Este dilluns, la CUP llançàvem la campanya “Agranem-los”, un seguit de vídeos que pretenen denunciar amb tres situacions molt concretes el model de governança caciquil i autoritari de la dreta convergent tortosina.
I és que Convergència, PDcat, Junts o com es vulguin fer dir, són en realitat, tot i la seva disfressa de “demòcrates”, els cacics de torn que ens ha tocat patir a esta ciutat i que algunes, moltes més de les que es pensen, hem decidit combatre i fer fora de la seva parcel·la de poder. Però acabar amb el caciquisme no és “moco de pavo” ja que este estén els seus tentacles dins i fora de l’Ajuntament, teixint una xarxa clientelar, menys invisible del que es pensen, que no té altra funció que apuntalar-los a ells i als seus en el poder, mantenint intactes els seus privilegis, fortunes i en alguns casos petits imperis construïts a base de com diem aquí: “agranar cap a casa”.
Segons el DIEC, caciquisme és el sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents. I de falsejar, convergència en sap una estona. A tall d’anècdota, una servidora va presenciar a les eleccions municipals del 2015 com l’exalcalde de Jesús i algun altre regidor es dedicaven unes hores abans que tanquessin els col·legis electorals a trucar per telèfon a algunes veïnes i veïnes del poble que encara no havien anat a votar, per tal que “mogueren el cul” per anar a dipositar el seu vot. Perquè el caciquisme és també una forma de control social que es pot exercir en territoris com el nostre, amb municipis petits i on tothom, per bé o per mal, es coneix. Una forma de control social que ens ensenya a base de petits “favors” o alguna clatellada qui mana a la nostra ciutat i pobles.
Però el caciquisme, no solament genera riquesa i privilegis per uns pocs. També injecta temor i paràlisi, necessària també per coartar la possible dissidència i sostenir-se, com hem dit, en el poder. El caciquisme imposa una espècie de llei del silenci, on alçar la veu pot ser objecte de càstig i on el xantatge juga un paper important. Tothom sap allò de “no mosseguis la mà que et dona menjar”, tot i que la major part de les vegades es tracti de míseres engrunes.
Davant d’esta situació que porta a algunes persones a la inacció i resignació vers l’statu quo, algunes, i no poques, han alçat la veu des de molts àmbits i sense temor malgrat l’amenaça de represàlies en el terreny personal. Sense anar més lluny, en una recent entrevista Lluís Martín Santos, primer regidor d’ERC a Tortosa des de la mort del dictador, explicava com alguna “autoritat” tortosina li va deixar anar un “mai més tornaràs a treballar a Tortosa” als inicis de la seva implicació en política. Doncs no us penseu que estes praxis hagin canviat gaire des d’aleshores.
Este 28 de maig tenim l’oportunitat de desbancar i acabar amb el caciquisme que suposa una llosa pesada i feixuga per a esta ciutat i que no ens permetrà avançar com a societat si no ens en desempalleguem. Una part important de la ciutadania tortosina anhela este canvi, de fet ja ho va demostrar amb el seu vot a les municipals del 2019. Però un altre cop, el pacte de Junts amb la “suposada esquerra”, en aquest cas el PSC, i la falta de generositat i el càlcul electoral d’ERC, ens van condemnar a 4 anys més de mal govern i de polítiques neoliberals. Esperem que esta vegada totes les forces que s’anomenen d’esquerres i progressistes estiguin a l’altura, ja que qualsevol formació política que digui defensar els valors democràtics no pot ser còmplice de la perpetuació del règim caciquil actual. L’única opció valenta i que pot possibilitar capgirar el model actual de ciutat, és agranar-los de l’Ajuntament i d’allà on sigui necessari.
*SELENE ALBERICH és la número 2 de la CUP Tortosa.
Fes el teu comentari