1/ Signes dels temps? Als recents Jocs Olímpics de París hi havia una
subseu una mica lluny. Bé, això no és nou, però és que aquesta vegada
una competició es feia a 15.000 quilòmetres. Ni més, ni menys…
Herències colonials, vigents encara a data d’avui.
2/ Potser és difícil entendre l’esforç monumental d’aconseguir una
medalla olímpica, si no s’hi posen xifres. El nedador Michael Phelps, un
dels millors de la història, explicava que baixar en mig segon la seva
marca pròpia implicava tirar-se, durant quatre anys, vuit hores diàries
dins d’una piscina. Tots els dies de l’any, inclosos els festius i el
dia de Nadal.
3/ No cal dir que el futbol d’elit té la seva exigència, però no hi ha
parió amb esports com el del punt anterior. Això a més d’estar més ben
pagat. Infinitament més ben pagat. Com cada estiu, ho veiem en el mercat
de fitxatges. Enguany potser no s’ha arribat a les bogeries d’exercicis
anteriors, però continuen fora de la realitat. Després, els equips no
funcionen si no són clubs patrocinats per estats o que tenen situacions
econòmiques bastant equivalents.
4/ Espanya, tot i no tenir pressupost, ha enfilat fns als 20.000 milions
d’euros la despesa militar. Tanmateix, ni així ha complert la quota
OTAN, que obliga a destinar a defensa el 2% del PIB. Amb el dineral
d’enguany, està en l’1,3%. Abans de 2029, hi ha de posar 10.000 milions
més anualment. O més, atés que el PIB va creixent…
5/ Sort que, per complir, l’OTAN accepta les pensions a militars
retirats, fins i tot les dels treballadors civils de les forces armades.
I els sous de la guàrdia civil quan fa tasques merament policials, que
és en el 99% de la seva tasca i pressupost. Certament, en les missions
internacionals hi ha guàrdies civils, a títol de policia militar. Però
estem parlant de qüestions “residuals”.
6/ Sort, sí, perquè, si no, hauríem de comprar més Leopard i altra
ferralla diversa, i sense deixar de pagar aquestes despeses que encara
“colen”. Malgrat que en termes de defensa siguin escassament operatives.
Ara, tot és susceptible d’empitjorar…
7/ En aquest sentit, un índex Leopard, que fa setmanes que no en fem
cap. Sabeu quants habitatges socials podrien construir-se amb els diners
d’un sol d’aquests tancs? Doncs gairebé un centenar. 96, per ser
exactes. I això, a una ciutat “cara” com Barcelona. Compteu a altres
llocs.
8/ La quota OTAN pendent donaria per a més de 400.000 habitatges
socials. No solucionaria tot el problema habitacional actual, però Déu
n’hi do. I en tot cas, de debò la prioritat d’un país amb tantes
mancances és comprar ferralla militar?
9/ L’AP-7 frega el col·lapse total per l’increment de trànsit des que va
alliberar-se el peatge. El trànsit de camions és un dels principals
problemes d’aquesta via, però resulta que un de cada quatre circulen
buits. Per entendre’ns, són camions que han portat càrrega en un viatge
d’anada, però que no han aconseguit feina per a la ruta inversa, o per a
qualsevol altra combinació.
10/ Un estudi sobre l’AP-7 fa un plantejament terrible. Sort hi ha que a
les nits el trànsit baixa moltíssim. Això allibera una tensió acumulada
durant les hores diürnes. És a dir: d’alguna forma cada sortida de sol
la situació comença des de zero. Si no fos així, i el trànsit nocturn
fos el mateix, el col·lapse ja hauria esdevingut total i irreversible.
11/ Imagineu-vos l’escena apocalíptica d’una autopista en la qual els
vehicles aturats no poden tirar ni endavant ni enrere. I els seus
ocupants evacuats en helicòpter, si és que algú hi posa els mitjans. I
això, de pel·lícula de ciència-ficció, s’evita perquè la gent encara té
la lletja mania de dormir per la nit.
12/ La situació al servei de Rodalies, de la qual parlem sovint, s’ha
agreujat. El que s’ha vist aquest estiu fa sospitar que el col·lapse
total s’hi està començant a produir. El de veritat, no una forma de
parlar-ne. La setmana vinent, més.
Fes el teu comentari