El Delta de l’Ebre contra la pedra: ja baixen los tortosins

“…Ja baixen los tortosins, ara va de bo, en escopetes i dalles. Ara va de bo. Ja baixen los tortosins! Ara va de bo, que de bo va…” Això diu la cançó que estic escoltant¹ de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries amb lletra de Joan Salvador Galdiri. Tracta sobre els aldarulls que provocava la lluita contra la pedra que es feia al Delta amb els canons granífugs i també els coets. Els pagesos tortosins els acusaven de ser responsables de la sequera perquè desfeien les tronades. La màxima crispació entre pagesos de Tortosa i Amposta és un 17 de setembre de 1906. El tema de la pedra (calamarsa, granís, granissa, calabruix, granissol…) porta cua, encara avui.  S’ha lluitat contra ella de diverses maneres i amb diversos resultats, sempre qüestionats. Ara us ho explico.

Es podien disparar fletxes als núvols, o pregar als Déus, o tocar les campanes al vol d’esglésies i ermites. Un exemple de pregària catòlica contra la pedra:  “Pues de Dios sois tan amado, y el que os sirve, tanto medra; guardad los campos de piedra, Abdón y Senén sagrados…”.  Aquests sants a Catalunya i València també son coneguts com Sant Nin i Sant Non. Tot plegat, dins del més estricte i pur pensament màgic.

Quan -a finals del segle dinou- la ciència ja s’ocupa del tema apareixen els primers canons granífugs: una explosió genera un gran anell d’aire que desfà la pedra. S’utilitzen a Itàlia, França, Àustria, Suïssa… A Espanya, el viticultor il·lustrat de Cariñena José Cameo López té la patent en exclusiva per fabricar-los.  Instal·la estacions de canons al Penedès, Sallent, Xàtiva… 

Els canons son considerats la gran solució: el 1903 el Ministre de Guerra ofereix pólvora per a fer proves; es demana la col·laboració del Cos d’Artilleria per a fer experiments; també estudis, informes, estadístiques, etc.  El rei Alfons XIII presenciant exhibicions de canons granífugs diu que ell mateix vol ser “el primer agricultor de España…” mostrant el recolzament de la Corona. A Tortosa, el 1900, es demana al Gobierno que es facin estacions d’observació al Port (l’Observatori de l’Ebre no arribarà fins 1904). 

Al Delta de l’Ebre comença el segle vint amb un gran debat i malestar: oliveres, vinyes i ametllers tenen set i hi ha una crispació notòria entre els pagesos. El 1906 l’assumpte dels canons obliga al Gobernador Civil a fer una circular als alcaldes sobre la no relació dels canons i la sequera. Un delegat del Director General d’Agricultura visita Tortosa. A l’abril, el polifacètic i respectat enginyer Hermenegildo Gorria² fa una roda de premsa a l’alcaldia de Tortosa desvinculant els canons i la sequera. No convenç a ningú. Per si de cas, es reuneixen forces de la Guàrdia Civil a Amposta i a Tortosa. Es continuen disparant els canons al Delta dret. 

Passa l’estiu i un diumenge de setembre un nombrós grup de pagesos es concentra a la Plaça d’Alfons XIII i s’adreça a l’Ajuntament per a queixar-se. L’alcalde no els rep. El dia següent un ban informa que el Gobernador ha prohibit les canonades però ja és tard. Aquell dilluns 17 de setembre uns 2000 pagesos tortosins³ acompanyats -ara si- per l’alcalde José de Cid⁴ marxen per la carretera de La Carrova fins Amposta on son rebuts per l’alcalde, Joan Palau⁵, que els ofereix paraules d’enteniment i concòrdia. Els tortosins tornen a casa reconeixent que la posició de Palau ha estat fonamental: pacificadora i conciliadora. Crec que cal tenir present que els manifestants gairebé son la meitat de la població que té Amposta el 1906.

Aquesta manifestació és entesa pels ampostins com una provocació. Quan els pagesos tornen aquella nit de treballar al Delta els tortosins que també hi treballen o els que encara no havien marxat son apallissats i perseguits. Hi ha algun tret i un mort ofegat al riu⁶. 

Una setmana després el Gobernador Civil es reuneix amb una comissió d’entitats i contribuents d’Amposta que defensen l’ús dels canons granífugs. Dies després elevarà una petició al Gobierno en sentit contrari: la prohibició total dels canons. La petició no serà atesa. En canvi, l’any següent els regants de Sant Jaume, l’Aldea i Amposta acorden per iniciativa pròpia no usar-los. Tot és un embolic i un conflicte d’interessos. 

El 1912, mentre a Europa ja hi ha dubtes sobre l’eficàcia dels canons i en alguns llocs ja no s’utilitzen, al Delta es demana al Ministerio de Fomento una Estación Granífuga de canons i coets talment com al Penedès, el Vallès, Granollers, Manresa… El Consejo Provincial de Fomento organitza conferències sobre els coets granífugs i els seus resultats. També es demana la construcció d’estacions meteorològiques a Amposta, Morella, la Sénia…  

I així arribem a la segona dècada del segle vint amb l’etern debat dels coets i la sequera. “Con cohetes o sin cohetes, llueve cuando ha de llover…” diu la premsa local⁷ mentre continuen les trifulgues tavernàries i les queixes a l’alcalde de Tortosa. 

A la primavera de 1926 el diputat Joan Baptista Foguet⁸ a una assemblea al Cinema Doré de Tortosa parla sobre el tema i les gestions que ha fet a Madrid. Començant l’estiu una Reial Ordre prohibeix -després de molts anys de peticions- l’ús dels canons i els coets granífugs⁹. Es continuen tirant coets malgrat estar prohibits i, una vegada més, 600 pagesos es queixen a l’alcalde de Tortosa, Joaquín Bau¹⁰. El Gobernador ordena a la Guàrdia Civil i el Cos de Carabiners la detenció immediata dels infractors. No sé ben bé com acaba tot això, però el cert és que als anys trenta encara es continuen utilitzant els coets prohibits i es continuen ordenant detencions.

També cal esmentar el món de les assegurances: a finals del segle dinou ja hi ha companyies i mútues amb assegurances específiques de pedrisco y granizo, amb agents a Tortosa i alguns pobles del territori (Mútua Agrícola, La Previsora, Mútua Austria y Hungría, etc.). Inclús el Sindicat de Regs de l’Esquerra el 1912 -cinc anys després de néixer- ja es planteja abandonar els coets i  promoure una assegurança pròpia. No sé si fructifica, però el cert és que el 1917 es crea a Tortosa una Mutual de los Deltas del Ebro, Seguros contra el riesgo de pedrisco y granizo.

Després de la guerra civil les asseguradores no s’interessen pel tema i la Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España crea la Mutualidad Arrocera de Seguros el 1940. Aquell mateix any ja reparteixen indemnitzacions al Delta i el 1949 s’inicia la Lucha Antigranizo. El 1950 es deroga la prohibició de l’ús de coets granífugs de 1926 i és llavors quan neixen les casetes coeteres del Delta de l’Ebre, integrades completament en el paisatge de l’arrossar. Serveixen per guardar els coets -ara més perfeccionats- i les eines i materials: la càrrega de iodur de plata, la càrrega explosiva, el fulminant, la rampa de llançament…

Entre 1952 i 1973 es construeixen 38 casetes coeteres que funcionaran fins 1983.  Les coeteres son pioneres a l’Estat i el seu disseny constructiu va incorporant millores poc a poc: hi ha de tres tipus, molt semblants. La iniciativa s’exporta també a València.  Actualment es preserven 29, i per sort 12 d’elles estan declarades com a Bens Culturals d’Interès Nacional¹¹ (BCIN) des de 2017.

El món dels coets i dels coeteros és un altre univers perdut: el cel s’ennuvolava i els encarregats de les casetes es preparaven quan sentien el primer coet d’alerta. Al Delta de l’Ebre ja no hi ha canons ni es tiren coets, però la polèmica sobre la seva relació amb la sequera és vigent a altres llocs: a Mèxic, l’empresa Volkswagen protegeix d’aquesta manera els centenars de vehicles fabricats, aparcats a la intempèrie, ignorant les queixes per la sequera dels camperols. Més a prop, a Sant Rafel del Riu vora el riu Sènia, hi ha queixes per les canonades d’una gran finca de cítrics. Res nou sota el Sol, ja diuen que la Història no avança en línia recta sinó que ho fa en espiral…

Acabo copiant el final de la cançó dels Quicos: “…i es va produir un miracle: que va ploure nit i dia i d’aigua ningú en patia…”. És cert, així va acabar la crisi dels coets i la sequera de 1906. A veure ara com ens va.

Agraïments: Joan Ferré Verge.

Notes:

1. Ja baixen los tortosins. Quico el Cèlio, el Noi i el mut de Ferreries. Del CD “Si no fos”, 1996.
2. Hermenegildo Gorria (1843-1920) va ser enginyer industrial i agrònom, doctor en Ciències Exactes, llicenciat en Farmàcia, pèrit químic i mestre d’obres amb relació al nostre territori: ferrocarril de la Vall de Safàn, Salines del Delta, farinera La Jesusa, etc.
3. L’escriptor tortosí Ramon Vergés Pauli diu que els pagesos que van a Amposta son 3000 (!) al seu llibre Espurnes de la Llar (Vol. II). Totes les xifres són discutibles.
4. José de Cid Piñol (1859-1934), advocat, va ser alcalde de Tortosa de 1906 a 1909.
5. Joan Palau Miralles (1867-1936), propietari, va ser alcalde d’Amposta de 1906 a 1923. Durant el seu mandat es construí el Pont Penjant, les Escoles, les cases barates, etc. 
6. Los Debates . Tortosa. Diario de Tarragona. 21/9/1906.
7. El Correo de Tortosa, 26/7/1924.
8. Juan Bautista Foguet Marsal va ser alcalde conservador de Tortosa el 1917 per Real Orden. Membre del Partido Agrario i President de la Liga de Agricultores. Va destacar com a principal opositor al marcel·linisme.
9. Gaceta de Madrid, núm. 170 de 19/6/1926. La prohibició dels coets està motivada “por las molestias y los peligros que pueden derivar… cuya utilidad no se halla justificada…” diu el text. Els fabricants de coets es queixaran perquè ja tenien fetes les despeses i  tancats els compromisos de l’estiu per la qual cosa es fa una moratòria de l’ús fins l’octubre (Gaceta de Madrid, núm. 177 de 26/6/1926).
10. Joaquin Bau Nolla (1897-1973), alcalde de Tortosa de 1925 a 1929. Membre de la Junta Técnica del Estado, a Burgos el 1936. Procurador a las Cortes  (1958 a 1971), President del Consejo de Estado i Vicepresident del Consejo del Reino entre 1965 i 1973.
11. Acord del Govern GOV/30/2017 de 14 de març (DOGC núm.7330, 16/3/2017). Les casetes i el seu entorn protegides són: Pesigo (l’Ampolla); Piñol (Camarles); Ravanals (l’Aldea); Cámara i Paredols (Amposta); Tario i Lluco (La Ràpita); Buda, Navarro i Llúpia (Sant Jaume d’Enveja); Montañana i Bombita (Deltebre). Recollit al BOE núm. 87 de 12/4/2017.