La primera fotografia d’avui mostra el sopluig que fins el 2008 va haver-hi a la plaça de la Cinta, al cor del nucli antic de Tortosa. Victòria Almuni va fer-la just 20 anys abans, el 1988, per a l’inventari arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Hi veiem dos homes xerrant, asseguts en un dels bancs de pedra del sopluig, tot i que també hi ha dos cadires buides, que potser ocupaven dos persones més. És molt possible que un dels dos homes siga el propietari de la bicicleta que hi ha aparcada entre la font central i una de les quatre columnes. Eren les quatre columnes de la senyera catalana? Potser sí, tenint en compte que el sopluig estava decorat amb motius heràldics com els escuts de Tortosa i de la vegueria, a més de l’Orde de l’Atxa, la Mare de Déu de la Cinta i la nau de la Dertosa romana.
Molta gent segur que encara recorda este sopluig proper al portal de l’Olivera, i que va desaparèixer durant la reforma integral del carrer de la Rosa, de la plaça de la Cinta i del carrer Taules Velles, entre els mesos de maig i setembre del 2008, ara fa 16 anys, amb motiu de les obres del Pla Integral del Nucli Antic (Pincat). Hem volgut destacar este element arquitectònic, enderrocat pel mateix Ajuntament, per iniciar el nostre segon recorregut per la Tortosa desapareguda i per la Tortosa que no ha canviat tant durant els últims 40 anys. Al llarg de la setmana, la primera part del reportatge ha tingut una gran acceptació, amb més de 5.000 visualitzacions i molts comentaris a les xarxes socials. Alguns dels quals, amb les emocions a flor de pell…
Tal i com vam prometre, avui continuem este viatge amb la màquina del temps que són les fotografies que Victòria Almuni i Josep Ramon Subirats van realitzar per a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. El sopluig de la plaça de la Cinta ja ha passat a la història, però la fesomia del portal de l’Olivera no ha canviat gaire. Més enllà de la transfornació del carrer de la Rosa, de la mateixa plaça de la Cinta i del carrer de la Mercè en una zona de vianants, la següent imatge del 1988 ens mostra un portal de l’Olivera gairebé idèntic a l’actual. La diferència més evident és la filera de fanals que travessen la plaça, on hi passen els vehicles. De fet, n’hi ha dos que semblen estacionats, perquè no s’hi veu ningú al seient del conductor. L’altre fet destacable és que al costat de l’accés al claustre de la catedral hi veiem un local d’Ofi Complet, empresa ara ubicada a la zona de Vora Parc.
Almuni també va retratar la plaça de la Cinta des de l’altra banda, per captar els baixos de la casa Grego. Així, als baixos de l’edifici modernista veiem que també hi havia un altre local d’Ofi Complet, on s’hi venien els mobles d’oficina. És gràcies a esta segona foto que podem confirmar que els dos vehicles de la imatge anterior, efectivament, estaven aparcats al costat de la vorera de la casa Grego. En una altra fotografia, veiem el seu imponent mirador, ja en clara decadència, anys abans de la rehabilitació de la façana. Però el que més ens crida l’atenció és el vehicle amb el ròtul d’algú que es diu Bertomeu.
Des de la plaça de la Cinta baixem pel carrer de la Rosa, que Almuni també descriu amb el nom antic de “carrer dels Sastres”, i el primer que ens crida l’atenció és la següent imatge, que també ens desperta un munt de records. Al número 13 del carrer hi havia una botiga en què es compraven i venien novel·les, tebeos i còmics de segona mà. Allà ens hi vam passar moltes tardes de finals dels vuitanta i principis dels noranta, malvenent alguns dels còmics de la nostra infantesa per guanyar uns diners que després tornàvem a invertir en altres tebeos, per intentar completar les nostres col·leccions, cosa molt difícil en la Tortosa d’aquella època.
Anys després, el mateix local va ser el primer taller de Joan Iniesta, quan va obrir Calaix de Sastre. En canvi, aquell negoci de segona mà, si es pot dir així, el regentaven un matrimoni que compraven i venien els còmics a pes, o a tant la peça, sense parar compte si t’estaven venent alguna cosa de valor. Tot i així, moltes vegades marxaves amb la sensació que t’havien aixecat la camisa… Siga com siga, allà vam comprar alguns tebeos que ara no revendríem ni bojos, però també vam sacrificar alguns còmics que després hem anyorat i que hem tornat a comprar de segona mà. Per exemple, el número 16 del Superman d’Ediciones Zinco, però que el 6 de desembre del 2019 vam poder comprar-nos de nou i com nou en una paradeta de la Fira de Nadal, a escassos metres d’allà, abans d’entrar a la plaça de l’Absis.
A la botiga de tebeos de segona mà hi anàvem abans o després de sortir de la Biblioteca Popular de Tortosa, l’estimada biblioteca infantil del mateix carrer de la Rosa. En la següent imatge, veiem la façana de la biblioteca, ubicada al palau Despuig. La imatge també és del 1988, tot i que a dalt de la porta encara hi posa “Diputación Provincial”, en castellà. També hi ha cotxes al costat de la vorera, i pensem que en aquella època potser s’hi estaven fent obres per ubicar-hi el conservatori en l’edifici veí, el palau Oriol, que ara està connectat amb el mateix palau Despuig. Tot seguit, les fotos dels dos palaus:
Davant del palau Oriol hi ha unes tanques i un contenidor d’obres. De fet, també devia ser imminent l’enderroc d’un edifici que hi havia just davant, a la cantonada del mateix carrer de la Rosa amb el carrer Oliver. Però no és l’edifici tan alt com el palau Capmany que es pot veure en una de les fotografies de la riuada de 1907. Així, vuitanta anys després, era un altre edifici, de planta baixa més una, com podem veure en la següent fotografia, que Almuni va fer l’any anterior, el 1987; però després van enderrocar-lo i s’hi va aixecar un bloc de planta baixa més quatre pisos. Fins fa pocs anys, als baixos de l’edifici de nova construcció va haver-hi els serveis territorials d’Indústria i després el Departament d’Empresa i Ocupació, però actualment el local està buit. També veiem aquell edifici desaparegut en una altra foto del 1988, amb un cartell que devia indicar la construcció del nou bloc d’habitatges. En la segona fotografia, que és una vista més general del carrer de la Rosa, també hi veiem un rètol de la matalasseria La Rosa.
També veiem el contenidor d’obra en la següent foto del 1988, que ens mostra la façana del que avui és el restaurant Palauet i de l’impressionant palau Capmany, amb el seu inconfudible cartell vertical d’assegurances Metrópolis, que encara perdura. De la mateixa manera, Almuni també va retratar els baixos de la casa amb la mítica farmàcia Vergés, i en una tercera fotografia ens mostra l’interior del palau Capmany, amb el pati de l’anomenada “Alhambra tortosina”. Hi veiem els arrambadors ceràmics, la font central, i el mirador interior de la primera planta.
Sortim del carrer de la Rosa per la plaça del Pont de Pedra i ens trobem diferents fotografies que Almuni va fer de tot este sector que fa de ròtula entre la Tortosa més antiga i el creixement medieval de la ciutat. En la primera de les imatges veiem un parell d’homes xerrant a la porta de l’antiga llibreria Viladrich, i dos dones que també parlen a l’inici del carrer Nou del Vall, mentre un altre home que ve de comprar travessa la cruïlla tranquil·lament, sense haver de patir pel trànsit. Tot seguit, Almuni es gira i fotografia el carrer Bisbe Aznar des de diferents perspectives.
Després de passejar pel carrer Bisbe Aznar i per la plaça Pont de Pedra, encara empedrats, les fotografies d’Almuni ens poden portar cap a la plaça Agustí Querol, quan també era encara una gran extensió de llambordes. En la següent imatge destaca la botiga de López Vergés, on avui hi ha Orange, al costat de la farmàcia Sanmartín, que actualment és la farmàcia Ferreres. Sabeu que la mateixa farmàcia, d’estil modernista, està protegida com a bé cultural d’interès local? Pel que hem pogut llegir, l’havien acabat de restaurar just tres anys abans, el 1985. Tot seguit, a la mateixa plaça porticada, ja hi havia l’oficina de “la Caixa”, que fa uns cinc anys que va tancar (ara hi ha Viñolas Viatges). També ens crida l’atenció el munt de cotxes aparcats que hi ha en esta part de la plaça. Però sobretot, el cartell del fotògraf Daufí, a la casa que fa cantonada amb el carrer Pintor Gimeno, on avui hi ha l’òptica d’Alain Afflelou i la perruqueria Castells.
Sense deixar el nucli antic, Almuni pren altres fotografies que avui val la pena comentar. Comencem amb una sempre interessant visió del passatge Franquet, que comunica el carrer Ciutat i el carrer Canvis. És d’aquells espais urbans on sembla que s’hi ha aturat el temps… També hi ha diverses fotografies del mateix carrer Ciutat, on veiem diversos comerços oberts, com un petit supermercat i una botiga que es diu Novedades Centelles. A més, hi ha altres fotos del carrer Croera, amb un edifici que Almuni descriu com a “guarderia”, i que avui és la seu de Càritas Diocesana de Tortosa. I si parlem del carrer Croera, cal parlar de les cases de davant de la catedral. Almuni les fotografia amb diferents perspectives, des del mateix carrer Croera i des de la vora del riu. La que més ens agrada és una imatge des de la façana fluvial, en què veiem un Seat 600 aparcat i el seu conductor just sota una de les balconades més boniques, enderrocades per l’Ajuntament l’agost del 2015, per obrir la nova plaça de la Catedral.
I des de l’actual plaça de la Catedral, ens plantem al carrer Santa Anna, i ens endinsem als barris històrics de Sant Jaume i de Remolins. Què hi trobem? Just a la porta del que avui és el restaurant Lo Portal de Tamarit, hi ha una furgoneta de Mobles Xell, el negoci dels pares de l’exalcaldessa Meritxell Roigé. I més endavant, a la plaça de Sant Jaume, ens trobem la casa on va viure l’últim alcalde republicà de Tortosa, Josep Rodríguez, afusellat pels franquistes el 8 d’agost del 1939, ara acaba de fer 85 anys.
Des de Remolins, on hi retrata l’antiga cooperativa de Sant Jaume, la plaça de la Immaculada i les restes de l’antic balneari de Porcar, Almuni també puja al castell de la Suda. Un cop allà, l’actual directora de Cultura a les Terres de l’Ebre i alcaldessa de la Sénia, una de les estudioses més importants de la catedral de Tortosa, ens regala dos fotografies en què podem veure la coberta quan encara tenia teules, abans de les obres que van fer-se a finals dels anys noranta. Al mateix temps, estes dos imatges també són dos grans panoràmiques de la ciutat.
Després de contemplar la ciutat des del castell de la Suda, baixem de nou per Remolins i per l’avinguda Felip Pedrell ens trobem amb les imatges que Almuni va fer de l’antic escorxador, encara en funcionament. Actualment, ja ho sabeu, hi ha el Museu de Tortosa.
I d’un escorxador, a un altre, ja enderrocat. Almuni hi retrata la façana i el detall de l’escut de l’Ajuntament de Tortosa. Al costat de l’escorxador vell també hi havia una seu dels Cantaires de l’Ebre Delta. També hi havia un bonic escut de Tortosa a la façana d’un altre edifici desaparegut: l’antic col·legi del carrer de la Mercè, on va haver-hi la comissaria de la Policía Nacional. En el seu lloc es va construir l’actual Biblioteca Marcel·lí Domingo, inaugurada fa 20 anys.
La Biblioteca Marcel·lí Domingo va fusionar l’antiga biblitoca infantil del carrer de la Rosa i la biblioteca d’adults Francesc Oliver de Boteller, ubicada al Palau Oliver de Boteller, al carrer Doctor Ferran. Des del segle XV fins al 1962, el palau havia estat a la vora del riu, a la façana fluvial, però algú va tenir la idea de traslladar-lo pedra a pedra a la seua ubicació actual. El 1981 va esdevenir la seu de Cultura de la Generalitat, i per això en aquells anys l’anomenàvem la “Casa de la Cultura”. El 1986, dos anys abans de la fotografia, també s’hi va instal·lar la biblioteca d’adults. De vegades, els xiquets ens colàvem i la bibliotecària ens feia fora, perquè per edat ens tocava anar a la biblioteca del carrer de la Rosa. Aquella dona que aleshores ens semblava antipàtica era la gran poeta Zoraida Burgos, que ara tant estimem.
Un altre edifici que als anys vuitanta era molt fotografiat, però que tampoc es trobava en el seu emplaçament original, era la llotja medieval. Ja en aquella època se li deia “la llotja del parc”, com si tota la vida hagués estat al parc municipal Teodor González. Fins al 1932 va estar al costat de l’actual mercat municipal, a l’altra banda de la plaça de la Pau, on tot seguit s’hi va aixecar la casa Vericat amb els magatzems Ebro (on després va haver-hi el Banco Popular i avui hi ha la botiga d’Springfield). Fa unes setmanes ja vam explicar que va ser durant la Segona República, amb motiu d’una visita del ministre Marcel·lí Domingo, que la ciutat va poder disposar de la llotja. Almuni va retratar la llotja tal com era el 1988. Des del 2010 és la Casa dels Gegants.
I ja que som al parc, anem fins a la banda del passeig de les Bicicletes per contemplar el pont del tren tal i com era a finals dels anys vuitanta, quan encara el travessaven els trens de llarga distància. Encara faltaven 24 anys perquè es convertís en el pont Roig.
Diumenge passat acabàvem el nostre primer recorregut per la Tortosa desapareguda i per la Tortosa que no ha canviat tant a les portes de la botiga de Canivell, al carrer de l’Àngel. En este mateix punt acaba el nostre segon nou itinerari nostàlgic per aquella Tortosa que encara conservava comerços com Canivell, una antiga adrogueria de finals del segle XIX que va mantenir la seua decoració modernista gairebé intacta fins als tombants del segle XX. Una decoració realitzada el 1902 per Vicent Benet, amb plafons de fusta de línies ondulades, un vitrall interior i un medalló neobarroc a la cantonada.
Almuni va fer una fotografia de detall de l’aparador, en què es diu que Canivell va ser fundada el 1888, amb els plafons decorats pels pintors Alemany, Serret i Forés. És a dir, en aquell moment, la botiga tenia un segle. Deu anys més tard, el 1998, Canivell encara funcionava al mateix local, però el 2004 ja hi havia la creperia Happy Crak, que després va traslladar-se al carrer de la Rosa. Podem veure fotografies dels dos negocis al bloc de Valentí Pons sobre els edificis i el patrimoni modernista. Més endavant, al mateix local s’hi va instal·lar Minipreus, que ara fa uns mesos ha marxat a la cantonada del carrer Pescadors amb Manel Vilà. Actualment, com ja vam dir, l’antic local de Canivell es troba en obres, preparant una propera obertura d’un nou negoci.
I què, us pensàveu que això ja s’acabava aquí? Doncs no, encara tenim algunes fotos més per comentar ràpidament, que se’ns fa l’hora del vermut…
Fes el teu comentari