1/ L’anomenada “gran dimissió”, el fet d’abandonar feines estables per
pròpia voluntat, no és només un fenòmen dels Estats Units. A aquesta
banda de l’Atlàntic és també una tendència a l’alça. A l’Estat espanyol,
en el primer semestre de 2024, s’han acomiadat voluntàriament 1,38
milions de treballadors, un 2,7% més que en el període equivalent
anterior. I apunta que, en acabar l’any, superarà la xifra a 31 de
desembre de 2023.
2/ Sense que l’estadística oficial precisi gaire, tot indica que la
major part se’n va sense tenir clar el futut immediat. I és molt
significatiu que hi hagi més renúncies entre treballadors amb contracte
fix que temporal. I és igual que hi hagi molt o poc atur. A països amb
una desocupació elevada, hi ha més abandonaments.
3/ Potser per això, i buscant explicacions, es diu que la “gran
dimissió” o “gran renúncia” és un dels efectes de la pandèmia. Una mena
de necessitat de dir prou i deixar enrere l’estrès d’aquells temps tan
traumàtics. Però això és veritat a mitges. El fenomen ja es produïa des
d’uns anys abans i el 2019 va establir un récord no tan diferent de les
dades de quan la covid va afluixar definitivament, a partir de 2022.
4/ El més rellevant és que, abans de la pandèmia, la proporció de
“dimissionaris” entre contractes indefinits i temporals era la inversa.
La qüestió és complexa i no deu haver-hi un únic factor. Però aquesta
última dada apunta que hi ha un component psicològic important.
5/ Decathlon és una mostra de gran empresa que té una relació complexa
amb la venda per canals digitals. Li va molt bé als seus establiments
presencials, encara que el creixement percentual anual sembli petit.
Això és freqüent quan es puja des de molt amunt.
6/ La seva venda en línia es va disparar en els primers temps de la
pandèmia, gràcies al fet que molta gent volia fer exercici a casa quan
érem confinats. Però mentre altres empreses multiplicaven per més de 10
i de 20 en aquella bogeria, ells no van passar de duplicar. I després
s’han desplomat, malgrat certa recuperació recent. Ara, quantes
multinacionals voldrien tenir la seva quota de mercat i la seva
facturació
7/ Fa dues seccions, avisàvem que el servei de Rodalies s’acostava al
col·lapse. Aquest estiu, si més no, ha donat símptomes de desintegració,
especialment a la línia més llarga i concorreguda, la R-2 Sud. Quan el
retard d’un tren arriba als 40 minuts, se l’atura a una estació i es fa
baixar el passatge, al qual es diu que es “reembarqui” al següent. El
tren en qüestió gira cua i torna, buit, a origen.
8/ És a dir, els retards són tals que no pot garantir-se que hi hagi
combois disponibles per als següents trajectes. No són simples
incidències, sinó la constatació que el servei està desbordat i a punt
de la fallida (no l’econòmica). No cal dir que els passatgers que volen
pujar al següent tren se’l troben a rebentar i no hi poden pujar. Ja hi
ha hagut baralles a les andanes…
9/ Quan el famós ple del Parlament del 6 i el 7 de setembre de 2017, el
de les anomenades lleis de desconnexió, els partits no independentistes
van queixar-se que no se’ls havia deixat parlar. Cronòmetre en mà, van
intervenir 158 minuts. Els grups indepes van fer ús del micro durant 46
minuts. D’aquelles sessions pot discutir-se el que a cadascú li sembli,
o més ben dit el que li interessi, però això que no es va deixar
parlar…
10/ Iñaki Urdangarín viu feliçment divorciat, després de cobrar 2
milions d’euros d’entrada a fons perdut, per dir-ne d’alguna forma, i
d’anar percebent una “pensió” de 25.000 euros mensuals. Això són 300.000
euros anuals. La seva ex cònjuge, que és qui en teoria li paga la broma,
té un “treball” en què en cobra 400.000. Amb la resta es pot viure força
bé, si més no la gent normal i corrent, però no podem evitar una
pregunta retòrica: això qui ho paga?
11/ La quota de mercat de Mercadona continua pujant com un coet. Ja està
en el 26,8%, 16 punts per sobre del seu principal competidor, Carrefour,
que està en el 10,1%. Això no és d’ara i respondrà a raons de fons, però
tot allò d’anar-hi a lligar als vespres i la pinya cap per avall mal no
n’haurà fet, no.
12/ Mira, 50 matemàtiques ja. I a partir de la secció número 23, tant
aquí com al diari digital tortosí Marfanta.com.
Fes el teu comentari