L’actual Museu de les Terres de l’Ebre, a principis del segle XX, eren les ‘Escuelas Nacionales’. Van ser en el seu temps les úniques escoles públiques que hi havia en Amposta. Les conegudes com a escoles Miquel Granell són uns edificis modernistes, inaugurades l’any 1917, que estaven situades enmig de garrofers i oliveres més enllà del camp de futbol i el velòdrom municipal, és a dir, a l’extraradi del poble. Al costat de les escoles es va ubicar l’únic parc urbà que ha existit a Amposta fins fa pocs anys.
L’actual museu era l’única escola pública existent a Amposta fins als anys 60-70, però en aquests anys es va construir un nou Col·legi, l’escola Agustí Barberà, a la zona dels Xiribecs, a partir de la qual el Miquel Granell va deixar de ser col·legi públic i va anant canviant d’ús segons els interessos municipals. En aquest procés de transformació de l’ús de l’edifici, es va ubicar provisionalment l’Institut Laboral fins a l’acabament del nou Institut. Després va ser guarderia municipal, fins que va arriba a una situació d’abandonament sense cap utilització concreta.
Per altra part, a partir dels anys 60, el doctor Joan Maluquer de Mates i Nicolau, de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, va endegar treballs d’investigació arqueològica a les nostres comarques, especialment al Montsià. Aquest fet va provocar que un grup d’ampostins, entre els quals es trobava els senyors Sabaté, Salvadó (Calatrava), els germans Paga i Miralles, entre d’altres aficionats a l’arqueologia, entressin en contacte amb el senyor Maluquer. Aquest contacte va provocar un major entusiasme dels aficionats ampostins, accelerant els treballs en cerca de troballes al territori, algunes d’elles de gran valor arqueològic. Treballaven en festes i cap de setmana, excavant als llocs que creien que podria haver estat un assentament humà d’èpoques anteriors. Amb aquest procediment van aconseguir una quantitat de peces d’un valor històric i cultural important. Moltes de les peces trobades amb certa coordinació amb el doctor Maluquer es varen quedar a uns magatzems cedits per l’Ajuntament, d’altres va sortir fora de la comarca i algunes altres peces estaven en cases particulars. Aquesta situació va provocar més d’un malentès i debats entre el grup ampostí i el doctor Maluquer.
La il·lusió de l’Ajuntament i els investigadors amateurs era aconseguir en un futur un veritable museu que recollís totes les peces extretes de les excavacions, tant les existents als magatzems municipals, com les que estaven en cases particulars com aquelles que s’havien enviat a centres museístics de Barcelona.
Mentrestant, l’Institut Laboral que havia començat a les “Escuela Nacionales” es va traslladar a la seva seu definitiva, als Xiribecs, essent actualment l’Institut Ramon Berenguer IV. Per cert, l’edificació va ser un projecte arquitectònic realitzat pel grup R, important agrupació d’arquitectes catalans que marcaven la pauta de l’arquitectura moderna del país. Entre ells estava Oriol Bohigas, Coderch, Moragues i d’altres.
Entre els professors de l’Institut Laboral va prendre posicionament de la plaça de l’assignatura d’història el doctor Francesc Esteve Galvez, arqueòleg, procedent del País Valencià i molt arrelat a Castelló, ja que tenia una estreta relació amb la Diputació per raons culturals i professionals.
El grup d’aficionats d’Amposta i el doctor Esteve van connectar immediatament i van començar a treballar conjuntament, al llarg d’aquesta col·laboració va haver-hi molts moments d’una col·laboració intensa i altres pràcticament sense relació i altres a vegades d’enfrontament.
Però de fet el doctor Esteve es va convertir en líder i coordinador del grup, augmentant en intensitat els treballs de camp i aconseguint noves excavacions i noves peces per al futur que ells creien fora un museu per Amposta.
L’any 1979 es va constituir el primer Ajuntament de la democràcia amb un pacte entre el PSUC i el PSC, elegint alcalde a Josep Gil Morales. La voluntat del nou consistori era també la de poder crear un museu destinat bàsicament a l’arqueologia.
Dos anys després (1981) se celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, i en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya surt elegit diputat per Tarragona Josep Maria Simó i Huguet.
A Catalunya amb el nou govern assumíem unes competències que mai havíem tingut, i per tant endegàvem un camí nou en la que semblava que tot fora possible.
Als pressupostos de 1982 al Parlament de Catalunya, entre les esmenes que va presentar el grup socialista n’hi havia una que es presentava a proposta de Josep Maria Simó, i que era una partida important per tal de recuperar les antigues escoles Miquel Granell per a convertir-les en un museu destinat bàsicament a l’arqueologia, per tal de contenir la quantitat de peces que es guardaven als magatzems de l’Ajuntament, així com les existents en cases particulars i en institucions catalanes que haurien de retornar totes elles al nou museu.
En el debat dels pressuposts, el Govern no va acceptar l’esmena que pretenia aprovar una partida per rehabilitar l’edifici, però durant el procés del debat dels mateixos el Departament de Cultura, però sobretot el director general de Cultura, varen ser sensibles als arguments que varen presentar, i van valorar la importància que tenien la quantitat de peces que havien sorgit del treball de les excavacions fetes per Maluquer, Esteve i el grup d’aficionats ampostins que havien treballat durant molts anys per aconseguir una gran quantitat de peces de gran valor arqueològic, i que en aquell moment estaven molt disperses i que teníem l’oportunitat de concentrar-les a un museu a Amposta.
Finalment, vàrem poder pactar una partida només per la redacció del projecte al primer any, amb el compromís de partides importants als següents pressupostos per poder realitzar la rehabilitació del conjunt de l’escola pública Miquel Granell i convertir-la en Museu del Montsià.
Aquell mateix any el Departament de Cultura va encarregar el projecte de rehabilitació de l’edifici a l’arquitecte Josep Maria Roca, col·laborador del Departament. L’any següent, Cultura va anomenar l’arqueòleg funcionari de la Generalitat senyor Jordi Peiret i Estrada, i va encarregar-li la posada en marxa i organització del museu.
L’any 1985 es va inaugurar el Museu, i aquest mateix any ja es varen posar en funcionament tota l’estructura interna i la seva posada en funcionament. És evident que va ser un èxit extraordinari, per agrupar totes les peces arqueològiques que sempre havien somiat aquells col·laboradors aficionats del museu.
El Museu és una peça importantíssima de la Cultura d’Amposta, de la comarca i de les Terres de l’Ebre. Per això cal celebrar i estar orgullosos de l’evolució positiva que ha tingut durant aquests quaranta anys. Passant de ser el Museu del Montsià a ser el Museu de les Terres de l’Ebre i haver-se obert a un ample ventall de les diverses sensibilitats culturals.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari