Com se sap, el Poble Nou del Delta (Villafranco del Delta era el nom oficial al moment de la seva creació, els anys 50), fou creat per l’Institut Nacional de Colonització com un més dels pobles que es varen projectar durant els anys cinquanta al llarg i ample de l’Espanya de Franco.
El poble estava destinat a habitatges, dels propietaris de parcel·les repartides a la “zona marítima”, entre els pagesos que ja cultivaven les terres ermes d’aquesta part del delta del municipi d’Amposta i altres que es va concedir de nou.
El poble, a part dels habitatges, tenia edificis destinats a escola pública, a Casa Consistorial, bar, botiga de queviures, església, casa per al mossèn, casa per al mestre i una altra per al metge.
Donada l’evolució de l’escola pública, de l’estructura del món sanitari i de les comunicacions dels darrers anys, les cases del metge i la del mestre estaven desocupades i no tenien cap servei.
Tant la casa del mestre com la del metge estaven molt ben situades davant de l’Església al centre del poble i, en canvi, estaven sense cap ús i en un estat creixent de ruïna.
El Poble Nou, durant els anys 80, era un “barri” dormitori, ja que al poble no hi havia ni un lloc de treball. Cada matí tots els ciutadans que treballaven havien de sortir en direcció de les finques agrícoles que eren una minoria. La major part sortien cap a Amposta, la Ràpita o Sant Jaume. En aquell moment no hi havia ni albergs ni restaurants, només el bar Espanyol i la botiga de queviures, que gestionava la família Amadeo, i que obrien unes hores al dia per als pagesos i els pocs habitants que quedaven a casa.
La Generalitat de Catalunya just havia començat a tenir competències pròpies en aquesta època. El Departament de Joventut va publicar uns ajuts i subvencions destinats a la construcció d’albergs per als jovent.
Vam entendre que era una oportunitat per transformar les casetes en aquell moment en desús destinades al mestre i al metge en un alberg pels joves.
Era una oportunitat aconseguir un alberg, que podia ser l’embrió d’una localització turística al Poble Nou. Recordo que llavors dèiem que si ara venien els xiquets de vuit a dotze anys a l’alberg, acompanyats dels mestres o dels seus pares, d’aquí a uns anys vindrien ells pel seu compte a visitar el Delta, sigui per dormir o anar als restaurants i cases de pagès que somiaven que havien de crear-se en un futur.
La veritat és que la vàrem encertar am més intensitat de la qual pensaven.
El projecte fou encarregat i elaborat per Lluís Millan, arquitecte de la comarca.
La posada en marxa de l’alberg no fou fàcil per la crítica i l’oposició d’una part del poble, sobretot els que estaven al voltant d’Amadeo, el propietari i gestor del bar Espanyol i de la botiga de queviures. Deien que al poble s’acabaria la tranquil·litat a causa de l’impacte dels jovens que ocuparien les places de l’alberg.
Durant aquests anys, el Poble Nou ha passat de ser una petita ciutat dormitori a un centre turístic, possiblement el més dinàmic de les Terres de l’Ebre en proporció al seu dimensionat.
D’una situació en la qual cada matí sortia tothom a treballar fora del poble, a una actual que cada matí arriben al treball multitud de persones de fora a treballar als restaurants, cases rurals, albergs, hotels que estan ubicats al Poble Nou. El procés de transformació del Poble Nou durant aquests anys ha sigut un èxit, el que cal ara és regular-lo per no matar la gallina d’ous d’or.
.
Fes el teu comentari