Des del mig de la plaça Barcelona és possible fotografiar al mateix temps dos escuts de Tortosa, i un dels dos no és legal. Només cal situar-se davant de la porta de l’antic mercat del Peix i aixecar la mirada, perquè al capdamunt de la façana hi ha l’escut que l’arquitecte Agustí Barlett va immortalitzar en el seu edifici d’estil racionalista. És l’escut de Tortosa format únicament per una torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets. Però als finestrals de l’antiga peixateria veureu reflectit l’escut de Tortosa que presideix l’entrada al mercat municipal, amb la corona de la monarquia espanyola i les paumes, a més de la inscripció “FIDELISSIMA – ET EXEMPLARIS – CIVITAS – DERTUSAE / 1886”.
L’escut de l’edifici de Barlett es considera l’únic escut de la Tortosa republicana que va sobreviure a la dictadura franquista. L’antic mercat del Peix és dels anys 1933-35, durant la Segona República, però Agustí Barlett Zaldívar era arquitecte municipal des de feia uns 10 anys, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Després de la Guerra Civil, ja amb les autoritats franquistes, Barlett va poder mantenir el seu càrrec, i segurament per això es va conservar l’escut republicà de l’antic mercat del peix al seu lloc original, fins i tot després de la reconstrucció que va fer la Dirección General de Regiones Devastadas durant la dècada dels anys quaranta. Com va ser això possible és tot un enigma.
A més a més, este no és l’únic escut sense corona ni paumes que Barlett va deixar a Tortosa. N’hi ha un altre en un altre lloc en què també és necessari aixecar la vista: a l’obelisc de l’entrada de l’estadi municipal de Tortosa, al barri de Ferreries. Al capdamunt del monòlit, a la banda que mira cap a l’interior de l’estadi, també hi ha un relleu amb l’escut de la ciutat en la seua forma original, amb la inconfusible torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets. El projecte de Barlett per a l’estadi és del 1942, durant els anys més durs del franquisme. Barlett va ser arquitecte municipal durant 20 anys més, fins al 1962. No només va mantenir un escut republicà al mercat del Peix, sinó que després va replicar-lo a l’estadi.
Per tant, Barlett va deixar a Tortosa dos escuts sense la corona ni les paumes, un fet cap al 1935, durant la Segona República, i l’altre durant el franquisme. Va fer-ho per ideologia, per estètica, o per rigor històric? Per intentar contestar la pregunta, cal conèixer més el personatge. Agustí Barlett Zaldívar havia nascut a la població cubana de Santa Maria del Puerto Príncipe (l’actual Camagüey) el 2 d’abril de 1892. Així ens ho explicava el també arquitecte Antoni López Daufí a l’exposició ‘Barllet, arquitecte municipal de Tortosa’, que teniu digitalitzada al web de l’Ajuntament. Barlett era fill d’un militar d’origen canari que després de la Guerra de Cuba s’instal·la a Barcelona. A la capital catalana és on Agustí Barllett estudia Arquitectura. Obté el títol el 1920, i tres anys després aconsegueix la plaça d’arquitecte municipal de Tortosa, que estava vacant arran de la renúncia de Pau Monguió i Segura.
Així, Barlett és arquitecte municipal durant la dictadura de Primo de Rivera, i amb l’adveniment de la Segona República conserva el càrrec. El 1939, amb la victòria dels franquistes, l’arquitecte no amaga la seua adhesió al nou règim. També arquitecte diocesà, se’l considera un home de la Falange, i seu és un projecte de fer un primer monument als Caiguts de la Batalla de l’Ebre, tot i que també havia projectat un pont penjant per recuperar l’antic pas del riu del pont de la Cinta, com ens explicava el 2016 l’historiador Felip Monclús, durant la preparació del reportatge ‘Memòria del monument’. Finalment, com ja sabem, les autoritats franquistes van optar pel projecte de Lluís M. Saumells. I no es fa ver ni el seu projecte de monument feixista ni la seua passarel·la penjant. “Segons els qui el van conèixer, Bartlett fou un home del Movimiento que presentava la dicotomia -aparentment sense explicació- d’haver practicat la militància falangista i el racionalisme arquitectònic”, ha escrit López Daufí. També cal tenir en compte que va ser tiet del metge Álvaro Barlett, alcalde franquista de Tortosa del 1958 al 1960.
Per tot plegat, es fa díficil pensar que conservés l’escut republicà del mercat de Peix per una qüestió ideològica, si no fos que Barlett es convertís i radicalitzés al falangisme per pura supervivència personal i professional. L’arquitecte havia dissenyat altres edificis a Tortosa, però també té obres arreu del territori. Seues són les escoles de Gandesa, però també la reforma del xalet de Joaquín Bau a la carretera de Simpàtica, el col·legi de les Teresianes i l’ampliació del Noviciat de la Consolació de Jesús, així com altres obres desaparegudes. És el cas de l’edifici del Banc de Tortosa, enderrocat el 1995 per fer-hi un bloc de pisos. A finals dels anys noranta, el veí mercat del Peix també semblava que tenia els dies comptats, però la pressió ciutadana va salvar-lo de les excavadores. Finalment, va ser restaurat durant el govern de Joan Sabaté, i des del 2008 és la seu d’un restaurant de la cadena Viena. No va tenir la mateixa sort l’antiga seu del Club de Rem, que l’Ajuntament va demolir el 2019, durant l’etapa de Meritxell Roigé. Barlett havia sigut president del Club de Rem, i va ser durant la seua presidència que va projectar l’edifici (1953).
En el pla personal, també cal comentar que, després d’una llarga relació, Bartlett es va casar amb Aurora Fernández, una ballarina que actuava en espectacles de varietats. Tots dos estiuejaven a l’Ampolla, on es van fer construir un xalet a la cala que ara tothom coneix com la platja de l’Arquitecte. Com hem dit, va ser arquitecte municipal de Tortosa fins al a fins al 1962. La seua dona va morir el novembre del 1965, i Barlett va morir el 5 de juliol del 1971 a Barcelona, als 79 anys i sense descendència.
Per tot plegat, encara és més enigmàtic el fet que Tortosa conservés un escut republicà durant tants anys, fins i tot després que Barlett deixés de ser arquitecte municipal. L’explicació més senzilla és que Barlett sabia que aquest era l’escut històric de Tortosa. La torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets, en plata, era l’escut municipal anterior a la Guerra dels Segadors de 1640. Va ser Felip IV qui va afegir a l’escut de Tortosa la doble titulació de ciutat “fidelíssima i exemplar”, tot coronant la torre i afegint-hi unes paumes, per la suposada fidelitat tortosina a la causa castellana durant la Guerra dels Segadors.
A principis del segle XX, l’intel·lectual catalanista Francesc Mestre i Noè -potser fart de veure l’escut gegant que presidia l’entrada del mercat- havia dedicat trenta anys de la seua vida a conscienciar la classe política de Tortosa de la necessitat de recuperar l’escut anterior a 1640. Finalment, Mestre i Noè va aconseguir que Tortosa dediqués un carrer als Màrtirs de 1640, i que el ple de l’Ajuntament aprovés el març del 1934 -un any abans de l’acabament del mercat del Peix, de Barlett- un acord per restituir l’escut històric. Així ens ho explicava fa uns anys l’escriptora Núria Menasanch, biògrafa de Mestre i Noè. Per això, Menasanch considera que l’actual escut de Tortosa és il·legal, a més d’una maniobra per falsejar la història de Tortosa durant la Guerra dels Segadors. Potser Barlett també ho sabia, o simplement entenia que les formes de l’escut històric eren més racionalistes que les de l’escut ara oficial. Esta només és una part de l’Enigma Barlett.
Fes el teu comentari