Com a vicepresidenta de l’àrea de Territori, Entorn Natural i Gestió Forestal del COPATE, estic molt contenta de poder presentar la 2a Jornada Climent Ferré.
Una jornada que es consolida amb aquesta segona edició, i que esdevé un punt de trobada de tot el sector forestal ebrenc i de les comarques properes.
Una jornada que enguany es fa a la Fatarella. I us vull explicar que es fa a la Fatarella i no és per cap casualitat.
En primer lloc, perquè volem apropar a les persones expertes i a la població en general als espais de les Terres de l’Ebre que habitualment no acullen massa jornades com està.
En segon lloc, perquè la zona nord de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, són llocs on es poden veure més clarament els efectes del canvi climàtic sobre els nostres boscos.
I finalment, però en cap cas menys important, perquè la Fatarella és un municipi on Climent hi va tenir una gran implicació en els anys en què va treballar al COPATE…
Així començava el dia i el meu parlament, el que no em podia esperar va ser la continuació… Explicaré converses que es van dur a terme amb diferents professionals del sector.
Van venir diferents tècnics i professors que havien estat observant, estudiant l’evolució del bosc de les comarques de la Terra Alta i Ribera d’Ebre, el que explicaven era un malson.
Però el més gros va ser fer el treball de camp.
Ens van portar de ruta per veure el que està passant als nostres boscos… Les plagues cada cop maten més arbres i la causa són les noves condicions a què ens està sotmetent la crisi climàtica. Les sequeres, cada cop més llargues, intenses i freqüents, deixen els arbres debilitats de manera que els atacs dels insectes i fongs els afecten més i, per tant, els poden matar més fàcilment.
El 30% dels arbres estudiats estan infestats per algun escarabat barrinador, que perforen l’arbre i hi fan galeries per alimentar-se, l’estrès que pateixen per la falta d’aigua els torna més vulnerables. Fins al punt que, dels arbres observats, el 6% ja ha mort.
Està clar que quan la plaga pot campar d’aquesta manera, l’arbre està sentenciat a mort. I el pitjor és que, com que els seus veïns també han patit sequeres any rere any, la plaga s’escamparà fins que els mati a tots.
Això està passant a Catalunya on els arbres estan més acostumats que en altres punts del planeta a les sequeres continuades, que formen part del clima mediterrani. Però el problema és que la crisi climàtica les ha agreujat de manera tan extrema i tan ràpidament que els efectes són molt greus. De fet, el que més preocupa els investigadors és que al centre, nord i est d’Europa són les zones on les plagues s’estan tornant més agressives, infesten més boscos i tenen més capacitat de matar els arbres. Però malauradament no cal anar tan lluny. Aquí ja ens ha arribat!
A causa de l’abandonament de l’agricultura, el bosc i els matolls ocupen un 61% del territori. Boscos que sovint estan descuidats i són un veritable polvorí que propaga els focs a l’estiu. El tòpic urbà diu que els arbres són sagrats i que no es poden tallar. La gent del territori en té una visió diferent, que parteix del respecte al medi natural, i en reclama la gestió eficient, que passa per feines d’aclarida dels boscos que impliquen tallar els matolls i els exemplars d’arbres amb menys possibilitats.
La sobredosi energètica que hi ha, algú se la de menjar, s’ha de buscar un aprofitament. Una altra realitat és que no es pot competir el metro cúbic de fusta que es pot treure d’aquí amb Polònia i Sibèria que són llocs agrícoles plans.
Estem en una societat del coneixement, tenim moltes administracions en l’àmbit de la Generalitat que només miren la seva parcel·la i no ens escolten i no col·laboren entre elles.
La gent hem de dir quin model de país volem, però no des d’un despatx on no ha vist mai un matoll. El món agrícola s’està passant a món forestal, el sector forestal a la part executiva. És trist que tècnics en boscos no et puguin donar resposta al problema perquè estan lligats de mans i mànigues per normatives que no se sap d’on ens venen.
En els últims anys s’ha incrementat el nombre d’incendis forestals, que cada vegada són més grans i servers. El temps ens va en contra. Els incendis són ràpids i ens superen en intensitat.
La recuperació dels diferents incendis és molt diferent, el canvi climàtic ha marcat una regeneració diferent. Tenim molta superfície forestal i cada vegada hi ha competència per la poca aigua que hi ha. Tota aquesta energia que tenim ara s’ha de dispersar fent coses de territori o la mateixa natura.
Passar de tenir mars d’arbres a tenir un mosaic. Moltes decisions ens venen d’Europa, molt llunyà d’un Mediterrani. Tenim l’opció de no fer res o podem actuar en el sentit d’incrementar la gestió forestal, de trencar la uniformitat del paisatge impulsant l’establiment de paisatges més diversos i en mosaic i, a l’últim, generar economia rural per frenar l’abandonament rural“”. Així ho explicava un dels tècnics del departament.
La salut i integritat dels nostres boscos és crucial per aconseguir regular la temperatura del planeta. En canviar la temperatura, els patrons del clima, la biodiversitat, l’aigua i el sol es veuen negativament afectades.
Què volem fer des del territori en aquesta situació d’emergència forestal? Actuar seguint la mateixa seqüència que en el cas d’una epidèmia. Primer, retirar els morts, és a dir, treure la fusta morta del bosc. En segon lloc, cal tractar els malalts, és a dir, ajudar els boscos que estan patint traient els arbres dèbils o que tinguin plagues. I fer tractaments biològics perquè arbres malalts no n’infectin d’altres, a més de retirar la fusta morta on hi ha larves d’insectes perjudicials. Finalment prevenir, control de molts incendis futurs.
El món urbà té una visió idíl·lica de la no gestió dels boscos volen que es tracti com si fos la selva amazònica. Nosaltres, la gent rural reclamen una gestió més realista, propera i conseqüent amb les formes d’explotació tradicionals. Qui té més interès en la gestió i conservació dels boscos és el mateix món rural i els seus propietaris. Hi ha un gran camí per recórrer per aconseguir boscos resilients. Tenim el medi, tenim la gent que sap com fer-ho i tenim la indústria que pot consumir els subproductes que surten del bosc. I sobretot tenim voluntat política per buscar una gestió sostenible i eficient. Acabo amb una frase que va dir un dels catedràtics, “la gent es pensa que allò que diuen els de ciutat és ciència; i la ciència aquí no és exacta”.
Un pagès o ramader coneix més la terra perquè l’olora, la toca i la sent…
*DIANA VALIMANYA GRESA, Vicepresidenta de Territori i Entorn Natural i Gestió Forestal del COPATE
Fes el teu comentari