1/ 500 litres per metre quadrat en unes poques hores és una barbaritat
que no pot contenir-se de cap forma. Però la culpa no és del canvi
climàtic. Fa anys que estem avisats que tot anira a pitjor, que aquests
fenòmens cada vegada seran més bèsties i més freqüents. És més, no
aprenem de les desgràcies que ens haurien d’haver servit d’avís, que ja
en portem unes quantes.
2/ I no n’hi ha prou amb bones paraules i promeses, que cauran en
l’oblit un cop passi l’horror inicial. Entendrà algú que calen mesures
excepcionals per a prevenir futures catàstrofes, i que han de ser
diferents a la lògica del formigó que té més de culpable que de solució
i que, en tot cas, ha quedat desbordada?
3/ Els 500 litres del punt primer són un dir. Mai no se sabrà quanta
aigua va caure, si no és en forma d’estimació. Els dispositius
mesuradors de la precipitació van deixar de funcionar entre els 300 i
els 400 litres segons les zones. Per falta d’electricitat i per la
caiguda de les comunicacions mitjançant les quals transmeten les dades.
4/ És un signe dels temps de la nostra societat tecnològica. Hem creat
sistemes en tots els àmbits de la vida, utilíssims i fins i tot exempts
de l’error humà. Però, paradoxalment, són molt vulnerables. Són febles
davant de coses tan senzilles com que se’n vagi la llum.
5/ Catalunya encara n’ha sortit ben parada, amb efectes comparativament
escassos. Però hi ha dades que posen els pèls de punta. El cabal del riu
Llobregat va multiplicar-se per un 2.100%. Encara haurem d’estar agraïts
a una sequera que feia que la major part de rius portessin un fil
d’aigua.
6/ No és un comentari econòmic, però no ens el volem estalviar abans
d’acabar aquesta primera part de la secció. De la pandèmia n’havíem de
sortir millors. Que no va ser veritat ja ho havíem constatat. Però els
episodis de saqueigs viscuts a les zones afectades per la DANA, ho
deixen clar sense cap mena de dubte.
7/ En 48 hores, se celebraran les eleccions presidencials als Estats
Units. Les enquestes són ajustadíssimes, sense descartar cap escenari.
Fa poc ens deien que Trump no acceptarà cap resultat que no sigui la
seva victòria. Vam respondre que ja no serà això, sinó que farà assaltar
el Capitoli, o el que més convingui, una altra vegada. Ves que no ho
faci fins i tot guanyant amb claredat…
8/ Els antecedents no són un valor absolut en cap àmbit de la vida, és
clar. Però donar per suposat que no passarà quelcom que ja ha passat és
de rucs. És més, no ser hipòcrita va bé fins i tot per al cutis, ja que
fas més bona cara.
9/ La indústria energètica ha posat tota la carn a la graella davant la
possibilitat que l’impost extraordinari esdevingui definitiu. Va de la
mà de partits business friendly, inclosos els que defensen interessos
terrtorials. Això és així perquè cal una majoria parlamentària
complicada en l’actual Parlament espanyol. Però se n’acabaran sortint.
10/ El que ningú no pot negar que les energètiques, igual que la banca,
viu moments de beneficis històrics. Reparteixen dividend a cor què vols,
malgrat aquest impost que diuen que els obliga a cancel·lar inversions i
fins i tot a fer deslocalitzacions. En bona part és perquè l’augment del
salari mínim i la major estabilitat laboral, també demonitzats
inicialment per la patronal, fan créixer el consum i els beneficis
empresarials.
11/ Estem preparant una secciò de matemàtiques monogràfiques sobre
l’engany del rap de moltes concessions administratives de terrenys o de
tal o qual servei públic, siguin autopistes de peatge o fins i tot
museus. Pessigeu-vos anticipadament, que avançareu feina.
Fes el teu comentari