Estar en contacte en alumnat adolescent, a més de tenir una filla en esta franja d’edat, permet vore els canvis en el seu vocabulari a mesura que passen los anys. En plan, fa uns anys quan un alumne t’havia d’explicar una cosa i no sabia ben bé com fer-ho, en plan intentava aproximar-ho en comparacions, tipo mirar de trobar una descripció o un exemple, fent servir algunes falques com en plan o tipo. Vaiga, com sempre s’ha fet, però fent més evident que no sabien què dir-te, dubtant clarament d’allò que deien. Em recorda a l’EGB, quan un company que no sabia explicar què era l’article salat, va respondre “ses oliveres verdes”, perquè li sonava.
Però de totes les paraules que els últims anys he escoltat als meus alumnes, dos se m’han quedat molt gravades. Una és furro. Una exclamació d’un alumne quan va vore no sé què a la pantalla -“mira, és un furro!”- i tu quedar-te de pasta de moniato, rient per contagi, més que perquè ho entens. L’atra és el verb funar. Un alumne li diu a l’altre “no me funes!”, i a mi lo primer que em ve al cap -i mira que no és de la meua època realment-, és Louis de Funès. Suposo que vatros ja sabeu què és cada una d’estes dos paraules, però vaig a intentar explicar-ho igualment, encara que segur que en imprecisions. A vore si me’n surto.
Un furro seria tipo una persona que es vesteix d’animal. Bé, potser serien, en plan, persones que tenen un alter ego animal, que tenen una doble vida de persona i el seu jo animal, que el treuen en jocs de rol i jocs en línia. Però també poden vestir com persones i dur alguns elements com orelles grans, coes, etc. És a dir, que aquí tiraríem de falca i diríem que és tipo una persona en una altra personalitat, més animal, que viu en la virtualitat,… o no.
Funar seria una forma de dir fer fora, en plan, expulsar, tot i que en realitat el verb faria referència a altres significats, tipo organitzar actes públics de denúncia contra organismes o persones relacionats en actes de repressió, davant de la seua seu o domicili. Vindria a ser un escrache, com es diu en castellà. El primer significat que he posat vindria del joc Among Us, en el qual has d’intentar identificar els impostors i fer-los fora, funar-los. Potser l’expressió “no me funes” que vaig escoltar, vindria a implorar que no el fessin fora d’alguna activitat o cita?
Estes i altres paraules i expressions les escoltem cada dia a les aules. I potser tenim la temptació de dir a l’alumnat que no parlen bé. Però natros a la seua edat també teníem la nostra forma de parlar, que mos allunyava dels pares. Ara passa que el context d’on surten estes paraules no és el mateix que als anys 80. Escoltar-les ajuda a entendre converses i també arriba a ser divertit. Si en alguna cosa penso que hem de ser oberts de ment és en la llengua que utilitzen los joves. Almenys ho fan en català a l’Ebre. I això és collonut, encara que avui dia ells dirien que això és pec. Però està paraula ja la buscareu, o li pregunteu a la IA…
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari