Un crim entre les vinyes de la serra de Montsant és el punt de partida de ‘La terra del silenci trencat’ (Penguin Random House). La novel·la debut de l’escriptora i periodista de Móra d’Ebre, Cristina Fornós, reivindica el paisatge del Priorat com a escenari d’una trama policíaca que s’entrellaça amb referències històriques a la poderosa cartoixa d’Escaladei. L’autora imprimeix ritme al relat traçant i alternant històries paral·leles en l’espai i el temps que acaben confluint en el desenllaç final. Una família de viticultors de la comarca, un turmentat però brillant inspector dels Mossos d’Esquadra, una inquieta periodista d’una agència de notícies multimèdia i els monjos de la cartoixa en són els protagonistes.
“M’atreia la idea d’una víctima enmig de les vinyes, com una imatge molt potent”, assegura Fornós. El context de la comarca, reconeix, li permetia aprofundir en aquesta trama negra al voltant del món vitivinícola i, al mateix temps, en la dimensió històrica que volia aportar al relat. “Vaig veure que al priorat tenia les dues coses: el paisatge del vi i de la vinya mundialment conegut i, de l’altra, la història de la cartoixa”, sentencia.
A ‘La terra del silenci trencat’ l’arrelament al paisatge i als seus valors assoleixen una transcendència especial. Les referències geogràfiques i les descripcions acurades dibuixen un marc paisatgístic real sobre el qual es desenvolupa la trama de ficció. “A la gent li fa molta gràcia que surti al seu poble en una novel·la. I més quan són tan petits. Sempre llegim grans històries que passen a ciutats molt grans o llocs molt coneguts. Aquest ha estat un dels meus objectius: donar a conèixer el que tenim a la vora”, ha remarcat.
L’escriptora morenca ha treballat a fons la seva primera novel·la en ple confinament i remarca que ha estat un exercici intens que l’ha obligat a aprofundir en àmbits molt diversos. També aportant i introduint en la narració referències històriques d’un període concret durant el qual la cartoixa d’Escaladei va regir grans dominis territorials, ostentant privilegis i prerrogatives. La investigació policial d’un crim amb aparent motivació econòmica o passional acaba removent un fosc entramat d’interessos ancestral, que clava les arrels en el passat.
“Darrere hi ha molta feina de documentació històrica, d’elaborar trames, de treballar personatges també. És una feina molt transversal: personatges i trames de diferents èpoques. M’ha costat força mesos. No és fàcil combinar dues etapes tant distants com el segle XV i l’actualitat”, apunta Fornós.
També en la tasca de construir els protagonistes. Un aspecte clau per al relat que per al qual s’ha documentat àmpliament però sense renunciar a les aportacions de l’experiència particular. Així, per exemple, una de les protagonistes és periodista, com l’autora, i treballa en una agència de notícies multimèdia, com la mateixa Fornós, que va formar part durant quatre anys de la plantilla de l’ACN. “Algú quan escriu ho ha de fer sabent el que escriu. Per això parlo des de l’experiència pròpia i personal”, ha reconegut. “És impossible no posar-hi alguna cosa teva en els personatges”, admet.
Ritme “audiovisual”
Amb tots aquests elements, Fornós s’ha esforçat per construir una història amb ritme trepidant, amb la perspectiva “audiovisual” que li aporta el seu ofici. “He intentat fer capítols curts per donar ritme, amb molta acció. No m’agrada allargar-me gaire en descripcions o context històric, que també n’hi ha. Però he volgut que hi hagi acció, en un ambient distès i que hi hagi intriga. He fet capítols curts posant intriga a cada capítol i tenint molta cura de com acabar el capítol, més que com l’he començat, intentant que a l’acabar el lector tingui ganes de començar el següent”, certifica.
La novel·la, escrita originalment en castellà, es publica simultàniament en català amb traducció per part de la mateixa autora. Ho fa de la mà d’una de les ‘majors’ del sector editorial internacional, Penguin Random House. Una entrada “per la porta gran”, segons confessa, i amb ànim continuïtat. “Estic encara en procés d’assimilació. Vaig escriure la novel·la en ple procés de confinament com un projecte personal meu que no sabia on aniria a para: si es quedaria en un calaix o algú m’ho editaria. I veure ara que ho publica una editorial tan potent com Penguin Random House, que a està per tot el món i comparteixo segell amb gent com Ken Follett o Ildefonso Falcones, no ho hauria imaginat en tota la vida”, tanca Fornós.
Fes el teu comentari