‘El llapis, arma de guerra antifeixista 1936 – 1939’, és el nom de l’exposició que es podrà veure del 28 de febrer al 19 d’abril a la sala d’exposicions del Museu Terres de l’Ebre, a Amposta. La mostra ha estat organitzada pel mateix Museu de Les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta a partir de la col·lecció de Julio Allepuz i del comissariat de Teresa Ferré.
La Guerra Civil va significar una fita en la propaganda i va marcar les pautes per a la II Guerra Mundial. Per primera vegada, nous mitjans de comunicació de masses com ara la ràdio o el cinema sonor existien en un conflicte bèl·lic. També altres mitjans, com les revistes gràfiques, vivien un moment dolç per la innovació de la fotografia des de finals dels anys 20. Però el cartell va continuar sent un dels elements propagandístics fonamentals i va recollir tota la modernitat de l’avantguarda soviètica i de la publicitat comercial. Els grans centres de producció comunicativa, Barcelona, Madrid i València, van posar tots els recursos disponibles a favor de la jove democràcia republicana.
En este sentit, sindicats com la CNT i la UGT, partits polítics com el PSOE, el POUM o el PSUC, institucions com la mateixa Generalitat de Catalunya o el Ministerio de Propaganda van crear organismes i seccions dedicats a l’estratègia propagandística. Missatges de revolució, organització en temps de guerra i consignes polítiques diverses van tenir un clam comú: la lluita contra el feixisme. Aquells crits apegats a la paret que omplien places i carrers es van transformar també en postals, calendaris i il·lustracions a diaris i revistes. Amb el temps, han passat de ser un material efímer, creat des de la urgència, a esdevenir obres de gran valor pàtrimonial.
A és, darrere cada traç s’amaguen firmes d’artistes consolidats, així com professionals anònims i dibuixants amateurs. L’exposició també vol ser un record per als milers de treballadors de les arts gràfiques que no van dubtar a convertir el llapis i l’aerògraf en arma de guerra.

Fes el teu comentari