Adéu-siau, 16 anys després, als vienesos del Mercat del Peix

Tenia deu anys quan aquell 21 d’octubre del 2008 el restaurant Viena va obrir les seves portes a Tortosa. Havia viscut amb expectació aquell moment, després de sentir a dir que el nou restaurant de menjar ràpid s’instal·lava al local que, durant anys, havia acollit el Mercat del Peix, del qual tants cops me n’havien parlat a casa.

Un diumenge a la tarda vaig entrar al Viena per primer cop i recordo perfectament que, aleshores, em vaig menjar la coca de formatge rocafort i que em van donar els llapis de colors i el dibuix per a acolorir. Recordo també que una de les coses que més em va sorprendre d’aquell restaurant va ser el seu bon gust per la música ambiental que, en aquells temps, era sempre la música clàssica.

Al cap de pocs anys, vaig començar a conèixer millor el passat de la nostra ciutat i, tot consultant un llibre de la història del Vapor Anita, em vaig adonar que aquella era la mateixa instantània que havia vist sempre penjada a la paret del Viena. Vaig veure-li tot el sentit i tota lògica al fet que el local, que ara ocupava les antigues drassanes tortosines, mantingués l’essència d’aquest fet històric amb dos dels testimonis gràfics que hi havia a la ciutat. I és que, certament, aquesta empresa catalana ha tingut per costum, al llarg de la seva història, d’instal·lar molts dels seus establiments en espais emblemàtics i amb algun rerefons històric tot preservant-ne la seva essència original i vetllant pel seu manteniment. 

D’alguna manera, el Viena s’havia convertit en un lloc estratègic a on anar a celebrar el final de curs de l’escola o el lloc fàcil a on recórrer quan volies menjar bé, bo i ràpid, tal com diu el seu eslògan, quan eren festes majors. El meu menú preferit era l’amanida Viena, la flauta de formatge de tendre, les patates fregides i el pastís de xocolata. El temps va anar passant i vaig marxar a estudiar a Barcelona i allà, el Viena del centre comercial de les Glòries també va esdevenir un lloc habitual per a dinars en hores intempestives abans de començar les classes de la tarda a la UPF. Aleshores ja no feien les amanides, però a la carta et trobaves novetats d’hivern i d’estiu com el caneló de Nadal, la sopa de galets, la crema de carbassó, les pastes, les pizzes i el meu darrer descobriment: la coca Rémy. Ara bé, l’establiment de les Glòries, però, ens va deixar després de la pandèmia i també em va saber molt greu. I és que, des del tancament massiu del gremi de la restauració arran de la pandèmia, aquesta empresa ha vist com han anat tancant fins a un total d’una dotzena dels seus locals. Els darrers d’ells, el de Tarragona i, ara, el de Tortosa.

El tancament del Viena tortosí, però, no ha estat exempt de polèmica quan resulta que diverses fonts consultades apunten a altres motius de fons com, per exemple, un lloguer totalment desorbitat de gairebé 100.000 euros l’any per part dels concessionaris del local de l’antic Mercat del Peix, la societat d’Infraestructures Comercials de Tortosa S.L., just l’any en què s’havia de renovar l’acord amb Establiments Viena. 

La societat, però, ha preferit apostar per un altre client que sembla que sí que està disposat a aportar aquests diners, més enllà dels perjudicis que aquest dugui al col·lectiu dels venedors i venedores del Mercat Municipal o dels desperfectes que, a llarg termini, pugui causar a l’edifici històric de l’antic Mercat del Peix.

I és que, tal com s’afirma des de l’Associació de Venedors i Venedores del Mercat Municipal, i tal com ja s’ha anunciat a diversos mitjans, s’està parlant de la possible instal·lació d’un supermercat Dia, tot i que, altres persones consultades havien especulat sobre el fet que aquest espai també hauria estat proposat per acollir l’Ametller Origen. Sigui com sigui, l’arribada d’un supermercat és un fet que comportaria una clara competència directa als negocis dels propis venedors del Mercat que no podrien competir amb uns preus tan barats i que haurien de lluitar per evitar acabar igual que altres mercats de ciutats veïnes que han acabat abaixant la persiana. Per aquesta raó, molts d’ells s’oposen a la seva implantació.

En el moment de la seua creació, la societat d’Infraestructures Comercials de Tortosa S.L. estava formada per un grup d’empresaris, com ara Carlos Adam, Francesc Vinyes, Jordi Sorolla, Francisca Audí, Joaquín Miguel Mata, Ramon Margalef i Miguel Ángel Campo, entre d’altres. Però, com ja deuen recordar, el Mercat del Peix no és l’únic local que és propietat d’aquesta societat, i tampoc l’únic local amb una certa rellevància històrica. 

Ara fa just un any, l’establiment on s’ubica el Viena era guardonat per la Fundació Docomomo Ibérico que va inaugurar la placa que distingeix l’antic Mercat del Peix de Tortosa com a edifici urbanístic d’interès dintre del corrent racionalista de l’estat espanyol. Així doncs, la seva comissària, Susana Landrove, felicità els responsables de la demarcació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a les Terres de l’Ebre per haver tingut la iniciativa de proposar aquest edifici, i també el de l’església de Poblenou del Delta, perquè fossin inclosos en el registre, en el qual hi figuren gairebé 2.500 edificis.

El responsable de l’arxiu del COAC a les Terres de l’Ebre, Toni López, es mostrà satisfet del reconeixement rebut i va agrair la feina feta a tots els organismes i arquitectes particulars que, en el seu dia, van oposar-se a l’enderroc del Mercat del Peix i, després de parlar amb el llavors alcalde, van aconseguir fer canviar d’idea els membres de la societat, partidaris de construir un pàrquing, i van poder salvar-lo perquè acollís, des del 2008, el restaurant de menjar ràpid.

I és que l’antic Mercat del Peix és ben bé un edifici amb història, un resum de la qual la trobàvem narrada als plafons informatius del passadís lateral del mateix Viena. Una història que no deixa ningú indiferent, ja que, d’entrada ens planteja l’enigma del perquè de la conservació d’un dels dos escuts municipals dels temps de la República en edificis racionalistes de la ciutat, datat de l’any 1933. Així doncs, el Mercat del Peix és el primer edifici racionalista, obra de l’arquitecte Agustí Bartlett, que es construeix a la ciutat. Originàriament, havia d’acollir la comissaria de la Guàrdia Civil en un segon pis, però mai es va arribar a fer. L’edifici té un alt valor arquitectònic perquè es caracteritza per la doble cornisa contínua i per l’ús del ferro i del vidre per realitzar les fusteries. El seu sostre presenta la tradicional volta catalana en morter de calç i encara conserva les columnes clàssiques del seu interior. El Mercat del Peix va tancar les seves portes el 1988 i ara ho fa el Viena, el qui fins ara n’havia pres el seu relleu.

L’altre dia, els seus catorze treballadors es feien una foto de comiat recordant, per uns instants, tots els bons moments que havien viscut al llarg de tots aquests anys. Com, per exemple, el premi que van guanyar el 2016 com a millor restaurant en excel·lència operacional i de gestió i que els va permetre passar tot un dia a Port Aventura, o els centenars de missatges motivacionals que el seu cap, en Gerard Climent, els escrivia en ocasions especials, el darrer d’ells a les Festes de la Cinta, a la pissarra de la zona dels vestidors.

Aquests són uns dies tristos per als vienesos i vieneses, conscients que el dia 28 ja no se sentirà la flaire d’entrepans a l’arribar a la plaça Barcelona que tots els ciutadans havíem rebatejat com a plaça del Viena. Ja ningú guarnirà aquest edifici per Nadal, ni tampoc per Sant Jordi ni per la Diada. Tortosa perd un dels locals de restauració més icònics dels últims temps i, amb ell, recula unes dècades enrere en aquells vespres de diumenge i festius en els quals no trobes ni un sol establiment obert, espaiós i tranquil a on anar a passar la tarda. Potser el discurs oficial us dirà que el tancament ha estat fruit d’una falta de rendiment del local. Quedeu-vos, doncs, amb la dada que, des que van aparèixer les notícies relacionades amb el seu tancament, el restaurant duplicà les dades de facturació en una setmana. Al Viena el trobaran a faltar els nens, els adolescents, les parelles, els treballadors que anaven a fer el cafè, els lectors de diaris i llibres i, també, els jubilats que anaven a jugar a cartes tot fent petar la xerrada. És per això que vam voler parlar amb alguns dels qui han estat, al llarg d’aquests anys, els seus clients més habituals.

Aquest és el cas de la Maria Augusta Torres, infermera, que ens explica que quan treballava de nit es va acostumar a la tranquil·litat i a la calma i al Viena trobava aquesta pau que la feia estar molt a gust. “A la meva butaca, amb el meu diari i el meu cafè amb llet jo era una dona feliç i tranquil·la. Aquí ningú em molestava ni m’incomodava, com sí que m’ha passat en altres bars”, ens diu Torres afirmant que amb el tancament del Viena trobarà a faltar alguna cosa a la seva vida. Torres també ha valorat molt positivament la qualitat i la neteja del local, així com també que fos dels primers restaurants en oferir una carta vegetariana, i n’és conscient que no trobarà cap lloc com aquest. A més, afegeix que “Tortosa hi perdrà molt perquè aquest local ens dóna prestigi quan véns amb algú que ve de fora. A diferència dels locals de Barcelona, aquí ens hem acabat coneixent amb el personal i saludant-nos pel carrer”. Finalment, quan li preguntem per la possible arribada d’un supermercat, la Maria Augusta considera també que “a Tortosa de supermercats ens en sobren i serà una clara competència per a la gent del Mercat, a banda d’un desprestigi pel que és i ha estat el local. Jo no hi penso venir”.

Parlem també amb l’Antonio Roca, el retratista del Rastre, que no s’ha estat de fotografiar el local des de tots els angles possibles durant aquests últims dies perquè les imatges siguin el testimoni vivent que quedi per a sempre. En aquest sentit, en Roca ens diu que “la gent del Viena és la meva segona família, sempre em trobo molt bé al local i estic molt satisfet del seu personal. Ara no tindré més remei que buscar un altre lloc, però serà difícil que sigui com a aquí”. I és que aquí hi passava les tardes des que el seu nét era ben petit fins ara que ja és un adolescent. Aquí és també a on sempre ha vingut a llegir llibres o a mirar les seves fotografies.

Per últim, comptem amb el testimoni de la Teresa Varelo, perruquera, que ens explica que “no hi ha un lloc així en tota Tortosa amb aquesta calma, llum, comoditat i vistes de cara al riu Ebre. A més, el tracte amb els treballadors és meravellós i he fet bons amics amb qui, fins i tot, he pogut intercanviar llibres”. “Jo no sé per què es tanca, però em sembla increïble que no s’hagi pogut arribar a un acord o rebaixar el preu perquè es quedin. Ja no sé què farem a partir d’ara en diumenge a la tarda a Tortosa perquè serà molt depriment. Com pot ser possible que el propi tortosí no miri pel bé de la seva ciutat?”. Varelo ens recorda també com era el Nadal al Viena, amb el seu menjar especial i amb plats típics de la cuina catalana, els guarniments de la façana o els villancets. “Des de fa uns anys Tortosa està entrant en una decadència total al comerç i el tancament del Viena ha estat l’estocada final. Anem endarrere i això em fa molta pena perquè tornarà a estar mort”, per afegir que “no acabo d’entendre que un Dia estigui disposat a fer una despesa tan gran quan, fa poc, havien tancat tots els seus locals a la ciutat. Aquest local només el poden tirar endavant grans empreses com ho era el Viena o com podrien ser qualsevol de les altres cadenes de menjar ràpid”.

Ara mateix, ningú sap quin és el futur que li depara al nostre estimat Mercat del Peix. Tant de bo pogués venir algú que el tornés a omplir de vida, de gent, d’històries, d’anònims que vénen i se’n van. Que el tornés a convertir en un punt de trobada per a les tortosines i els tortosins.