1/ Comencen a veure’s benzineres que ofereixen preus més baixos si el repostatge és durant les hores nocturnes. És una estratègia comercial amb un punt enganyós, perquè a tot el sector els preus ja oscil·len al llarg de la jornada i acostumen a ser més econòmics de matinada. Especialment, just quan trenca el dia i encara no han començat els desplaçaments de la jornada
2/ Però el reclam té algun ganxo, perquè a simple vista igual no es percep. També cal dir que estem parlant d’uns pocs cèntims per litre i que l’autèntic interés de la cosa és allò d’un cèntim per aquí, un cèntim per allà…
3/ La gran banca espanyola ha guanyat, de gener a juny, un 13% més que en el mateix període de l’any passat. El primer trimestre de l’any els ha anat especialment bé: el creixement va ser del 17%. I tot això malgrat haver pagat un presumpte dineral per l’impost a la banca.
4/ Les grans xifres econòmiques pinten un panorama gairebé paradisíac… L’estalvi financer de les famílies (el no immobiliari) continua pujant, un 2% l’últim any. El deute de les famílies, en canvi, va reduint-se, raó per la qual el saldo és encara més favorable als actius. És el mateix que passa amb la ràtio de “riquesa” en relació al PIB. Tanmateix, de quines famílies parlem exactament?
5/ Perquè és cert que un 37% d’aquest estalvi està en comptes corrents que no donen cap rendibilitat, fet que confirma que és tracta de diners de “gent normal”. Però la resta correspon a inversió en renda fixa (lletres, bons, obligacions); accions d’empreses cotitzades o no, fons d’inversió, fons de pensions i assegurances de vida i d’estalvi.
6/ Per cert, la inversió directa en borsa continua caient. A principis de segle XXI, representava el 22% d’aquest estalvi financer. A data d’avui, és el 10,8%. Una altra cosa és tenir els diners en fons que són ells els que hi inverteixen.
7/ Un de cada deu treballadors que es jubilen ha ajornat com a mínim un any el retir. La raó principal és el xec per any extra, que oscil·la entre 5.000 i 12.000 euros. Tanmateix, el cobrament únic d’aquests quantitats, en el moment de la jubilació efectiva, té un relatiu èxit, ja que pot provocar un excés de cotització. És a dir, que no representi un increment de la pensió a cobrar.
8/ Segurament per això el que està “triomfant” és l’alternativa de sumar a la pensió un percentatge addicional del 4% per cada any complet que s’hagi estat en actiu després de complir l’edat ordinària de jubilació.
9/ Digueu-ne jubilats, o imminents jubilats, però no rucs. O, si més no, amb capacitat de fer números.
10/ Quan hom parla de finançament autonòmic acostuma a combinar una mescla d’expectatives altes i de greuges generals. Aquestes darrers, sovint en forma d’execució pressupostària manifestament millorable. Les pluges de milions, argument que sovint es posa en dansa, són molt enganyoses.
11/ No hi ha hagut govern espanyol que no hagi promés “regar” Catalunya amb tal o qual xifra. El problema és que mai no acostumen a ser diners nous, sinó que salden compromisos anteriors impagats. Això, és clar, donant per fet que els milions en qüestió arribin realment, que igual és molt suposar. Ve a ser, o no, com posar sobre la taula la proposta de consorci tributari previst a l’Estatut de 2006, vigent per més inversemblant que sigui?
12/ Un exemple de fa pocs anys que il·lustra invents del rap… Quan el 155 i la intervenció de la Generalitat, Madrid va anunciar que “rescatava” el Liceu. En realitat va ingressar les aportacions d’anys anteriors que no havia aportat quan tocava. El retard havia portat el principal equipament cultural del país al caire de l’abisme… És a dir, jo no et pago el que et dec, però el dia que ho faig et salvo la vida.
13/ Farem un parell de setmanes de vacances. Tornem el proper 25 d’agost, amb una secció monogràfica i particularment antipàtica.
Fes el teu comentari