1/ És curiós que es parli sovint dels Estats Units en aquestes matèries, quan un terç dels països del món mantenen actva la pena capital. Ep, un terç d’estats. però que representen amb escreix més de la meitat de la població del planeta. Si hi sumem aquells que tenen una moratòria sense autèntica abolició… Millor que res, és clar, però sense garantia de veritat.
2/ Quan busqueu llocs on anar de vacances, penseu que hi ha moltes destinacions, incloses les paradisíaques i les que estan de moda en un moment o altre, on la pena de mort va a cor què vols. Acostuma a coincidir amb dictadures militars i tiranies diverses, de les quals no tenim notícies com a tals. I tampoc no us n’assabentareu si aneu a raure a hotels “tot inclòs”, en els quals rarament traspassareu el mur que us separarà de la realitat del país.
3/ A Espanya hi ha una situació peculiar. En teoria, la pena de mort ja no existeix. Però la teoria, tot i semblar blindada, és canviable amb relativa facilitat: La Constitució (article 15) diu que queda abolida, però no de forma general, ja que és llevat del que puguin establir les lleis militars en temps de guerra. El 1995 es va reformar el codi penal militar i es va excloure, però la Constitució no es va tocar. Per tant, el codi penal militar podria fer enrere i la cosa seria plenament constitucional.
4/ Hi ha una garantia afegida contra la pena de mort aparentment més que ferma, però en realitat molt feble. Espanya ha signat diversos tractats internacionals al respecte i la Constitució determina que aquests acords “manen” més que ella mateixa, que ja és dir. Però aquests tractats poden denunciar-se i ser abandonats. S’entén el truc, si a algú li donés per aquí, oi?
5/ Que ser de la Unió Europea va de la mà de no voler la pena de mort? Sí, però perquè els partits que estan per la pena capital es caracteritzen pel seu poc interés a seguir a la UE? I és més: Brussel·les tindria els nassos d’expulsar l’Hongria de torn si la restablís? Tècnicament, sí, és clar, però si ara ja es mira cap a l’altre costat en altres coses bàsiques…
6/ En tot cas, tornar enrere podrà ser difícil en el terreny institucional. Fins i tot políticament, en el sentit partidari. Però… I sociològicament, què? Perquè ara és quan dieu que no hi ha suport a la pena de mort a Espanya.
7/ Però hi ha xifres que, sense ser majoritàries, resulten rellevants. Hi ha un 25% que n’és favorable. Hom pot pensar que és poc, sobretot si comptem que als Estats Units aquest suport està en el 60%, tot i que baixant. Tanmateix, les dades desagregades, és a dir l’estadística separada en els seus components, són per a fer-s’ho mirar.
8/ I poster no us sorprendrà que el suport a la pena capital sigui més alt entre votants de dretes, com els del PP, que està tres o quatre punts per damunt de la mitjana. Ves a saber si no us afecta que els votants del PSOE estiguin dos punts per sobre. Potser us xoca més que els votants del món ara conegut com a Sumar, o Comuns a Catalunya, en siguin partidaris en un 18,7%. Que els votants de Vox, amb dotze punts per sobre, en siguin els més partidaris, segur que no serà cap sorpresa.
9/ Deu ser una curiositat que, entre els votants de l’extint partit Ciutadans, l’aprovació de la pena de mort fos clavada a la mitjana. 8 dècimes per sobre, per ser precisos. Té la seva cosa que hagi fracassat un partit que estava enmig de tot…
10/ Més enllà de la qüestió partidària, hi ha dades sociològiques que, no per esperables, expliquen coses. No hi ha pràcticament diferències d’opinó al respecte entre homes i dones. I això que sovint s’atribueix a les dones més suport a la mà dura. Però les dades relatives a l’edat, el nivell d’estudis i el d’ingressos són il·lustratives.
11/ A més edat, menys suport. Però a menys edat, més suport. No és un mer joc de paraules. A partir dels 65 anys, només hi està d’acord el 15%, deu punts per sota de la mitjana. És una reminiscència del franquisme?
12/ Però és que en la franja d’edat de 18 a 24 anys, el recolzament a la pena de mort s’enfila per sobre del 37%, és a dir 12 punts més enllà de la dada general. Estem parlant de la generació que dominarà el “cotarro” en les properes quatre o cinc dècades… Us crida l’atenció que, entre aquest segment d’edat jove, coincideixi a la dècima el vot a l’extrema dreta i el suport a la pena de mort?
13/ Tornant al punt 10… La correlació entre nivells d’estudis permet establir fins i tot comparatives entre nivells de renda, amb l’afegit que l’empobriment de les classes mitjanes està generant dinàmiques favorables a lles respostes autoritàries.
14/ Pel que fa als esttudis… El 33,4% de qui té només estudis primaris és favorable a la pena de mort. Mentrestant, qui té estudis secundaris està en el 24,5%, un punt per sota de la mitjana global. Els universitaris es queden en el 16,3%.
15/ Un factor a tenir en compte. Les enquestes d’opinió pregunten per la pena de mort per a delictes especialment greus. Això potser facilita dir que sí i representa un cert esbiaix. Però ves a saber. No creiem que sigui la diferència, moral més que quantitativa malgrat tot, entre assassinat i genocidi. Segurament és més bàsic i visceral.
16/ Valoracions diverses com les anteriors expliquen altres dades demoscòpiques sobre el dret penal. Per exemple… Tres quartes parts dels espanyols són partidaris de la cadena perpètua. I és una tendència a l’alça. Però escolteu, ja no hi ha una presó permanent revisable, que ve a ser el mateix?
17/ Doncs no, des del punt de vista de l’opinió pública. El que reclamen tres de cada quatre, i en proporció creixent (punt a punt, any a any), és una cadena perpètua al peu de la lletra. Allò de tancar algú i tirar la clau al mar.
18/ I el principi, sagrat i constitucional, de rehabilitació? Per aquí plora la criatura. Què fem amb aquells violadors i pederastes que és impossible que es rehabilitin? És més, que el mateix dia que són alliberats, reincideixen al cap de poques hores? El cas del famós violador de l’Eixample no pot ser més clar i terrorífic, considerant que estem parlant de dues etapes, separades per anys de presó i unes poques hores de llibertat..
19/ Igual és de fatxes plantejar què carai els expliques a les víctimes, quan són repetitives i ves a saber si evitables, segons com. Però hem de pensar-hi a fons. Perquè de deures morals n’hi ha en més d’una direcció, malgrat que sembli que sigui cosa de blanc o negre. Guanyaríem alguna cosa acceptant que determinats aspectes de l’autoritat no són de dretes o d’esquerres, sinó de la simple decència?
20/ Aquestes matemàtiques de recreatives en tenen poc. Però posen el dit a la nafra, que sempre va bé.
Fes el teu comentari