En el POUM que vam redactar, contemplàvem un espai conjunt destinat a una gran zona verda i esportiva delimitada al nord pel carrer de Terol, continuant pels carrers de França i Itàlia, que la delimitaven per la part oest coincidint amb la tanca del camp de futbol, fins a l’avinguda de Josep Tarradellas pel sud. A partir d’aquí, connectava amb el passeig del Canal Marítim com l’altre límit del quadrilàter per la part est. Aquest espai havia d’encabir les instal·lacions esportives, el recinte firal i també estructurar el parc dels Xiribecs.
Conjuntament amb la urbanització de l’entorn, s’havia de començar a negociar l’adquisició de sòl on s’ubicaria el pavelló esportiu i les pistes, així com els terrenys del pavelló de fires que ja estaven en part comprats. Les primeres edificacions que es van construir van ser el pavelló de fires, projectat per l’enginyer Santiago Aguiló, i que una vegada comprats els terrenys necessaris es va començar a construir ràpidament per a poder-se inaugurar per la fira de 1986.
El pavelló d’esports va ser la segona infraestructura que es va construir als Xiribecs. Aquest pavelló ja havia estat projectat per encàrrec de l’alcalde Josep Fàbregas quan encara l’Ajuntament no era propietari dels terrenys que havia d’ocupar. Simultàniament a la realització dels projectes, s’havia d’anar comprant el sòl per a ubicar-hi posteriorment els equipaments, la qual cosa provocava desconcert. La construcció de les pistes a l’aire lliure es va començar durant els primers mesos de l’any 1987. Els vestidors es construirien anys més tard.
L’àrea dels Xiribecs era una zona humida amb diversos petits ullals en una propietat molt dividida, on els seus propietaris cultivaven horts per a fer ‘menjar per a casa’ ja que, estant prop del poble, reunia unes condicions molt idònies a part de poder regar directament del ‘canalet’. La part propera al carrer d’Itàlia i a l’avinguda Josep Tarradellas era més alta i seca i es regava a través d’una sénia.
Només les finques del Dr. Forcadell, metge i terratinent ampostí, i la de la mare i tia del Dr. Manel Ferré, que anys més tard va ser alcalde, eren una mica més grans que la resta. L’adquisició de les finques més menudes va ser problemàtica perquè, més que el seu valor de mercat, hi havia un valor sentimental per haver format part del patrimoni familiar durant moltes dècades.
Les negociacions que vam tenir amb els propietaris d’aquells terrenys van estar plenes d’anècdotes. Algunes reunions es feien conjuntament i d’altres per separat depenent dels propietaris i les situacions personals d’alguns dels afectats, però sempre al saló de plens de l’Ajuntament. Els vam explicar que els terrenys serien d’ús públic, tant les zones verdes com les esportives, i que per tant, des de l’Ajuntament mai es faria cap especulació ni negoci immobiliari. Durant una d’aquelles reunions, un dels propietaris va prendre la paraula per a dir:
- -Ja sé que no fareu negoci… L’única cosa que penso és que ens ‘prendreu’ la terra perquè un grup de ‘malcriats’ puguin anar a distraure’s.
La compra de la propietat del Dr. Forcadell va ser molt complicada. Li vaig proposar reunir-nos tots dos, malgrat que gent molt propera a ell em va dir que no aconseguiria res. Però aquelles terres eren molt importants per a la futura zona verda. Finalment ens vam reunir al meu despatx de l’Ajuntament i li vaig explicar el millor que vaig poder la necessitat de comprar la seva finca per a completar el projecte del futur parc dels Xiribecs. Em diu això:
- -Senyor alcalde, tenim un problema. Jo respecto molt el meu Ajuntament, però la família Forcadell té com a norma no vendre mai i, per tant, no puc canviar aquesta norma.
Després d’una llarga xerrada, vam arribar a un principi d’acord per a fer, en tot cas, una permuta d’aquesta finca per una altra que li anés bé. Ens vam posar a buscar una finca de valor similar per a poder fer efectiva la permuta. Vam trobar una finca menuda al Delta, dintre del terme municipal d’Amposta, al costat d’una del Sr. Forcadell. Aquesta finca era propietat del senyor Héctor Pitarch i la seva senyora, que van facilitar molt que es pogués fer l’operació. Així va ser com finalment es va poder portar a terme la permuta. L’Ajuntament passava a ser propietari de la finca del Sr. Forcadell i ell no l’havia venut. D’aquesta manera, es va salvar l’orgull del Sr. Forcadell i l’Ajuntament es feia amb la propietat d’una finca que era determinant per al seu projecte de zona verda.
*JOAN FERRÉ és simpatitzant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari