per tant, en aquest cas, ens trobem també amb un producte turístic, però d’impacte directe, ja que ens permet poder saber la repercussió que té en el turista perquè es poden obtenir dades quantitatives per les entrades venudes. A més, el fet que estigui a un interior i es pugui projectar durant tot el dia, fa que el puguin veure també els turistes que no pernocten al municipi. No som pas economistes, però no cal ser-ho per arribar a la conclusió que els números, de moment, no surten per enlloc.
Així doncs, esperem que, algun dia, es prengui més seriosament la cultura i el patrimoni d’aquesta ciutat bimil·lenària i es creïn productes realment útils que ajudin a difondre la història real del passat tortosí a grans i petits sense la necessitat de fer experiments amb una tecnologia que encara està en plena evolució i mutació constant per convertir-se en l’únic municipi capaç de tenir un producte caríssim permanent que, a llarg termini, es vulgui o no, ja estarà desfasat al costat de nous formats museístics immersius que acabaran revolucionant molt més la cultura expositiva i audiovisual del futur. Un fet que, per aconseguir tenir sempre actualitzat el producte, s’hauran de fer constants modificacions cada cert temps que, novament, poden suposar un sobrecost afegit.
Fes el teu comentari