Ramon Òdena, un dels pioners de la ràdio a Tortosa i víctima dels Fets de Maig del 1937

El pare de Josep Àngel Òdena, una de les veus mítiques de Ràdio Tortosa, va ser una figura decisiva per a la implantació de la ràdio a la capital del Baix Ebre. També una víctima de la violència que també va desfermar-se a la ciutat amb motiu dels Fets de Maig del 1937, en plena Guerra Civil. Als carrers de Barcelona van enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d’Estat Català, contra milicians de la CNT i de la FAI, amb el suport del POUM. I estos enfrontaments també van tenir la seua rèplica a Tortosa. El pare d’Òdena es deia Ramon Òdena Torralba —o Torrella—, i militava a la CNT. El seu assassinat es va produir pels volts del 6 de maig del 1937, quan també van matar Antoni Falcó Batlle, un altre dels pioners de la ràdio a Tortosa durant la Segona República. L’endemà també va ser detingut i executat l’advocat i articulista Antoni Campos Sapiña, als 31 anys.

Ramon Òdena era un terrassenc que havia arribat a Tortosa per muntar les instal·lacions d’una estació radio-emissora, una de les primeres del país. Segons explicava Lluís Mestre i Rexach en un article publicat al setmanari La Voz del Bajo Ebro el 28 d’abril de 1978, aquell primer equip s’havia construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals del 1929, i va ser muntat a Tortosa per Òdena, “que es va establir entre nosaltres fins la seva mort”. En una nota a peu de pàgina d’aquest article, qui va ser director de Ràdio Tortosa ja apuntava que el pare del seu company Josep Àngel Òdena va morir “juntament amb l’advocat Campos Sapiña, l’any 1937, dintre del mateix recinte del cementiri”. Segons el Banc de la Memòria Democràtica, Òdena tenia 37 anys quan va ser assassinat. El seu company, Antoni Falcó, en tenia 50. En canvi, Matarrodona sí que va sobreviure a la Guerra Civil: el 4 d’agost del 1950, l’Ajuntament de Terrassa el reconeixia com a professor del taller de fusteria de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, amb una antiguitat des de l’1 d’octubre del 1931. A banda, també hem trobat un anunci del mateix 1929, en què Matarrodona venia ràdios de la marca Radiola RCA des del carrer Sant Antoni de Terrassa.

Els orígens de l’arribada de la ràdio a Tortosa són difusos. Se sap que a finals del 1923, als locals de l’Ateneu, ubicat al Palau Oliver de Boteller però en el seu emplaçament original a la vora del riu, va haver-hi una demostració organitzada pel pare del professor Francisco González Cirer. I que els primers aparells receptors, segons Mestre i Rexach, els tenien els metges Matheu i Llorca, el director del Banc d’Espanya, el retratista Andreu, i el farmacèutic Ricard Climent. La primera Ràdio Tortosa, a partir del 1929, es va instal·lar als baixos dels locals de la Unión Patriótica, davant de l’aduana de tabacs, i va ser subvencionada per Joaquín Bau just quan deixava l’alcaldia de Tortosa, “amb la intenció de dedicar-la a la difusió de propaganda política monàrquica”. Faltaven encara dos anys per a la proclamació de la Segona República, i durant el 1930 Òdena va introduir-hi millores tècniques. El 1931 van obtenir el permís oficial amb l’indicatiu EAJ-11, i el primer director de Ràdio Tortosa va ser Ramon Pitart Casadó, que també tenia una armeria del carrer Sant Blai i que sabem que era membre de l’Orfeó Tortosí, entitat amb la que Òdena també tindria relació. El 1984, Pitart encara vivia, com a vicepresident del Casal de l’Avi, segons La Voz del Bajo Ebro del 21 de desembre, en què també es recorda que Òdena havia arribat a dirigir el quadre escènic de l’Orfeó Tortosí, al número 24 del carrer Montcada. Sabeu qui també havia fet molt de teatre, a més de ràdio? Sí, el seu fill, Josep Àngel Òdena.

Els mateixos Pitart i Òdena feien de locutors en aquella primera Ràdio Tortosa. Dins de la seua programació, oferien retransmissions de teatre local i també de fora, així com actuacions de l’Orfeó Tortosí i d’algunes orquestrines de jazz que hi havia a Tortosa. Amb l’arribada de la Segona República, però, la concessió de Ràdio Tortosa va quedar anul·lada, i va perdre l’indicatiu EAJ-11, que més endavant va ser assignat a Ràdio Reus. Per tant, des de les pàgines del setmanari Vida Tortosina, el mateix Òdena va iniciar una campanya per aconseguir un nou permís i muntar una nova emissora a la ciutat. Nosaltres també hem trobat un article de Ramon Òdena publicat al diari catòlic Correo de Tortosa, a la portada del 13 d’octubre del 1932, titulat ‘Tortosa i la Ràdio’.

“La finalitat d’una emissora, a Tortosa, és d’un profit incalculable”, afirmava Òdena just començar l’article. De fet, lamentava que no s’haguessen tingut en compte els valors culturals i educatius de la radiodifusió en una zona tan extensa com la comarca de Tortosa. “Sense pecar d’exagerats podem dir que la major part dels habitants comarcals fora del gran població són desconeixedors de l’art, la música les lletres”, remarcava, a l’hora de destacar la necessitat d’intensificar i perfeccionar l’emissora EAJ-11, “per fer arribar als llocs més llunyans, a les valls més fondes, l’autoritzada veu dels nostres prohoms, la dolça melodia de la música, la cadència de les lletres, la valor dels nostres artistes. Les emissions tortosines poden tenir aquest atractiu perquè la nostra terra és creadora de genis”, afirmava Òdena. El pioner de la ràdio a Tortosa també hi deia que la ciutat no podia viure “con fins ara isolada de la resta de Catalunya”, ja que la seua ubicació dificultava la recepció d’altres emissores. “Quan els espais s’omplenin de tortosinisme, Catalunya sencera sabrà que si bé a la perifèria, una ciutat, Tortosa, batega amb el seu cor tortosí, però català a la vegada”, conclou l’article.

Com hem dit, Mestre i Rexach recorda l’aportació de Ramon Òdena a l’establiment de la radiofonia a Tortosa en l’article del 28 d’abril del 1978. Fins i tot hi inclou un dibuix de Lluís Llop per il·lustrar com era l’antiga Ràio Tortosa del 1929, així com la fotografia del mateix Òdena amb “la unitat de transmissions” de l’emissora. La imatge l’havia fet el seu pare, el malaguanyat Ernest Mestre i Ferrús, assassinat el 1936. L’autoria de la foto l’hem vist ara al llibre ‘Cent anys d’associacions de periodistes a l’Ebre’, de Maria Mestre i Josep Bayerri. Òdena camina pel carrer amb un micròfon a la mà dreta i la unitat de transmissions a sota del braç esquerre. Identifiquem que el carrer és el final del carrer Sant Blai, l’antic Coll de Sant Joan, just on s’eixampla i es converteix en el carrer Cervantes. També ens crida l’atenció el cartell dels Almacenes El Ebro, situats a la casa de Facundo Segarra, ara coneguda com Casa Matheu. Això vol dir que la fotografia és anterior al 1935, ja que en aquesta data els Almacenes El Ebro (inaugurats el 23 d’abril del 1923) van traslladar-se a la casa Vericat, al local on després va estar-hi el Banco Popular i en què avui hi ha Springfield. Potser Òdena i el seu ajudant anaven camí del Centre del Comerç, on el 2 de març del 1932 es va radiar un concert de l’orquestrina Drums Hollywood, de Barcelona. Així ho trobem reflectit al diari El Heraldo de Tortosa de l’endemà.

Ràdio Club i teatre amb l’Orfeó Tortosí

El 14 de març del 1933, el Heraldo de Tortosa publicava que el dia anterior hi havia hagut a l’Ateneu una reunió d’un bon nombre d’aficionats a la ràdio, que havien decidit constituir un Ràdio Club. Òdena és una de les persones que reben l’encàrrec de posar en marxa l’organització, al costat d’un tal “senyor Mangrané”. Es tracta de Julián Mangrané, que finalment seria el president del nou “Radio Club Tortosa”. Òdena serà un dels vocals, així com Josep Maria Brull Solares, de qui parlarem més endavant. Així ho explicava una breu nota del mateix diari, el 25 de setembre del 1933:

A banda, també hem trobat una altra referència a Òdena en una notícia del diari El Pueblo de l’11 de març del 1933. Òdena i el regidor jesusenc Joan Cid i Mulet s’havien ofert a l’Orfeó Tortosí per organitzar conjuntament el Nadal del Malalt, a benefici de l’hospital. Però el mestre Joan Moreira pensava que no tindrien prou temps de preparar les peces musicals, si el cor també havia de participar en el concert que es feia coincidint amb el repartiment d’uns premis literaris. Per això, Moreira i la professora Maria Herrero de Vega van oferir l’alternativa d’enviar-hi el cos escènic, solistes i professors acompanyats a piano. “El senyor Òdena insisteix a pesar de les raons de pes donades en què sigui la massa coral la que intervingui”, deia l’acta de la reunió reproduïda a El Pueblo. Però finalment, s’acordava la fórmula proposada per Moreira, i la reunió s’acabava a dos quarts d’una de la matinada.

Siga com siga, també sabem, segons un article de Jugabo a La Voz del Bajo Ebro del 28 de març del 1975, que Òdena havia promogut les representacions de l’obra ‘Els Pastorets’ de Josep Maria Folch i Torres a l’Orfeó Tortosí, entre els anys 1932 i 1936. Com hem apuntat abans, això vol dir que l’afició de Josep Àngel Òdena pel teatre, en realitat, era genètica, així com la seua amabilitat. En un altre article, del 25 de juliol del 1975, Jugabo recorda Ramon Òdena com un “aficionado de gran historial” i també com una “persona de afable trato”, que amb la seua incorporació a l’Orfeó Tortosí va impulsar el seu quadre escènic. Sabeu qui era també molt afable en el tracte personal? Sí, Josep Àngel Òdena.

D’altra banda, el 24 d’agost del 1935, el Correo de Tortosa publicava un llistat amb la recaptació de donatius per finançar les festes de la Cinta. Ramon Òdena havia donat 20 pessetes, just el doble que l’empresari Joaquín Fabra Miralles, president de l’Orfeó Tortosí des del 1934 i també pare de l’industrial i futur alcalde franquista de Tortosa, Joaquín Fabra Grifoll.

L’activisme polític de Ramon Òdena

Uns mesos després, a principis del 1936, ja sabem que Òdena participa activament en política. El 7 de febrer del 1936, pocs dies abans de les eleccions generals del 16 de febrer, El Pueblo es fa ressò dels mítings que farà el Front Popular d’Esquerres a la zona de Tortosa, i Òdena és un dels caps de cartell al costat de noms com Francesc Cabanes March, president d’ERC a Tortosa i afusellat pels franquistes el 15 de juliol del 1939; del regidor republicà Tomàs Verdal, qui serà director de Lluita i autor de la novel·la ‘Los presos del Manuel Arnús’, i del director del diari El Pueblo, Sebastià Campos Terré, afusellat el 5 de juliol del 1939 al camp de la Bota de Barcelona. No és casualitat que Òdena aparega al costat de dos periodistes amb tant de renom, ja que ell mateix també formava part de l’Associació de la Premsa de Tortosa. El seu nom, escrit “Ramon Òdena i Torrella”, el trobem en un llistat de socis als Annals del Periodisme Català, publicats a Barcelona el 1934. Òdena hi surt just a sota de Joan Cid i Mulet.

Per tant, Òdena no tenia durant la Segona República una activitat únicament radiofònica o periodística, sinó també política. Com podem veure en el següent requadre, Òdena va fer mítings a Aldover, Xerta i Paüls. Però sens dubte el més important va ser el del 13 de febrer a la Cava, l’Aldea i Alfara de Carles, en què Òdena també va compartir cartell amb el ministre Marcel·lí Domingo. Dos dies després, el 15 de febrer, just el dia abans de les eleccions, també va participar en un míting a Santa Bàrbara, al costat del diputat i exalcalde de Tortosa, Josep Berenguer Cros.

Abans de l’inici de la guerra, l’última referència que trobem a Ramon Òdena és a l’exemplar del 20 de maig del 1936 del diari El Pueblo. Anuncien que Òdena farà una xerrada sobre les aplicacions modernes de l’electricitat que tindria lloc l’endemà al local del Centre Catalanista Republicà. Però els redactors d’El Pueblo s’equivoquen a l’hora d’escriure el segon cognom, i en lloc de Torralba o Torrella hi escriuen “Terrella”. En este sentit, també és curiós que el 9 de març del 1979, en l’apartat de matrimonis de La Voz del Bajo Ebro, el periòdic informa de l’enllaç entre un tal “Ramon Odena Torrella” i Lourdes Fabregat Sebastià. I el més curiós és que els cognoms Odena i Fabregat són els de Josep Àngel Òdena Fabregat, nascut el 4 de febrer del 1934. Va ser esta una manera bonica de Josep Àngel, col·laborador del setmanari, de recordar els seus pares? Pensem que sí, perquè la dona de Ramon Òdena es deia, efectivament, Lourdes Fabregat. Segons El Heraldo de Tortosa, s’havien casat el 4 de novembre del 1933. Per tant, ella ja estava embarassada, en el moment del casament.

Segons Mestre i Rexach, l’esclat de la Guerra Civil va accelerar la posada en funcionament de la nova Ràdio Tortosa, que va funcionar des del tercer pis de l’Ajuntament, dintre del negociat d’Obres Públiques. Més tard, l’emissora va quedar instal·lada als locals del Comitè Antifeixista, que era el convent requisat a les monges de la Consolació, amb uns “magnífics estudis”. Però l’assassinat d’Òdena i el posterior establiment del front de guerra, a partir del 18 d’abril del 1938, “acabaren aquells esforços i il·lusions fins quinze anys després, en què es posava en servei el primer equip” de la nova Ràdio Tortosa. Una emissora que, anys més tard, va esdevenir el principal mitjà de comunicació de la ciutat durant els anys cinquanta, seixanta i setanta.

Les conseqüències de la Guerra Civil

“A l’estiu de l’any 1936, ja en plena Guerra Civil, el senyor Òdena posà en funcionament l’estació que fou incautada pel Comitè Antifeixista, i al mateix temps construí una emissora d’ona curta que enllaçava amb la ‘zona nacional’, per transmetre i rebre notícies de caire humanitari”, escriu Mestre i Rexach en un altre article, publicat el 21 de desembre del 1979 a La Voz del Bajo Ebro. “Aquella emissora local deixà de funcionar a la primavera de l’any 1937 a l’ésser assassinat el senyor Òdena. Posteriorment, després de l’entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions foren incautades i desmuntades pel ‘Servicio de Recuperación del Ejército de Levante’, qui se les emportà amb un camió”, detalla el director de Ràdio Tortosa. Mestre i Rexach també hi diu que el veterà Ramon Pitart, amic de Ramon Òdena, va ser l’únic enllaç amb aquella emissora d’abans de la guerra, i que va portar la batuta i feia de “manager radiofonista” de la nova Ràdio Tortosa que es va posar en funcionament el 1952, i que tant d’èxit va tenir amb programes com el ‘Xarrades sense malícia’ de Josep Maria Vallès i Rodolfo Lamote.

El 19 de febrer del 1982, també a La Voz del Bajo Ebro, ens trobem un article de Josep Querol Voltes en què també parlen de Ramon Òdena. El nom de Querol Voltes és important, perquè és la persona que va estar a punt de ser director d’El Pueblo quan a finals del 1936 Joan Curto Pla va marxar al front i el diari va acabar sent dirigit per un jove Josep Subirats Piñana, amb només 17 anys. Subirats Piñana va assumir la direcció del diari al gener del 1937, i al mes de març va deixar de ser-ho per uns dies, però va recuperar el càrrec arran de la renúncia de Querol Voltes. De fet, va dimitir sense prendre’n possessió, quan va ser proposat per al càrrec amb motiu de l’absorció del Partit Republicà d’Esquerra (PRE) de Tortosa per part d’ERC. Segons Subirats Piñana, Querol va salvar la vida gràcies a la seua renúncia, ja que els franquistes van condemnar-lo a 12 anys i un dia, però el 1941 ja estava en llibertat.

“Durant els anys 1934-37, Cid i Mulet i jo, junt amb els amics Ramon Miravalls, Josep Sales, Ricard Salvador i Ramon Òdena, vam formar el darrer cos de redacció del setmanari Vida Tortosina, el qual s’editava a la impremta de Josep Brull, inoblidable amic, un autèntic catalanista”, recordava Querol Voltes en el seu article del 1982. No ho diu, però quan parla de Brull s’està referint a Josep Maria Brull Solares, propietari de l’anomenada Impremta Nova. Brull Solares havia sigut elegit regidor de l’Ajuntament de Tortosa el gener de 1934, com a membre de la candidatura del Front Únic d’Esquerres, i era militant d’Acció Catalana Republicana. En acabar la guerra, va marxar a l’exili i va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el març del 1941. Tres mesos i mig després, va ser assassinat amb una injecció de benzina al cor.

“La revolució de 1936 i la Guerra Civil van posar fi a l’Associació de la Premsa de Tortosa”, explica Bayerri al nou llibre ‘Cent anys d’associacions de periodistes a l’Ebre’, que acaba de publicar al costat de Maria Mestre, i que divendres es presentava al Campus Terres de l’Ebre de la URV. Bayerri hi comenta que es van perdre els quatre diaris i els altres periòdics que s’editaven a Tortosa, però també les seues impremtes. A més, des de l’estiu del 1936 al maig del 1937, una desena dels seus membres van ser assassinats per la seua afiliació dretana o per la seua pertinença a la CNT, com és el cas de Ramon Òdena. I en acabar la guerra, gent com Campos Terré, Joan Curto Pla o Primitiu Sabaté Barjau també van ser afusellats, i molts altres periodistes van haver de marxar a l’exili.

Qui va matar Ramon Òdena?

Ha sigut difícil trobar alguna referència a l’assassinat de Ramon Òdena en la premsa que s’editava a Tortosa durant la Guerra Civil. L’1 de desembre del 1937, set mesos després dels Fets de Maig, el diari El Poble fa un llistat de les persones residents a la Rambla Catalunya que havien fet donatius a favor de comprar roba per als soldats. Així, hi ha una “Vda. de Odena”, és a dir, una vídua d’Òdena, que hauria contribuït amb 1,50 pessetes. Però més enllà d’això, a la premsa republicana no hi ha cap rastre del seu assassinat. Segurament, perquè Òdena, com a militant de la CNT, era del bàndol perdedor dels Fets de Maig.

La major part de la bibliografia consultada tampoc esmenta el seu assassinat. Ni tan sols el seu amic Joan Cid i Mulet, en el llibre ‘La Guerra Civil i la revolució a Tortosa 1936-1939’ plora la mort de qui, abans de la Guerra Civil i dels Fets de Maig, havia sigut el seu correligionari. L’única referència, molt breu, l’hem trobat al llibre ‘Tortosa, front de guerra’, de Subirats Piñana. Així, l’últim director d’El Poble recordava que els dies 5 i 6 de maig el diari no es va publicar. “El dia 7 recollíem les notícies dels successos de Tortosa dels dies anteriors, com també les notícies rebudes des de Barcelona i València sobre les actuacions dels governs de la Generalitat i de la República, per acabar amb els enfrontaments pels carrers barcelonins. Hi hagué aleshores moltes detencions de cenetistes”, escrivia Subirats Piñana, que diu que va anar a la presó a veure alguns amics acusats d’haver-se posat al costat de la CNT-FAI, i que alguns van quedar en llibertat. Però, és clar, cap dels anomenats per Subirats Piñana és Òdena. Tot i així, després hi deia: “El diari anarquista de Barcelona Solidaridad Obrera, i el periodista José Peirats, en ‘La CNT en la revolución española’, feien responsable Joan Vilàs, ‘Xaparro’, dels assassinats dels anarquistes Rafael Febrer Montagut (caporal de seguretat i assalt), Rafael Català Pla i Ramon Òdena Torrella, com també de Rogelio Tena Villarroya”.

Havia matat Chaparro un dels pioners de la ràdio a Tortosa? Era el temut Joan Vilàs Comí, milicià de la UGT, l’assassí de Ramon Òdena? El que hem fet és anar a la font original, i intentar trobar les acusacions dels anarquistes cap a ‘Xaparro’. No hem pogut trobar l’exemplar de Solidaridad Obrera del 16 de maig del 1937 en què hauria sortit la notícia sobre ‘Lo ocurrido en Tortosa’, però sí hem localitzat el llibre de Peirats que la reprodueix. En concret, a la pàgina 277 del segon volum de ‘La CNT en la revolucíón española’. “En ninguna de las diferentes comarcas de Cataluña había entre los militantes de la CNT y de la UGT mejor avenencia y buena voluntad que en Tortosa”, començava el fragment sobre els Fets de Maig a la capital del Baix Ebre. “Entre los individuos que más se destacaron en estos actos de pillaje y barbarie, figura un conocido por «Chaparro». Este sujeto, capitaneando un nutrido grupo, asaltó el edificio donde está instalada nuestra Federación local de Sindicatos, quemando la bandera de nuestra organización confederal y rompiendo las pancartas de los balcones. Por último, y como remate de todo esto, arrancaron y destrozaron una placa que da el nombre de Durruti a una de las calles principales”, assenyalava en un altre paràgraf. Finalment, el llibre diu: “En efecto; en la noche del jueves día seis, el citado «Chaparro», en unión de otros elementos de su cuadrilla y de un guardia de Asalto, cuyo nombre se desconoce, se personó en los calabozos del ayuntamiento, donde estaban detenidos unos veinte compañeros, en unión de un cabo de guardias de Asalto que se encontraba preso por no haber querido disparar contra los trabajadores. Ya en los calabozos, hicieron salir de los mismos, bajo pretexto de que tenían que llevarlos a declarar, a unos cuantos compañeros, entre los que se encontraba el mencionado guardia de Asalto, apellidado Febrer, Antonio Odena y el conocido militante Rogelio Tena. A todos se los llevaron en dirección de Tarragona, convenientemente atados y custodiados. Y ya no podemos decir más, sino que en efecto, en Tarragona fueron encontrados; pero cadáveres y arrojados como perros en las afueras”.

Sens dubte, este “Antonio Odena” que apareix aquí no ha de ser cap altre que Ramon Òdena. Però qui era Chaparro? Fa uns mesos ja vam explicar que Joan Vilàs Comí, comunista del PSUC i de la UGT, va morir en un enfrontament armat contra els anarquistes de la CNT-FAI a Sant Jaume d’Enveja, cap al 15 de juliol del 1937. En concret, ell i Josep Calau van anar-hi a detenir el cenetista Vicent Sendra Barbens, implicat en els Fets de Maig, que també va resultar mort en l’escaramussa. Tot plegat, perquè a Tortosa els Fets de Maig s’havien tancat en fals, amb l’absolució dels anarquistes, i perquè Sendra s’havia refugiat al Delta i havia organitzat una gran celebració. Un acte que al PSUC van interpretar com una provocació. El 16 de juliol del 1937, a tota plana, la portada del diari Lluita, òrgan del PSUC i de la UGT, informava els seus lectors de l’assassinat de Chaparro, “antifeixista de sempre, lluitador incansable, marxista de cor, ànima senzilla i plena d’inquietuds”. Segons este mitjà, Vilàs Comí hauria de passar a la història “com un heroi de la Llibertat i dels ideals romàntics de les conquestes revolucionàries”. Després, la realitat és que Chaparro ha sigut més conegut per ser un “elemento peligrosísimo y jefe de los asesinos de Tortosa“. Així va definir-lo el mateix Subirats Piñana, considerat un “republicà moderat”, davant de la policia franquista. Però aquells dies, Chaparro va tenir un gran funeral a Tortosa i una portada al diari Lluita, mentre que l’assassinat d’Òdena, presumptament a mans del mateix Vilàs Comí, va passar més que desapercebut.

Els Fets de Maig a Tortosa

Però què havia passat a Tortosa durant els Fets de Maig? Subirats Piñana explica que el 4 de maig, just després de la visita del president Lluís Companys a la ciutat, a Tortosa ja es van veure grups d’homes de la CNT-FAI patrullant pels carrers amb armes llargues. Això va fer que la UGT i ERC comencessen a prendre precaucions, tenint en compte les notícies funestes que arribaven des de Barcelona. La UGT i el PSUC tenien la seu a l’edifici de la Casa Bau, que havia sigut confiscada. Les Joventuts del PSUC, per la seua banda, estaven al carrer Cervantes, a la Casa Català, també coneguda com ‘la de les Torretes’. Una mica més avant hi havia el local d’ERC, a l’antic convent de les Serves. LA CNT, en canvi, tenia el local a l’edifici del Patronat, al carrer Mercaders. Per la banda anarquista, les operacions estaven dirigides pel terrible Manuel Carrozas, un foraster que tenia el tortosí Francesc Batista, “molt curt de vista”, com a mà dreta. La matinada del 5 de maig, els anarquistes van voler apoderar-se de la Telefònica, i tot seguit van fer el mateix amb l’edifici de telègrafs i de tots els centres de comunicacions. Tot seguit, la CNT-FAI també va aconseguir la rendició de la caserna de la Guàrdia Nacional Republicana, que es trobava a la carretera de Barcelona, perquè tres tinents d’infanteria, un caporal de la guàrdia d’assalt i deu guàrdies s’havien passat al bàndol anarquista.

Un dels detinguts pels anarquistes durant els Fets de Maig va ser l’exdirector d’El Pueblo i capità de l’exèrcit de la República, Sebastià Campos Terré, que curiosament es trobava de permís a la ciutat. En concret, Campos Terré va ser detingut al cafè Cervantes, ubicat a la cruïlla entre el carrer Cervantes i el carrer Teodor González. Un grup de membres armats d’ERC van aconseguir alliberar-lo, després d’enfrontar-se amb Carrozas i Batista. De fet, els militants d’ERC van decidir abandonar el seu casal i agrupar-se amb la gent de la UGT, on van establir unes barricades per protegir-se dels anarquistes revoltats. Així, la primera víctima dels Fets de Maig a Tortosa va ser el ferroviari ugetista Modesto Sánchez Montesinos, mort en sortir de casa seua, al carrer Marquès de Bellet. Altres víctimes van ser un oficial de la Guàrdia Nacional Republicana, José Serrano García, i el guàrdia d’assalt Josep Masot Valls, així com el caporal Joan Baptista Agramunt Bosch. Pel bàndol anarquista, les baixes més importants van ser el mateix Batista, en un tiroteig davant de l’estació, al peu de les escales que ara porten al Seminari, i Antonio Carrozas Borrallo, germà del cap dels cenetistes, que també mor tirotejat quan circulava amb una metralleta en un camió pel carrer Cervantes. Potser per això, com a causa de la defunció, hi posava “xoc traumàtic”.

Tortosa va estar durant dos dies sota el control de la CNT-FAI. “Són dos dies de terror i una estesa de morts”, escriviria l’historiador Ramon Miravall al seu llibre ‘Tortosa 1936-1939’. “Des del fort d’Orleans els àcrates disparen contra la defensa republicana de la Casa Bau i la ciutat esdevé un infern”, deia Miravall. Fins i tot la República recorre a l’aviació, i dos avions tiren octavetes sobre la ciutat avisant que el govern enviarà aviat reforços des de València. De fet, les coses comencen a canviar la tarda del 6 de maig, quan el govern de la República envia a Tortosa una columna d’uns 5.000 guàrdies d’assalt, que resulten determinants per sufocar la revolta cenetista. Carrozas i altres dirigents anarquistes van fugir precipitadament, sembla que cap a Gandesa, i es van produir les detencions i assassinats de molts anarquistes que no havien aconseguit marxar. Com hem dit, suposadament a mans del grup de Chaparro. Subirats Piñana assegura que va poder comprovar al registre del cementiri de Tortosa la mort de Ramon Òdena, de Febrer Montagut i de Català Pla. “Es pot comprendre que dilluns 10 de maig sorgeixi un revengisme ferotge contra tot allò que sigui CNT i FAI, i es cremen les seves banderes, es tanquen els seus locals, se’ls foragita de les institucions i molts dels militants que no fugiren en arribar els guàrdies d’assalt han estat empresonats ara, empaitats pels del PSUC, perquè la represàlia comunista ha estat immediata i porta a l’afusellament de molts anarquistes revoltats”, hi deia Miravall.

Entre estos afusellats es trobava Ramon Òdena. “Els caiguts no sembla que siguin sempre registrats com a morts o se’ls registra fora de data, alguns en la nit del 6 al 7 de maig, però testimonis directes i pel carrer informen que al cementiri hi han unes filades de cadàvers que fa feredat de veure”, assegurava Miravall. Hem de recordar que la data oficial de l’assassinat d’Òdena és el mateix 6 de maig del 1937, just la tarda que els guàrdies d’assalt arriben a Tortosa des de València. En aquell moment, quan maten el seu pare, Josep Àngel Òdena només tenia tres anys.

Josep Àngel Òdena, un periodista en el record

Josep Àngel Òdena va morir 80 anys després, el 3 de setembre del 2017, als 83 anys. Divendres ens deien que Òdena sempre va portar molt a dins la mort tràgica del seu pare. Amb motiu de la seua mort, el Col·legi de Periodistes va destacar que Josep Àngel Òdena havia sigut “veu històrica de Radio Tortosa i col·laborador dels mitjans del territori durant dècades”. De fet, s’havia mantingut col•legiat fins i tot després de la seua jubilació. Òdena havia sigut columnista a La Veu del Baix Ebre i també tertulià de les televisions locals, a més d’impulsor d’un grup de teatre i un gran aficionat i divulgador de la cuina tortosina. El 18 de juliol del 2011 va protagonitzar, junt amb la seua dona Mercè Lafarga Roig, un capítol del programa ‘Viatge de noces’, de TV3, en què explicaven el viatge que van fer el 1963 a Barcelona i Tarragona. El programa encara es pot tornar a veure a través de la plataforma 3Cat.

Josep Àngel i Mercè es van casar el 29 de setembre del 1963. Nosaltres fa mesos que, de casualitat, havíem trobat la notícia de l’enllaç a La Voz del Bajo Ebro del 8 d’octubre del 1963. Però és bonic recuperar aquell programa de TV3 en què Òdena recorda que el seu casament no va ser del tot feliç, perquè el pare de la seua esposa havia mort feia poc, i també perquè a ell també li faltava el pare, que havia mort “abans de començar la revolució, assassinat”. De fet, en un passatge del programa parla de Ramon Òdena: “La ràdio va començar a Tortosa per mitjà de la influència del meu pare, radiotècnic, que es va establir a Tortosa venint de Terrassa amb un altre amic”.

A més, també remarca que el seu pare va ser un dels cofundadors de la primera ràdio que va haver-hi a Tortosa, així com el seu catalanisme i catolicisme. “Però va vindre la revolució i als dos anys d’haver nascut jo el van detindre, el van empresonar el propi ajuntament, on lo van obligar a mantindre una emissora de ràdio per comunicar-se amb los qui fossen, i després tenir-lo allí com a ordenança del propi ajuntament al servei dels sicaris que hi havia allí”. És a dir, Josep Àngel Òdena relata una versió dels fets que no concorda del tot amb tot el que hem explicat. S’havia afiliat Ramon Òdena a la CNT obligat pels anarquistes? “La meua família va rebre moltes peticions de gent que buscava que donessin informació o conèixer els seus familiars que estaven a l’altre bàndol, els de la dreta. I ell per les nits, a amagatontes, es comunicava amb el front nacional per obtindre informacions d’aquestos, i després les passava a la meua mare, que l’anava a visitar, o a la meua família, perquè ho anessen comunicant”. Segons Òdena, el seu pare va ser un dels últims que van assassinar a Tortosa, i sabia qui era el seu botxí: “Un dels individus que el va assassinar, un tal Chaparro, pertanyent a la UGT o no… als de la CNT-FAI, perdó, va morir poc després al riu, a cops de rem, passant lo riu a la sorra del Delta. I al cel sigui. No m’ha provocat a mi mai interès de venjança, ni molt menys, en tota aquesta qüestió, i perdono no només el qui el va matar, sinó els que el van ajudar, que van ser bastants”. Com hem vist, una versió dels fets que no quadra del tot amb la que hem exposat aquí, però que segurament és la que li van explicar a Òdena durant la llarga nit del franquisme. La desmemòria també era això.