Durant els darrers anys l’interès per la cultural asiàtica no ha parat de créixer a Catalunya donant ales a la literatura oriental en tots els seus formats. Si bé el manga ha esdevingut la primera via d’entrada per molta gent, l’augment de l’oferta pel que fa a les novel·les i altres tipus de publicacions relacionades amb la cultura o la gastronomia també ha ajudat a parlar d’una consolidació dels autors provinents del Japó, però darrerament també de la Xina o de Corea del Sud. De fet, experts expliquen a l’ACN que s’està deixant entreveure un viratge pel que fa als referents que hi havia fins al moment – anglosaxons o nord-americans, per exemple – per buscar-ne altres de nous que siguin totalment diferents.
Segons el divulgador de cultura japonesa i assessor de continguts de Manga Barcelona, Oriol Estrada, l’interès per aquesta cultura sempre ha estat present en tots els àmbits, partint sobretot per aquella que posava més el focus al Japó. “És difícil saber exactament el motiu, perquè tenim coses en comú, tot i que també ens en separen moltes”, sosté, “és un país amb un punt occidentalitzat important que fa que el seu exotisme ens resulti proper en certa manera”.
“De la península som els nòrdics, seriosos, treballadors i una mica estrictes, punts en comú que tenim amb els japonesos, que són rigorosos, formals i una mica distants”, assenyala Estrada, que afegeix que un altre dels nexes podria ser l’humor escatològic, que “triomfa allà i aquí”. Una realitat que ha portat Catalunya a emmirallar-se molt amb el Japó, ja que amb la Xina “encara hi ha certs prejudicis” i pel que fa a Corea “un cert desconeixement”.
La via d’entrada: el manga
El primer format amb el qual els catalans se solen familiaritzar amb la literatura oriental és el manga, d’on va sorgir tot el “boom” que ha permès ampliar l’espectre a altres formats. “Molta gent llegia manga i ara llegeix novel·la, perquè al final quan entres en una nova cultura t’acabes interessant per tot, com la història, els costums, o les tradicions”, opina Estrada.
El manga va agafar força durant el confinament de la covid i ara viu un dels seus moments més dolços. Ho constata l’encarregada de la secció de manga de la botiga Norma Comics de Barcelona, Paula Navarro, que fa cinc anys que està al càrrec, molt al dia de les tendències. “Si abans d’una novetat en demanàvem 150 exemplars amb por de passar-nos, ara en demanem 1.000. Parlem de moltes més vendes”, assegura.
Entre els principals títols, hi ha noms com ‘Haikyū’, ‘Tokyo Revengers’, ‘Jojo’s’, ‘Jujutsu Kaisen’, ‘Chainsawman’, ‘My Hero Academia’ o ‘One Piece’. “Estem parlant sobretot de manga juvenil, que poden gaudir pares o nens. Pel que fa a l’infantil en trobem molt poc a Catalunya, n’hi podria arribar més”, admet.
Sobre la connexió que ha permès ajuntar el món del còmic il·lustrat amb la societat catalana, Navarro diu que hi ha una relació directa amb les sèries animades i els productors que al seu moment “van apostar per portar anime del Japó”. Una hipòtesi que també recolza Estrada: “La primera pedra sempre és l’animació, al revés de com funciona allà. Això fa que la gent redescobreixi el manga, que han arribat a encapçalar els títols més venuts a Espanya en l’àmbit de llibres”.
Pel que fa a la possibilitat de trobar certs títols en català, Estrada percep com una gran possibilitat el fet de disposar de sèries i publicacions que “parlin el mateix idioma”. Navarro celebra l’aposta, apuntant que ja es comença a notar amb editorials que aposten per treure títols nous, però també alguns clàssics.
El salt cap a la novel·la
Tot i que la major part de material que tenen a Norma Comics és manga, tal com explica la responsable de la secció, també disposen de novel·les i llibres relacionats amb la cultura, els autors o els corrents d’influència. “El que venem més són els còmics, però la gent ja ha fet un pas més enllà i notem com comença a sentir curiositat per altres històries”, admet.
Una sensació que valida per complet el llibreter de la Central del Raval de Barcelona, Nacho Borraz, que afirma que les editorials aposten per la literatura japonesa, coreana i xinesa. En el seu cas ja disposen de diferents espais a la botiga on es poden trobar una gran varietat de títols i temàtiques. “Des de novel·les que atrauen un públic més jove, a grans clàssics de la literatura, sempre reeditats, com Mishima o Tanasaki”, sosté.
Pel que fa a l’estil, es tracta de tendències que es defineixen per un caràcter més intimista, amb un punt “de realisme màgic”, però sobretot enfocat a les “relacions dels éssers humans” amb “pocs personatges” i “petites anècdotes”. Entre els més venuts en aquesta botiga, títols com ‘Kim Ji-young, nacida en 1982’ de Cho Nam-joo, ‘Antes de que se enfríe el café’ de Toshikazu Kawaguchi, o ‘El señor Nakano y las mujeres’ de Hiromi Kawakami. També Haruki Murakami, que continua com un “referent, per ells i per nosaltres, que es ven molt”.
Per Estrada, d’altra banda, una de les característiques més interessants de la novel·la asiàtica són les estructures. “Aquí ens importa la coherència i que la història tingui un final rodó; allà importa més el viatge i tot el que ha passat entre el principi i el final”, assenyala. “Hi ha més subtilesa, coses que no s’expressen directament, amb una introspecció diferent”, insisteix.
Nous referents en escena
Finalment, Estrada creu que s’està intuint un cert canvi pel que fa als models culturals per a molta gent. “Cada vegada ens fixem menys en els Estats Units, per exemple, i ho fem més en altres cultures, busquem altres referents i coses que no sonin a la mateixa història de sempre”. En la mateixa línia es pronuncia Borraz, que defensa que la possibilitat de disposar de nous estils diferents del de les novel·les anglosaxones o nord-americanes “que han dominat el món editorial durant molts anys”. Una tendència que, preveuen, s’anirà consolidant i normalitzant a mesura que vagi passant el temps.
Fes el teu comentari